dimecres, 30 d’abril de 2008

Un pont molt llarg...i què?


S'apropa un pont, més ben dit un super pont, i què?

S'obre davant meu un nou mes de MAIG, senzill, càlid, i plè d'aniversaris.

Festiu dijous, indignada pel Barça (no val la pena), dilluns festa (me la deuen).

Diumenge 18 aniversari de la meva petita, SIS anys, qui ho diria, com passa el temps, nou anys enrera si m'ho diuen no m'ho crec, Va ser un regal encertat a la primera.

Dimarts 20 aniversari del meu marit.


I anem veient com passa el temps, joiós , davant un àmbit què s'ens obre per poder agafar tot allò què ens cal per estimar i viure...


Avui he obert els finestrons i he deixat entrar la primavera, perquè avui la sento viva i meva...

dilluns, 28 d’abril de 2008

un os a l'esquena?


La gent es queixa que no hi ha feina...Més ben dit es queixa la gent que té un os a l'esquena.

Potser hauriem d'especificar el terme i dir què no hi ha la feina que hom voldria, ja sigui per qüestió d'horari, de sou o de què queda més "guay" treballar de... Llavors davant aquestes "pegues" si què podriem dir que no hi ha feina.


Avui ,aquest matí a la meva feina fotaràn a fora a quatre treballadores, els motius?

Una marxa perquè ha trobat una feina que s'acopla més bé al fet de poder estudiar pel matí.

Un'altre perquè porta dos mesos de baixa?

L'altre perquè (va començar a treballar dilluns passat) i el dissabte va voler sortir de marxa i "un fort dolor de queixal" va impedir que anés a treballar, però no de marxa.

I la més treballadora la foten fora perquè no s'enten amb una companya (i no sé pas de quí és la culpa), i llavors l'ambient que creen les dues és insostenible.

TOTAL que avui dilluns comencen quatre de noves... tindrà alguna d'elles un os a l'esquena?

divendres, 25 d’abril de 2008

Fa tant temps


Fa tant temps que no escric i no és per falta de ganes, és lògicament per falta de temps.

Escriure és un plaer que no és pot meynsprear ni malgastar, és un plaer on el temps és la principal eina per anar enfilant les paraules damunt un paper en blanc, la mà llisca subtilment i les paraules arriben a ser un clar reflex de molts pensaments, a vegades ocults i d'altres que vols reeixir per confirmar el que de tu ja saps.

Diuen que els escriptors acostumen a ser ànimes solitaries que van buscant entre les paraules alguna cosa que ni ells mateixos saben. La poesía en concret ens confirma que darrera de paraules dolces i escaients s'amaga el vell trobador sense amor, tràgic...cantant a un amor perdut o què ni tan sols existeix. Fantasia, enlluarmanet, follia...Tan se val, ser escriptor ens obre la porta cap a la posibilitat de NO ser nosaltres mateixos.


Sóc concient de la càrrega que porto i per mi no hi ha altre manera d'assadollar-me que no sigui pas escrivint, això no vol dir què per no publicar en el bloc no escrigui, ho faig clar que sí, a altres llocs i a altres medis, sino seria un ser totalment carent de matissos.



dilluns, 14 d’abril de 2008

Avui,14 d'abril...La República




La República Catalana, règim que Francesc Macià va proclamar a Barcelona, des del palau de la Generalitat, el 14 d'abril de 1931, després del triomf republicà a les eleccions del dia 12, poc abans que a Madrid s'instaurés el govern de la segona República. A Barcelona primer L.Companys proclamà la República des de l'Ajuntament, i després ho feu Macià parlant "d'un Estat Català sota el règim d'una República Catalana, integrant d'una Federació Ibèrica. Tres dies més tard Macià acordà amb els representants del govern republicà, substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya com a poder politic autònom provisional mentre no s'aprovés un Estatut d'Autonomia.




Avui a Sant Feliu de Llobregat hem recordat aquest dia. Integrants de varis partits polítics i ERC hem fet memòria, una memòria molt recordada que m'ha fet vessar les llàgrimes tot recordant al meu avi. Vull felicitar des de el meu bloc al senyor Joan Guash per les seves paraules que m'han arribat a apropar molt més del que estic al meu país.




Visca la República!!!!