dijous, 31 de gener de 2008

Hi ha alguna cosa pitjor....?


Què treballar el diumenge?....Estic acostumada a treballar el dissabte, de fet ho faig des de els 16 anys, per mi era una cosa natural, a casa el meu pare sempre ha treballat en dissabte...

I de fet treballar els diumenges...doncs, ho he fet durant uns quants mesos, però molt ben pagats, això si.


Diuen les velles àvies què el pessebre es posa per Santa Llúcia i es treu per la Candalera, el 2 de febrer...Però que hi pinto jo treballant per la Candalera??


Suposo que el problema està arrelat i ben arrelat, és festa a Molins de Rei i tots a pencar....


BON CAP DE SETMANA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


divendres, 25 de gener de 2008

La casa del reloj
















A vegades recolzo el cap i me'n vaig temps enrera...Ahir un amic, l'striper em va transportar a aquella època, daurada? La meva infantesa i tan enrera vaig anar que vaig anar a parar a l 'any 1971, jo tenia 6 anys i no feien programació infantil a la televisió...fins que va arribar "La casa del reloj".
Jo plegava de l'escola a les 18 hores (escola Montessori) i el programa començava a un quart de set, a mi i a la meva germana ens agradava molt, davant la tele menjàvem galetes maria i un "quesito"...


"La Casa del Reloj": El 1971 TVE emet un programa infantil, en blanc i negra, que arribaria a ser junt amb "los Chiripitifláuticos", un dels més populars entre los nens dels anys 60 i 70. El presentaven Miguel Vila, Maite Mayna, Pedro Meyer y Paula Gardoqui. El programa constava de diferents parts, una de elles estava dedicada a les manualitats; com construir cometes, vestits de paper, retallables i moltes manualitats més. Després els presentadors cantàven cançons relacionades amb l'argument del programa. També incluíen un petit reportatge relacionat amb el tema del dia. El "Reloj", que donava nom a la casa tenia forma de girasol. En aquest programa cal destacar tres personatges que van ser els més populars: Marta, Poppy i Manzanillo. Marta era una nina Hippy, Poppy era una carbassa i Manzanillo un ase petitonet.
La Casa del Reloj, Antena Infantil, Los Chiripitifláuticos i Un globo, dos globos, tres globos pasaràn a la memòria col.lectiva de milers de nens i nenes de la dècada dels 60.

dijous, 24 de gener de 2008

Moda?, Higiene?,Comoditat?,Salut?




La moda, però, arriba a tots nivells, fins i tot als més íntims. Ja no parlo només de les calces "de coll alt" d’antuvi, afortunadament substituïdes pel tanga. Parlo fins i tot de la manera de depilar-se el pubis. Si algú s'enrecorda de les dones que sortien despullades als anys 70-80 a les revistes o pel.licules, s’haurà quedat gelat veient aquells "perrussos". Unes pelambreres que espanten! Avui en dia,amb sort, les dones no van així, sinó tot el contrari, amb el pubis ben depilat, o depilat del tot;De moltes maneres, però no com anaven abans les dones als 70-80. Em faig creus de com hom no s'ofegava dins la pelambrera. I si ja és complicat saber qui tria els colors o la forma de la roba que es portarà, més complicat és encara qui tria com s’han de depilar el “perrús”.

dilluns, 21 de gener de 2008

Comte,Compte,Conte



Compte: Acció de comptar, diners, coses. A la caixa d'estalvis, obrir un compte corrent.
Conte: Història curta, relat curt.
Comte: Títol nobiliari.



Més de 800 persones dormen al carrer a la Ciutat Comptal.



Ja hi tornem!, Som una ciutat que comptem en què, quina cosa, el què....I si al final de tot compten amb nosaltres...?

La Maria


Abans de les galetes, Rafael Fontaneda venía cigrons dalt d'un burro. S'aixecava a trenc d'alba i tirava del ronsal de l'animal de poble en poble mentre cridava: «cigrons!, cigrons!».Va vendre molta quantitat, fins que les caminades li van donar prou diners per muntar en els trasters de la seva casa d' Aguilar del Campoo (Palencia) una modesta fàbrica de xocalata. Després, entrat en l'1913, va començar a fer galetas. Ell mateix va idear la fòrmula i les va dibuixar rodones, fent la massa amb les seves pròpies mans i un pot. Era el part de la Maria.


Però, el perquè li va posar de nom Maria?...Diuen què era el nom més genèric de totes les dones en aquella època...ja que a la dona quan el nom no se li coneix li diuen Maria.

dijous, 17 de gener de 2008

Xavier Vendrell


Perquè em ve de gust informar-vos què un bon amic meu, de caminades pels meus començaments i "els seus", a editat un llibre. Les caminades eren pel partit no pel local d'ERC, (que també em feiem).


Presentarà el seu libre Disculpin les molèsties, en Xavier Vendrell.


La trobada serà, 24 de gener a les 8 del vespre, a la sala d'actes de torre del Roser (carrer Joan XXIII,14-davant de la biblioteca-), a Sant Feliu de Llobregat.


dimecres, 16 de gener de 2008

Estic tota sola....


Una botiga tan gran, que mesos i potser anys enrera eran 4 atenen als clients, reposant gènere, posant preus.... I ara perquè estic jo, tota sola?


Entrevistes i més entrevistes, noies jovenetes que no volen pas estudiar o què els hi agrada vendre...No ho sé però el cas és que jo estic tota sola...això si amb l'encarregada que diu que no vol jovent que no compleixen...Però llavors, pregunto perquè carai em fas fer la feina de 4 persones? Què ja t'he està bé?


Doncs a mi no!!!!! Perquè segur que jo no cobraré 4 sous?, bé amb 3 sous ja em conformaria.


Ara, vol que faci pels matins, perquè jo només estic per la tarda, un curset de escaparatista i decoració d'interiors (què aquest ja el tinc, però es veu que m'haig de posar al dia), penso què potser també es vol estalviar la decoradora....Però si ella no és la que administra ni la feina ni els sous, és la franquicia.


Amics blocaires, tota aquesta parafarnalia, només em serveix per dir-vos que poc temps tindré per dedicar al meu bloc i a tots vosaltres, però penseu que jo hi estaré per aquí a estonetes i a estonetes us aniré visitant...i el dia que espero sigui ben aviat em posin una ajuda (ho estic dient a totes les meves amistats que vulguin treballar), tindré mes hores lliures...

Un petonàs per a tots...i fins aviat.


dissabte, 12 de gener de 2008

És increïble


Si això, és increïble com les amistats es recorden de mi...Bé farem els deures, eh Boira?

1-Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pag. 18 i escriu la línia 4...

Tit portava una sobrevesta brodada, cara però gastada, cordada al da...( no t'he copiat Boira, però llegim el mateix).

2-Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?

Un coixí de color daurat de sobre el sofà.

3-Què ha estat l'últim que has mirat a la televisió?

La tele, que és això?

4-Sense mirar quina hora és?

Les 22:30?

5-Ara mira quina hora és?

Les 22:49, ostres si que passa ràpid el temps...

6-Deixant a un costat l'ordinador, què escoltes?

La meva filla gran parlant fluixet pel telèfon...

7-Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?

Si al carrer vol dir al aire lliure, doncs 24 hores...tot un dia i una nit...

8-Abans d'estar escrivint al bloc, que estaves fent?

He anat a passejar al gos...

9-Què portes ara mateix?

Podria dir un "negligé", però porto una camisola simil de seda blanca i una jaqueta de llana, mitjonets curts...

10-Vas somiar ahir?

Sempre somiu...

11-Quant de temps vas estar rient l'últim cop que vas riure?

Ric moltes vegades durant el dia, l'última alhora de sopar amb les meves filles...

12-Què hi ha a les parets de l'habitació on estàs?

Sóc al menjador i davant meu hi tinc uns cuadres de tauletes antigues que feia el meu pare (les tauletes)...

13-Has vist alguna cosa cosa estranya últimament?

Ostres, si i carai, coses increïbles...

14-Quina és l'última pel.lícula que has vist?

Rec...vaig sortir del cinema marejada...

15-Si et fessis multimilionària de la nit al dia, què compraries?

Pagaria la hipoteca i un pis per cada filla, i...

16-Alguna cosa sobre tu...

No sóc pas hipòcrita.

17-Si poguessis fer alguna cosa al món, independent de la política,què faries?

Convertir el món en un paradís terrenal...

18-T'agrada ballar?

Molt...

19-Què en penses d'en George Bush?

Uffffffffffffffffffffffffffff

20-Imagina que,per reacció espontània,tens una nena;quin nom li posaries?

Júlia.

21-I si és un nen?

Arnau.

22-T'agradaria viure-hi a l'estranger?

Si ja hi visc.

23-Què t'agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?

Amb un pots "passar" ja m'està bé...



I ara que el faci qui vulgui...

dijous, 10 de gener de 2008

Curiositats lingüístiques



Ells diuen Perro viejo i mosquita muerta on nosaltres diem gat vell i gata maula.
Allà la sort màxima de la rifa és masculí, el gordo, i un femení la grossa, aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui virgen, i nosaltres que sigui Mare de Déu.
Ells paguen impuestos que ve d'imponer, i nosaltres contribucions que ve de contribuir.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya , ja que, sóns un sinvegüenzas, mentre que els corresponents catalans, són només, uns pocavergonyes.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen madera, quan nosaltres toquem ferro.
Allà celebren cada any las Navidades, mentre que aquí amb un sol Nadal anual ja en tenim prou, com en tenim també prou amb un Bon dia i una Bona nit cada vint-i-quatre hores enfront dels seus múltiples Buenos días i Buenas noches diaris.
Dels ous de les gallines que no són blancs ,ells en diuen, morenos i nosaltres Rossos, colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment Almeja, i aquí figa, mots que designen dues realitats diferents, com és un mol.lucs salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas,i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells Hablan-i fan!- Aquí Enraonen,és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.



Tot una concepció del món,doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col.lectiu, d'una psicología nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no unicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

dimecres, 9 de gener de 2008

El meme dels sentits







Hauré de fer el meus deures com a feligresa sinó el Mossèn s'enfadarà....

ULLS, Què t'agrada contemplar?
Tota mena de culets bonics i rodons...i una posta de sol, camps plens de roselles florides ( i no he copiat Dejà viè)...

MANS, Què no pots deixar de tocar?
Uf, els braços del meu marit i otras cosas del querer...la carona de la meva filla petita, el cabell de la meva filla gran, passar la mà per un camp de blat, cosetes suaus.... Ah! havia de triar? doncs cul.

NAS, Quina olor et torna boig?
L'olor del després..després de què Clint? és què queda tan bonica la frase....l'olor de les meves filles, del pa de pessic acabat de fer( ostres tampoc he copiat Dejà viè), l'olor d'una bona colònia que no s'entafori als narius, l'herba acabada de segar...

ORELLES, Quina cosa t'agrada que et diguin?
Paraules d'amor, tendreses que surten de la boca d'un amant, i MAMA T'ESTIMO!!!!!!!...

BOCA, Què t'agrada mossegar?
Més que mossegar, llepar(que farem? s'encomanen els vicis del gatot) i xuclar i prémer amb els llavis.

I ara que el faci qui vulgui.....

dimarts, 8 de gener de 2008

No veure-hi tres dalt d'un burro...


I perquè he de veure-hi tres dalt d'un burro si jo el que vull és veure-hi els numerets dels codi de barres, (el codi de barres és un sistema d'identificació numèrica adaptat per tal de poder ser llegit ràpidament mitjançant un sistema òptic-electrònic).

Em passo tota la tarda jugant amb les ulleres de veure-hi a prop i només pel simple fet d'aquest particular gest d'ulleres amunt, ulleres avall m'adono que l'edat no perdona, i que haig de fer quelcom per poder gaudir cada instant amb més intensitat i si cal amorrar-me més...m'amorro, cap problema.

Rebaixes o la bogeria de tornar-se boig


Perquè tot està tan malament muntat?
Perquè per dates en que gastem més, com ara Nadal i reis, no hi ha rebaixes?
Les rebaixes són a l'endemà d'aquestes festes tan consumistes, però malgrat tot haver-hi gastat tant i consumir encara més sempre queda un raconet per anar de rebaixes...Som animals de costums i anem on hi va el ramat.

Quan una persona no hi va de rebaixes se la considera anormal, però el que és realment anormal són els productes que el dia 5 trobaves a un preu X i el dia 7 aquesta X era a la meitat.

Pots caure en una depressió si el dia 7 tornes a anar a les botigues on vas comprar els regals i amb un full i un llapis a la mà vas prenen nota del que vas comprar i compares els preus del que vam pagar el dia 5 o abans. Els diners que ens hauriem estalviat si no fessim cas al calendari imposat de dates històriques i aquest cap de setmana a casa nostra fos Nadal i vinguéssin els reis...Crec que la "cuesta" de gener seria d'una baixada total.

dissabte, 5 de gener de 2008

El maluc i la manera de caminar?


Suposo que encara em dura el cansament i la visió doble de la nit de cap d'any ( el gatot amb dues dones jejeje). Però és que ahir vaig tenir convidats a sopar a casa ( no us enfadeu si no us vaig convidar), bé doncs tornem al sopar d'ahir al vespre. Tot fent la xerradeta després de sopar tot menjant el que quedava dels torrons i les neules i una mica de ratafia, cava i moscatell, em va agafar per riure...

Us preguntareu perquè?..Doncs no és la primera vegada que escolto unes paraules que no ho sé pas on estàn escrites, enganxades, televisades o radiades..total que el que vaig sentir és:

"Que les dones quan deixen de ser verges se sap"....jajajajaja, perquè?, vaig preguntar, i el que vaig sentir per resposta va ser:"Pués porque las caderas se ensanchan y la forma de andar es diferente"......juajuajua...El ulls em ploraven de la risa que em van fer venir aquelles paraules vingudes d'un argentí, que jo abans les havia sentit d'un català, d'un espanyol.....

Llavors em vénen al cap les meves formes de d'adolescent totes arrodonides i ara que he parit dues criatures i tinc més anys sóc més estreta de malucs i jo crec que faig "uso", "osea" que el meu cul no cabria pel cuadradet on tinc la foto...jajajaja i com he de caminar...eixarrancada..jajaja

Us deixo que no puc parar.

divendres, 4 de gener de 2008

El Rei negre



Jo sóc fidel al Rei negre, desde petita ha estat el meu Rei preferit i ara a casa la meva petita tal com ho va fer la gran, també li agrada més el Rei negre.


No ho sé el perquè m'agrada més que els altres dos, potser per la majestuositat de les seves robes, potser perquè sempre m'han dit que era el més ric i portava més joguines...potser perquè és negre i llueix unes dents blanques què fan del seu somriure, un somriure encisador que no amaga darrera unes barbes, potser...


dimecres, 2 de gener de 2008

La foto de cara al món

No canviaré la meva foto d'esquena al món (que ja sabeu que no n'estic, que les veig venir totes), malgrat tot amb l'orgia que vam muntar a casa del veí de dalt m'assembla que tot està ja vist.

Que si pogués posaria tot un reguitzell de fotos que déu n'hi dó...però jo què en sóc de formaleta...


Ara que si voleu em podeu veure prenen el primer cafetó del dia, això si de cara al món, i després cap a la dutxa....

dimarts, 1 de gener de 2008

De cara al món


Aquest any que comencem potser em veureu de cara al món, serà com un regal de reis.


L'esquena que no vol dir pas que estigui d'esquena al món, doncs les veig venir totes, ja me l'heu repassat i resseguit prou.