divendres, 25 de gener de 2008

La casa del reloj
















A vegades recolzo el cap i me'n vaig temps enrera...Ahir un amic, l'striper em va transportar a aquella època, daurada? La meva infantesa i tan enrera vaig anar que vaig anar a parar a l 'any 1971, jo tenia 6 anys i no feien programació infantil a la televisió...fins que va arribar "La casa del reloj".
Jo plegava de l'escola a les 18 hores (escola Montessori) i el programa començava a un quart de set, a mi i a la meva germana ens agradava molt, davant la tele menjàvem galetes maria i un "quesito"...


"La Casa del Reloj": El 1971 TVE emet un programa infantil, en blanc i negra, que arribaria a ser junt amb "los Chiripitifláuticos", un dels més populars entre los nens dels anys 60 i 70. El presentaven Miguel Vila, Maite Mayna, Pedro Meyer y Paula Gardoqui. El programa constava de diferents parts, una de elles estava dedicada a les manualitats; com construir cometes, vestits de paper, retallables i moltes manualitats més. Després els presentadors cantàven cançons relacionades amb l'argument del programa. També incluíen un petit reportatge relacionat amb el tema del dia. El "Reloj", que donava nom a la casa tenia forma de girasol. En aquest programa cal destacar tres personatges que van ser els més populars: Marta, Poppy i Manzanillo. Marta era una nina Hippy, Poppy era una carbassa i Manzanillo un ase petitonet.
La Casa del Reloj, Antena Infantil, Los Chiripitifláuticos i Un globo, dos globos, tres globos pasaràn a la memòria col.lectiva de milers de nens i nenes de la dècada dels 60.

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Tot això em queda molt enrere. Els altres noms em sonen, els he sentit anomenar, però el que dóna nom al post no l'havia sentit mai, no en tenia ni idea.

Striper ha dit...

Ara amb las fotos m'has fet recordar molt mes i el inefable pedro meyer , ai els records de infancia.

Joana ha dit...

Jo mirava la tele amab blanc i negre i amb 2 canals només.Ara no la miro i això que és de colors i mil canals... No m'agrada! ;)

Robertinhos ha dit...

jo encara no estava projectat, però em passava el mateix amb el Barrio Sésamo

Té la mà Maria - Reus ha dit...

quins temps, precisament avui faig un post dels temps passats, si vols entra a veure'l

petons

Jordi Casanovas ha dit...

ves que hem de dir, que si ens recordem de la casa del reloj és que ja tenim una edat, oi?

nimue ha dit...

no em sona de res aquest programa però m'has fet recordar Barrio Sesamo i la genial Bola de Cristal!

zel ha dit...

Ai Rosa. quins records! Els Chiripitifláuticos....Sembla que era ahor i han passat un munt d'anys... Blanc i negre, qui ens ho havia de dir, i ara jo tampoc miro la tele, noia, només alguna peli de tant en tant...Petons!

robelfu ha dit...

quins records rosa quan sortia de l'escola i veia aquests programes amb les meves germanes assegudes en el sofa amb els nostres entrepans gotet de llet...
quina nostàlgia.
un chiripitiflautic peto.

mossèn ha dit...

no arribo a tant !!! ... curiós, però cert !!! ... salut

Gatot ha dit...

doncs jo la casa del reloj no la recordo. Devia ser a "conferència"!
:D

El que m'ha estranyat, però, és que no anomenéssis al Capitán Tan! no era el teu heroi?

petons i llepades bi-canaleres!

Jo Mateixa ha dit...

Ondia, ondia, ondia...no n'he sentit a parlar d'aquest programa :-(

Clar, jo es que soc del 1975.

Jesús M. Tibau ha dit...

De la casa del reloj no me'n recordo gaire, però de Los Chiripitiflauticos i de Un globo... sí, sobretot de la música, que té més facilitat per a romandre a la nostra memòria.