divendres, 30 de novembre de 2007

La meva doctrina



L'Espiritisme és una doctrina que apareix en el segle XIX de la mà d'Allan Kardec, de fet ell va ser qui va crear aquesta paraula, que etimològicament parlant significa: "Sistema per a l'estudi de l'esperit", (Espirit:Esperit, Isme:Sistema). Tracta la naturalesa, l'origen i avenir dels Esperits, així com també les seves relacions amb el món corporal.


-Déu existeix.
-Després de la mort, l'esperit humà sobreviu i passa a habitar una dimensió anomenada món espiritual.
-Algunes persones posseeixen un do especial (mediumnitat) que els permet comunicar-se amb els esperits que habiten aquest món.
-Els esperits es reencarnen, tornen a la vida a la Terra en un nou cos a través de la gestació, per a continuar amb el seu progrés intel·lectual i moral
-Existeixen altres mons habitats a l'Univers, alguns d'ells més avançats que el planeta Terra.
-Les accions bones i dolentes en aquesta existència tindran conseqüències en existències futures.

dijous, 29 de novembre de 2007

El significat del colors


El vermell és el més excitant. s'associa al perill, la guerra, l'energia, la fortalesa, la determinació, així com a la passió, al desig i a l'amor. És un color molt intens a nivell emocional. Millora el metabolisme humà, augmenta el ritme respiratori i eleva la pressió sanguínia.
El blau un color reservat. Es sol associar amb l'estabilitat i la profunditat. Representa la lleialtat, la confiança, la saviesa, la intel·ligència, la fe, la veritat i el cel etern. Se'l considera un color beneficiós tant per al cos com per a la ment. Alenteix el metabolisme i produeix un efecte relaxant.
El verd és reservat i esplendorós. Es el color de l' esperança. Representa harmonia, creixement, exuberancia, fertilitat i frescor. Té una forta relació a nivell emocional amb la seguretat. Per això en contraposició al vermell (connotació de perill), s'utilitza en el sentit de "via lliure" en senyalització. El verd fosc té també una correspondència social amb els diners. El color verd té un gran poder de curació. És el color més relaxant per a l'ull humà i pot ajudar a millorar la vista. El verd suggereix estabilitat i resistència.
El groc irradia sempre en tot lloc. Representa l'alegria, la felicitat, la intel·ligència i l'energia. El groc suggereix l'efecte d'entrar en calor, provoca alegria, estimula l'activitat mental i genera energia muscular. Amb freqüència se l'associa al menjar. El groc pur i brillant és un reclam d'atenció, pel que és freqüent que els taxis siguin d'aquest color en algunes ciutats. En excés, pot tenir un efecte perturbador, inquietant. És conegut que els nadons ploren més en habitacions grogues.
El taronja és el foc, festa, plaer... S'associa a l'alegria, el sol brillant i el tròpic. Representa l'entusiasme, la felicitat, l'atracció, la creativitat, la determinació, l'èxit, l'ànim i l'estímul. És un color molt calent, pel que produeix sensació de calor. No obstant això, el taronja no és un color agressiu com el vermell. La visió del color taronja produeix la sensació de major aport d'oxigen al cervell, produint un efecte vigoritzant i d'estimulació de l'activitat mental.
El porpra és absència de tensió. S'associa a la reialesa i simbolitza poder, noblesa, luxe i ambició. Suggereix riquesa i extravagancia. El color porpra també està associat amb la saviesa, la creativitat, la independència, la dignitat. Hi ha enquestes que indiquen que és el color preferit del 75% dels nens abans de l'adolescència. El porpra representa la màgia i el misteri.
El blanc la llum, inocència, pau, estabilitat, calma, armonia. S'associa a la llum, la bondat, la innocència, la puresa i la virginitat. Es considera el color de la perfecció. El blanc significa seguretat, puresa i neteja. A diferència del negre, el blanc en general té una connotació positiva. Pot representar un inici afortunat.
El negre és l' oposat a la llum, el color de la tristesa, separació, nit, mort i ansietat. És el símbol del silenci, del misteri i, en ocasions, pot significar impur i maligne. Confereix noblesa i elegància, sobretot quan és brillant.
El gris el color que tot ho iguala, també desconsol, aborriment, desànim. Simbolitza la indecisió i l'absència d'energia, exprés dubte i malenconia. Els colors metàl·lics tenen una imatge llustrosa, adoptant les qualitats dels metalls que representen. Donen impressió de fredor metàl·lica, però també donen sensació de brillantor, luxe, elegància, per la seva associació amb els metalls preciosos.

dimecres, 28 de novembre de 2007

Necessita més sexe l'home què la dona?



Segons uns estudis que potser ampliarà la Carme R.
La dona no necessita tant sexe com l'home a causa que en la dona predomina la psicologia i per tant la sexualitat de l'hemisferi dret cerebral que és "holístic" i com tal capaç de connectar-se "holísticament" amb l'ambient. El que significa que és capaç de connectar-se amb les energies subtils sense que les barreres físiques siguin massa impediment, en aquest cas amb les masculines de l'ambient, i entre elles, les de qualsevol home amb el qual tingui afinitat i estigui en les proximitats. Al contrari, en l'home predomina la psicologia de l'hemisferi esquerre que és molt sensual, reduccionista; és a dir, que rep només allò que pot veure i tocar, sent poc o res extrasensorial ni receptiu a les energies "holístiques"; d'allà, que la seva sexualitat necessiti molt més de contacte i transmissió física de fluids. De tal manera, la solteria és més viable i suportable en la dona que en l'home. Pel dit, podem comprendre que la consciència i intel·ligència i per tant la necessitat masculina s'expressa molt més de manera físic-corporal, mentre que la majoria de les dones tenen molt poc desenvolupada aquesta intel·ligència kinestésica-corporal i no necessiten tant la seva expressió i compensació per aquesta via o mitjà corporal. Pel mateix, el llenguatge, expressió i necessitats són tan diferents entre home i dona. D'allà el seu desconeixement mutu... D'altra banda, també podem entendre que l'home necessita més sexe que la dona, a causa del seu gradient hormonal masculí; ja que les hormones masculines provenen i necessiten per a la seva formació de l'energia i estrògens femenins. A causa del dit la demanda sexual de l'home té un gran component de necessitat biològica. Si li fatal tal informació-energia femenina, que gairebé exclusivament només pot aconseguir per mitjà de la relació sexual amb una dona, s'irritarà i patirà fisiològica i piscològicament. L'home no pot trencar el cordó umbilical físic-sexual que li uneix al principi femení perquè manca de la capacitat extrasensorial o virtual de connectar amb la dona mental i subtil-virtualment; mentre que la dona no li succeeix això. També es troba l'home més incomplet i té tanta demanda-necessitat sexual de la dona, perquè el seu hemisferi cerebral dret-femení en estar poc desenvolupat i integrat amb l'esquerre-másculí, deixa a l'home massa descompensat, lateralitzadó i molt polaritzat sexualment; que accentúa molt la seva atracció pel sexe oposat. Tanta necessitat i incomprensió tornar-se'l impacient, desatent i fins i tot excessivament agressiu. Mentre l'educació no es dirigeixi a corregir aquest desequilibri cognitiu i en conseqüència sexual, l'home sobretot, serà excessivament escèptic, materialista, egoista, egocèntric, intolerant, agressiu, i lasciu, libidinós.

dilluns, 26 de novembre de 2007

La familia Mata


Espero els dilluns amb ansia per veure "la familia Mata". Una sèrie que fins ara no m'ha decepcionat. Però qui de veritat no em decepciona és l'Ivan Massagué i Antonio Dechán. L'Ivan ja m'agradava pel seu peculiar estil a la sèrie catalana "el cor de la ciutat" , "El laberinto del fauno", "XXL", altres sèries i teatre. La feina dels guionistes per aquests dos personatges és inmillorable. La resta dels personatges o actors van fen, ja que qui realment em fa vibrar durant l'hora i mitja que duren les batalletes són l'Ivan i l'António.

Manies, tics i obsessions


Manies: L'existència de certes manies és un fet normal. El problema sorgeix quan comencen a coartar el temps i l'estabilitat de la persona i la convivència amb ella esdevé problemàtica. La comprovació del gas no és negativa, però fer-ho tres, quatre vegades o més, fins i tot després de veure que no era obert, comença a ser per a la persona un problema cada vegada més angoixant. De fet, aquestes manies solen anar acompanyades d'altres de semblants, per la qual cosa la vida quotidiana acaba omplint-se de comportaments ritualitzats.
La primera persona sorpresa i molesta pel ritual de les manies és la que les té.

Tics: Es poden definir com moviments involuntaris, de curta durada, no rítmics, bruscs i repetitius. Els qui els pateixen només els poden evitar si, quan perceben que estan a punt de sofrir-los, es concentren i els controlen, encara que només s'aconsegueixen aturar per temps limitat. No obstant això, altres vegades no dóna temps a dominar-los.

Obsessions: Estimar-te tota la meva vida.

Seràn manies, tics o obsessions ?

-Sentarme com els indis mentre veig la tele i tocar-me els peus.
-Caminar depressa.
-Mitja que em poso, mitja que no em torno a posar...perque les trenco.
-Quan tanco la porta de casa, l'empenyo endins per si està tancada.
-No suporto la gent que arriba tard sense cap mena d'excusa.
- No suporto la "risita" tonta del qui no sap què dir.
-No suporto la gent hipòcrita.
-No suporto tenir la terrassa mollada de pipi de gos.
-No suporto veure el terra blanc de pols ni la pols damunt els mobles.
-No suporto que em toquin el cabell.
-Patir per la gent que estimo.
-No suporto la gent que no em mira els ulls quan parla.
-Em posa nerviosa veure el Monzó i el Regàs...

diumenge, 25 de novembre de 2007

Així doncs tenim un bon assortiment...

Aries: Tal com raja, Jo mateixa, Txell, lluna, Rosa, al Paco (el paio que quan va a veure la veïna del bloc del davant li posen espelmes a la taula),
Taure:

Bessons: Boira,

Cranc : Terra, estripanits, El veí de dalt, Mikel( de Santvi)

Lleó: Jo mateix,

Verge: Robelfu, Mikel (que no és de Santvi), Hatim,

Balança: Té la mà Maria, Dimoniet1960, Déjà vie, Zel,

Escorpí: Rankor, Clint,

Sagitari: Jesús M. Tibau.

Capricorni: Stripper, Carme R., Gulchenruz,

Aquari: Josepmanel,

Peixos: Nimue,


Així doncs tenim per triar...

divendres, 23 de novembre de 2007

Acabem ja...











L'home sagitari:És la fantasia sexual turbulenta i asumida d'una dona feta realitat, força depradadora. és un home dur amb la musculatura forta, pectorals ben definits i una panxa amb ràpida tendència a tornar-se "cervessera". Malgrat que aquest semental no acapara el mercat de la magnitud en matèria del penis, la seva complexió atlètica suggereix una bona revolcada en un paller.



La dona sagitari: Aquesta fèmina li agrada que la mirin, viu per això. Més que depilar-se es decolora qualsevol part del . El front sortit (com si fos el tercer ull), nas petit, llavis prims. Té la pelvis gran pel que fa què l'organ sexual sembli petit i tímid, poc borrissol.


L'home capricorni: No preten mai impressionar i meyns en el terreny professional.. Sensibilitat execèntrica. Mescla d'una seductora bellesa acriaturada i una rudesa curtida i preocupada. En comparació del tors que és esbelt, les cames donen la impressió de ser curtes. El penis carnós i uns testicles que penjen baixos, sensació de calma.


La dona capricorni: És la dona més intocable del zodiac, elegant (acostuma a vestir en tonalitats fosques), ulls grans, el cabell tirat enrera. Tendeix a ocultar les cuixes i el seu generós darrera. La vagina recatada i discreta, coberta per una mata de borrisol fi, el clítoris pronunciat i es troba amb facilitat.


L'home aquari: No es un home molt donat a les abraçades. És guapo i altlètic. Braços fibrats, caderas amples. No acostuma a ser molt pelut. malgrat que omple i molt els calçotets, el "bulto" és dels testicles que són gegants. Però com que el regenta urano (i és el planeta de l'inesperat e imprevisible) quan ensenya el penis aquest és assombrós en proporcions.


La dona aquari:La dona pitjor vestida, poc aficionada als centres estilistes i acostuma a portar el cabell curt. Molt inteligent. Pits petits, plens i rodons. Curves marcades i un bon cul, que fan que la vagina sembli gran, però costa veure-hi el que hi ha dins, malgrat que quan ho trobes l'estimulació el fa crèixer.


L'home peixos: Bellesa femenina (que no vol dir efeminat).El front ample, ulls grans i dramàtics, celles amples i peludes. Espatlles amples, braços prims però ben definits. El cul musculós, alt, de cames llargues i primes. Peus i mans eròtiques. Moderat en qüestió de cabell per tot el cos, però del melic al pubis li baixa un caminet més poblat de borrissol. Acostuma a portar el "paquet" suelto i el seu penis té unes proporcions perfectes tant de llargada com de gruixut. Sembla un ser asexuat , com si la seva nuesa estigués destinada a inspirar més l'apreciació estètica que no pas la clara luxúria.


La dona peixos:Fina i recatada i educada, malgrat portar bojos als cambrers quan va al restaurant(canviam el got, vull la carn més feta, aqui hi ha una taca...). Ofereix una imatge moral, virginal i tensa..res a veure després al llit. Dona de poc cabell, mai surt de casa sense maquillar-se encara que sigui lleugerament. Li repeleixen els sucs sexuals, les seves olors i suors. Acostuma a relacionar el sexe a sentir-se bruta. De totes maneres si ella ho sabés la seva vagina és una de les més fines, saboroses i boniques del zodíac.

dijous, 22 de novembre de 2007

Més...







L'home verge: Que no vol dir que ho sigui. Acostuma a ser pelut, però el cabell més aviat aspre que suau. Les cames i les natges fortes. Està ben dotat(de penis) i supera la mitjana tan en llargada com en circumferència.Els testicles apretats i durs com ell mateix. En realitat té menys pràctica en qüestions sexuals de la que ens fa pensar, ja que adopta un paper d'entès en aquests afers com en molts aspectes de la seva vida.


La dona verge:Dona bastant alta i de pits generosos. No és una dona corrent, ni vanitosa ni fàcil. Mata de cabell ondulada. La zona genital és enorme i es distingeix per un borrisol, espès i llustrós. La carn de la vagina d'un vermell rubí, sucosa i llavis pronunciats. Mugrons grans i foscos que canvien de textura durant el joc sexual.


L'home balança: No coneix ni la depressió ni la soledat. El cabell que cubreix el seu cos és suau i avellutat.Pelvis estreta i espatlles ben formades. Dotat d'un bon penis i fàcil d'usar, és d'un color rosat i molt ben format. Té aspecte d'osset de peluix.


La dona balança:És molt atractiva i aprèn de seguida a encendre o apagar aquest do. Acostumen a ser menudes i una mica andrògines. Talla 38 en vestits, una 85 copa B en sostens i de peu un 38. Perfecta fins i tot la vagina, suau, rosada i mimosa.


L'home escorpí:El millor home per mantenir ralacions sexuals!! (i això que no ho he probat). Exhibicionista per naturalesa. Té el penis llarg, gros i de venes molt marcades, com totes les seves extremitats. Sexualment és molt saludable.


La dona escorpí:Malgrat tenir una apariència freda i distant, acostuma a ser una boja del sexe, però mai sexe per sexe, busca una parella per poder reproduir-se, té un fort instint maternal. Pits durs i ben posats, com els ulls d'una serp. El monte de venus se li perfila sota la roba, ja que porta la roba sempre cenyida. La vagina sempre fresca, rosada i a punt.

dimecres, 21 de novembre de 2007

I seguim...







L'home bessons: Els peus i les mans els tenen petits i llavors el penis sembla més gran del que en realitat és. Infalible al llit sota els llençols sap guanyar-se a una dona fins i tot robar-li el cor. És un del homes més peluts del zodíac.



La dona bessons:Mugrons hipersensibles, ella mateixa hi juga alhora del sexe. La vagina, estreta i poc profunda, el que fa què l'home més maldestre li pugui donar infinit plaer.


L'home cranc: La part de sota de l'abdòmen el té sortit, bona mata de cabell al pubis malgrat tenir poc cabell al cap, pelvis ample, el seu penis és de mida mitjana però de tronc gruixut, els testicles no els té gaire penjant i són grossos.


La dona cranc: Malgrat està prima sempre tindrà una suau curvatura en el seu cos. És la dona del zodíac que té els pits més grossos, la cadera estreta i la panxa plana.
La vagina, la més maca i sempre hi porta quelcom per fer-la més bonica (depilacions en forma de cor, calcetes "sexis" i alguna arracadeta penjada allà on la parella li agrada llepar). Au! ja ho veus estripanits.


L'home lleó: El penis, no gaire llarg, però considerablement gros. Els testicles grans i rodons i no molt penjants. Llueix una bona mata de cabell ja sigui al cap i al tors. El cabell del pubis acostuma a ser curtet i escàs amb un caminet lleuger que arriba fins a les natges i a l'interior de les cuixes (per cert molt sensible aquesta zona).


La dona lleó: Pits perfectes i simètrics, alçats i dignes d'exhibir-se. La zona de la vagina la més recatada de la lleona, borrisol lleu i suau. El llavis molt ficats endins, la obertura curta i el clítoris retret, però molt sensible i juganer.

dimarts, 20 de novembre de 2007

Sextrologia






Astrologia, horòscops...però hi ha veritablement alguna teoria sobre com és una persona sexualment?. Si i tant...hi ha un llibre que tracte amb un llenguatge sofisticat i clar una filosofía astrològica molt original. Inteligent, sincer, i sense tabús, examina els aspectes sexuals de cada signe fins l'últim detall: Signe i ment, cos i ànima, sexe i sexualitat.
Així podem saber què:

L'home àries : La mida del seu penis és llarga però sobretot gruixuda, de tronc recte i el gland sovint acabat en punta. Els testicles, petits. El cul musculós i ferm, malgrat passin els anys.

La dona àries: Degut a la regència de mart el seu aparell sexual és el més untuós i sortit del zodiac. El botó del plaer pot arribar a sortir de manera tan indignant que qualsevol pensaria que intenta compensar el penis que li falta. Apenes té borrissol a les aixelles i el pubis (malgrat portar-lo rapat). El cul sensual i ben format, mai massa gros.


L'home taure: Sota de la seva bragueta té quelcom per presumir, és un dels signes del zodiac que té el penis més gran, llarg i robust ( això jo ho puc constatar). El cul ferm sota unes lumbars ben marcades.


La dona taure: El borrisol del "monte de venus" és suau fi i l'acostuma a portar rapat. El "monte de venus" el té molt sortit, malgrat el clítoris què és esmunyadís i petit que sols uns dits i una llengua destres el saben trobar i treballar. Els seus pits molt sensibles. Associa el dolor amb el plaer.


diumenge, 18 de novembre de 2007

Els pits


Prenen nota d'un comentari del Joan aquí ho teniu.


Vosaltres lloats homes que dieu que la llargada del penis no té importància què el què de veritat importa és la eficàcia alhora de fer-lo treballar. Jo com moltes dones i blocaires amigues meves us donem la raó, malgrat que tampoc li fem fàstics a un bon penis llarg i gruixut. Ja ho veieu ens acostomem a tot.

Però vosaltres lloats homes penseu el mateix quan canvien els torns? El pit millor petitet i que càpiga en una mà, o pel contrari gros i que siguin les dues mans les que li fan de cassoleta?

Tipus copa de champange francès o tipus fondaria d'un plat de sopa?


El pit és la regió del cos humà compresa entre la base del coll i l'espatlla fins l'abdòmen, situat a la part davantera, oposada a l'espatlla. Les dones tenen el pit i les seves mames més desenvolupat que els homes, això fa que cumpleixi una funció primordial per l'alimentació dels bebès durant la seva primera etapa de vida .

La mama és una glándula de secreció externa (glándula exocrina), parell, casi totalment simètrica (l'esquerra és de major tamany que la dreta en la majoría dels casos, el fet contrari és molt rar) situada sota la pell en el tòrax de tots els individus de la espècie humana, sent atròfica en l'home.

El mugró és una protuberància petita en la part més o menys central de la mama. La seva finalidat fisiològica en la femella és la de fornir al lactant de la llet que va produint les glàndulas mamaries durante l'embaràs i l'edat d'alletament del nadó.
El mugró i l'aureola són també receptors eròtics (òrgans sexuals), formant part de la zona erògena del cos humà tant per la dona com per l'home
.

Pits naturals o pits de silicona?

Tot depèn de la dona, de com es troba ella amb els seus pits d'origen, tant si són petits o grans. I sempre que no perjudiquin la salut com en el cas d'uns pits grans (atròfia mamària).
I no val la pensada què "millor uns pits grans per dur a terme una cubana...".

dijous, 15 de novembre de 2007

Mètodes anticonceptius


El preservatiu (terme provinent de preservar la vida), també anomenat condó, és un element que s'utilitza com mètode anticonceptiu i de prevenció d'algunes malalties de transmissio sexual. Consisteix en una funda que es col·loca sobre el penis erecte o una bossa que es col·loca dins de la vagina abans de l'inici del coit. Per a la seua fabricació s'usen diversos materials, sent el més comú d'hule làtex natural, encara que hui en dia encara es fabriquen en teixits animals, i ja es disposa de materials sintètics, com el poliuretà, encara que no són tan difosos.
El preservatiu masculí és una funda que es col·loca sobre el penis i generalment posseeix un espai a l'extrem tancat anomenat dipòsit, dissenyat per a contenir el
semen. Mesura de 16 a 22 cm de longitud i de 3,5 a 6.4 cm de diàmetre. La mesura estàndard d'un preservatiu és de 180 mm de llarg, 52 mm d'ample i entre 0.06 i 0.07 mm de grossor.


Retalls d'història

El preservatiu ha sigut usat des de temps antics per a prevenir "malalties venèries" (com se'ls coneixia abans, en honor a Venus, deessa de l'Amor), igual que com mètode anticonceptiu. En el moment que l'enginyós ser humà va descobrir la relació entre el sexe i la concepció dels fills, així com entre el sexe i l'aparició de certes malalties, va començar a utilitzar seccions més o menys llargues d'intestins d'animals amb una de les puntes lligada. Aquests dispositius encara avui poden aconseguir-se (construïts de manera un poc més sofisticada), a causa de la seua capacitat de transmetre la calor corporal i per la seua sensació tàctil, però no són molt efectius en l'evitació de la concepció. A Egipte, almenys des de l'any 1000 a. C. s'utilitzaven fundes de tela sobre el penis. La llegenda del rei Minos (1200 a. C.) fa referència a l'ús de pulmons de peix o bufetes de cabra per a retenir el semen.

En molts països hi ha organismes que distribueixen de forma gratuïta preservatius tant per a control de la natalitat com per a prevenció de ETS. Aquestes iniciatives troben oposició per part de grups religiósos i moralistes que s'oposen a la distribució o ús de preservatius. Aquests grups argumenten que:
El control de la natalitat és una cosa que no hauria de realitzar-se ja que va contra de les lleis de la naturalesa i la religió.
La lliure distribució de preservatius (igual que la educació sexual en establiments educatius) incentivaria a les persones a tenir relacions sexuals premaritalés, acció condemnada per les religions i en molts estrats socials.


Terminologia curiosa:

En Espanya se l'anomena "goma", en Argentina i Uruguai "folre", en Perú "ponxo"; en altres països "globus" i "paracaigudes". En Estats Units se li diu rubbers ('gomes', en plural) i en Regne Unit Johnny ('juanito') o Love glove ('guant de l'amor').

dimecres, 14 de novembre de 2007

El penis, lloat òrgan




El penis és un òrgan extern de l'aparell reproductor masculí, propi de tots els mamífers i d'alguns altres animals, tant vertebrats com invertebrats. En català, existeixen diverses denominacions populars com carall, cigala, titola, pardal, xerric, verga, xil.la, tita, etc.


Longitudinalment el penis es divideix en tres segments: l'arrel, el fust (també anomenat tronc o vera) i el gland (o el cap del penis). La pell que cobreix el gland quan el penis és flàccid s'anomena prepuci i té una obertura a l'extrem que ,en aquest estat, permet la sortida de l'orina i la micció.


El penis arriba a les mesures adultes als 16 o 17 anys). Les mides del penis en estat flàccid d'un home adult oscil·len -en general- entre els 7 i els 10 centímetres de llargada i entre els 7 i els 9 cm de circumferència. Val a dir, però, que el penis flàccid és força dificultós d'amidar(que no d'admirad), ja que la mida varia segons la circulació de la sang, segons l'estat d'ànim de l'individu (en molts moments el penis es troba en un estat de semierecció) i també segons la temperatura ambiental (s'escurça amb el fred).
Les mides mitjanes del penis d'un home adult en estat d'erecció són d'uns 15 cm de llarg i d'uns 12 cm de circumferència. Aquestes mesures són les que hom considera normals, en termes estadístics, però val a dir que hi ha una gran variabilitat -que cal considerar normal, excepte en casos extrems- entre les mides d'un home i les d'un altre. És molt habitual una desviació de fins a 3 cm, de més o de menys, tant en la llargada com en la circumferència. Això vol dir que hi ha penis normals amb una llargada des de 12 cm fins a 18 i amb una circumferència d'entre 9 cm i 15 en la zona més ampla, la més propera a l'abdomen).
Pel que fa als nens, el penis assoleix la meitat de les mides d'un home adult cap als 10 o 11 anys i, pel que fa als trets racials, les mides són menors en els orientals (fins a un parell de centímetres menys que la mitjana, tant en longitud com en circumferència), intermèdies en els hòmens de pell blanca i majors en els de pell negra (fins a un parell de centímetres més que la mitjana).
Cal aclarir que hom mesura les llargades des del naixement del penis, a tocar de l'os pubis, fins a l'extrem del gland. verga) i el gland (o cap del penis).


Au!!!! agafeu una cinta mètrica, més que res per saber si sou orientals, negres o teniu la pell blanca...

Em fa matinar aquest Jesús...


No es tracta de matinar expressament que jo ja matino prou...
Malgrat que jo tampoc m'esperava aquell canvi, si que a poc a poc vaig intuí que s'anava anunciant, més que res per els senyals que vaig anar trobant pel camí.

Bé aquí us deixo la meva pista, el fet és que heu d'esbrinar si la frase de sota és dins del llibre, Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders. SORT


"El dia en el qual la seva vida sofrí el canvi no havia estat anunciat en cap aspecte."

I per qualsevol dubte què, en tindreu...feu clik aquí.

dimarts, 13 de novembre de 2007

30è joc literari de Tens un racó dalt del món



DIMECRES, 14 DE NOVEMBRE A LES 8 DEL MATÍ, comença el 30è joc literari que patrocina en Jesús M. Tibau, al del racó dalt del món . Aquesta vegada en sóc col.laboradora junt amb una trentena més de blocaires. Per a mi és un luxe i un honor i espero que sorti bé.

El que heu de fer és lleguir la pista que demà sortirà a casa meva.

Endavant i som-hi.


Per a més informació us podeu ficar dins del racó.

dilluns, 12 de novembre de 2007

La televisió





Recordo que el primer aparell de televisió que va entrar a casa meva va ser una ITT, tenia la caixa se fusta (sapely) era l'any 1969, i jo tenia 4 anys. Només dues cadenes amb blanc i negra, la primera i la UHF.


Viviem en una casa de 40 metres quadrats, els meus avis, la meva besàvia, els meus pares i les meves germanes. La meva besàvia que no podia moure's del llit, li penjàvem un mirall a la paret del davant perquè pogués veure la televisió, ella s'espantava i cridava que aquell home que estava dins la caixa l'estava mirant i que li traiessim del davant. La meva germana i jo reiem perquè ella no entenia que l'home de la tele no la mirava. Quan donàven el partit del Barça (cosa bastant rara) per la tele la casa s'omplia de veïns que encara no en tenien de tele.

Els sofàs en aquella època no existien i ni tan sols els menjadors estàven preparats amb extensió perquè cabéssin. La tele la gaudiem asseguts a les cadires i al voltant de la taula.

El meu pare i el meu tiet van ser els primers fabricants de tauletes de televisió, aquelles tauletes de ferro amb el sobre de fusta de sapely que tenien un prestatge per posar-hi el diari. El meu pare carregava la tauleta dalt de la vaca del 600 i marxava cap a altres poblacions per vendre el producte. Ell sempre explica que una vegada va anar a Madrid a vendre la tauleta i quan ja les tenia venudes l'home de la botiga li va dir que on es fabricaven les seves tauletes i quan el meu pare va dir a Barcelona l'home tot empipat el va treure de la botiga de males maneres. Madrid va quedar vetat pel negoci del meu pare. També explica que a las Palmas de Gran Canaries venien molt bé el producte, i eran tan grans les despeses per enviar-les en vaixell que quan una sortia defectuosa preferien tornar a enviar una de nova que reparar la malmesa.

divendres, 9 de novembre de 2007

Estranyesa a la nit


Ahir a la nit, tapadeta i amb la ràdio a cau d'orella, vaig escoltar el meu relat.

S'en va fer estrany escoltar una veu amiga de cada nit llegint unes lletres meves, lletres què sempre que he tingut oportunitat las he llegides jo.

Estrany però alhora encisador, la veu amiga va anar llegint cada mot com si fos el seu pensament i las va anar transformant en paraules que tenien vida, una vida pròpia cada una d'elles, amb el seu caire, el seu color i la seva forma més adient.
Estrany però alhora captivador i enamorador.

dijous, 8 de novembre de 2007

La ràdio


Fa temps em passejava per la ràdio i allà asseguda davant d'un micròfon llegia els meus poemes, a "lletres menudes", de Catalunya Ràdio, amb Carles Solà.


Aquesta vegada a la ràdio es llegirà un relat meu però calent i ho farà, suposo que la Brigitte, doncs la narració surt del pensament d'una dona.

Voldria que aquesta nit tots el veïns del meu bloc i d'altres blocs anessim a dormir amb la ràdio enganxada a cau d'orella, el dial 103.5 d'ONA FM, el progarama "CALENTS I CONTENTS", la manteta o el nòrdic damunt la nostra pell i si voleu us fiqueu companyia al llit.
I tot gràcies al veí de dalt que compartim quelcom més que un pis en el mateix bloc...la finestra de la cuina.

dimecres, 7 de novembre de 2007

Estimulació


la millor estimulació per viure és fer servir els cinc sentits o el sis.





-L'oïda: Escoltar només el que volem sentir per si de cas ens fan mal algunes paraules.

-L'olfacte:Olorar bones olors, ja siguin perfums,vinguin de la cuina, de la natura i del cos humà.

-la vista:Poder veure amb els ulls ben oberts tot allò que la vida ens regala i mig ens tapa,sempre que no ens produeixi cap esglai.

-El gust:Tastar tota mena de menjars,sucs i fluids que ens passin coll avall. I poder així fruir de l'amargor,la dolçor,la salabró i l'acidesa.

-El tacte:Tocar, acaronar, grapejar, palpar, fregar, amanyagar...tot allò que podem sentir amb la nostre pell (si val tot).

Amb aquests cinc sentits la vida ens ha d'anar millor. Ei! he dit cinc? i el sisé? Aquest sentit només el tenim les dones i sinó pregunteu els homes......

diumenge, 4 de novembre de 2007

La ruda


La setmana passada em van regalar una ruda, la veritat és que sempre n'he tingut una a casa menys quan més falta em feia.

"Qui té ruda a casa Nostre Senyor l'ajuda", només per aquesta dita (i això que no sóc catòlica practicant), per les seves papallones i per el seu aroma m'agrada de tenir ruda a casa.

La ruda s'ha de regalar per poder gaudir de les seves propietats, NO te la pots comprar. És de clor verd i a l'hivern agafa una tonalitat blava, quan floreix ho fa amb unes floretes grogues,la seva olor és molt forta i característica.


Propietats:


-És una planta que acostumen a tenir a casa les bruixes(per això jo la tinc).

-Serveix per allunyar la gent envejosa i dolenta i les males vibracions que et puguin envoltar.

-com a infusió en altes dosis seveix com abortiu i a dosis menors per regular la menstruació.

-com a infusió per reduir les migranyes.

-com a oli (en un preparat barrejant alcohol i deixant madurar durant 40 dies) per fregues i massatges i així disminuir el dolor als ossos i com a relaxant.

-com a infusió per evitar i "matar" els paràsits intestinals.

-porta molta vitamina C.

-Antiespasmòdica.


ja ho diuen "Ante la duda ruda".


El millor que té la ruda és una papallona enorme, vistosa i preciosa, que només s'alimenta de ruda i deixa els seus ous a les fulles de la planta i quan els ous néixen surt un cuc que sembla tret del dibuixos animats, perquè és verd i groc i carbassa i gran i té la cara molt simpàtica. Després quan s'ha fet gran i gros s'embolcalla en un capoll i surt la papallona.


I què més queda per explicar?

Doncs què a més de regalar rams de flors regaleu també una planta de ruda.

Nancy


Voldria retra un homenatge a la nina de la meva infantesa.

Una nina que donava molt joc, primer va ser rossa, després pèl roja,morena i més tard va arribar la diversitat:xinesa,negra..

Jo en tenia dues, la pèl roja que me la van regalar quan vaig fer la comunió i la negra.

També tenia l'armari tot fet de fusta blanc i blau. I el bagul de color vermell.

Em passava hores i hores jugant amb la meva germana que també en tenia dues, la pèl roja i la xinesa. Les Nancys anaven a passejar, a comprar, a ballar, al cinema, de casament...


Trobo que les nines han perdut la seva inocència, que per això eren nines, ara les fan més "sexis", potser massa, amb els pits ben marcats, molt primes i porten fins i tot tanges i roba de marca.

Avui en dia les nenes jugan d'una manera diferent, desenvolupen altres hàbits, com voler ser primes, poder portar roba i complements de marca...i el que haurien de desenvolupar amb aquest joc és la conversa, la imaginació,la creativitat, el saber combinar, vestir-les per l'ocasió i sobretot jugar, sense malicia, sense enveges, simplement jugar, un hàbit que s'ha perdut...

divendres, 2 de novembre de 2007

Calceta o tanga?




L'altre dia passejant pel bolc del meu amic vaig topar amb una enquesta..boxer o slip?

I jo que en sóc de agossarada em faig la mateixa pregunta,quan cal fer servir calceta i quan tanga?

Les calces són una peça de roba interior femenina, que s'ajusta a la cintura i cobreix des de aquesta fins l'engonal. Les calces més corrents tenen forma anatòmica, ajustada al cos amb tres obertures, una per a la cintura i dues simètriques per a les cuixes.

El tanga és una peça de roba íntima que cobreix mínimament la part frontal del pubis deixant al descobert les natges.Consisteix en un triangle de roba o teixit que es perllonga amb una cinta per cadascun dels tres vèrtexs, fins a coincidir en un punt que en posar-se'l es situa a l'acabament de la columna vertebral. Alguns models incorporen un altre petit triangle que queda situat en la part del darrera just al capdamunt de les natges.


Jo crec que portes posat el que t'acostumes a portar posat i amb el que et sents més còmode i bé en tu mateixa.

Ja fa anys que vaig desterrar les calcetes i sóc usuaria de totes totes del tanga,m'hi sento bé, no es marca res quan portes pantalons ni quan portes faldilles, no se't posen mai les calcetes a dins perque a dins ja hi portes una tireta...ara això sí, si te'l poses per primera vegada hauràs d'esperar uns dies a que se't faci un "callo", una vegada fet són comodíssims...


Ara ve el "kit" de la qüestió què feu servir vosaltres?