diumenge, 24 d’agost de 2008

La por


La nit ja és fosca, tancada, silent, a casa tots dormim. Un telèfon es deixa sentir, un truc, salto del llit i li donc un cop al meu home, miro el despertador, 4:45, escolto dins el silenci de casa una veu, fluixa, no entenc el que diu. Baixo l' escala buscant el fil de la veu que conversa sola, arribo fins l'habitació de la meva filla gran, ella està dormint, quieta, la repiració tranquil.la. Pujo l'escala per tornar al llit sense entendre res, mentre pujo l' escala torno a sentir la veu gens entenedora. PROU, m'entorno al llit, jo s'ho faran.


L'endemà, el meu home torna a casa a quarts de dues de la matinada, la casa silent, tots dormim. Ell va cap a la cuina a sopar una miqueta, tot està callat,només es deixa sentir la flaire dels jassamins que la veïna del costat té plantats. Ell, revisa la casa abans de pujar a dormir. Mentre puja l'escala escolta una veu cantan una cantarella gens entenedora. Baixa l' escala, i s'atura davant l'habitació de la nena gran i tot està en silenci, ella dormint. Torna a pujar l'escala i la cantarella torna a ressonar dins la foscor de la nit. Va pujar cagant llets.


La pròxima vegada ho grabaré.

divendres, 15 d’agost de 2008

Educació


Cal recordar el que et van ensenyar els educadors, pares, professors..? A vegades cal fer un forat amb les mans i excavar dins del teu ser fins poder arribar a tocar els fonaments i llavors veure-hi el que van cimentar els teus educadors.

Hi ha molta gent que els seus fonaments trontollen perquè no van estar pastats amb bona educació, potser els educadors no en van saber més?.

Tot això em serveix per poder ,disculpar? Allò què jo no entenc de les persones.


Fa molt temps un amic molt estimat em va dir que l'educació és sinònim d'hipocresia. Jo no hi estic d'acord, perquè encara sóc de les poques persones (què il.lusa) que creuen amb la PERSONA, pura,neta,clara i amb principis.


dimarts, 12 d’agost de 2008

Un queixal malparit


La nit em desperta amb un dolor punxat, efereïdor i engorrós, la suor em baixa espatlla avall, un plor d'impotència s'apodera del meu pensament i jo només puc maleir el "puto" queixal.

No sabia pas que un dolor de queixal fos tan fort, hagués parit un parell de vegades seguides abans de sentir la impotència de no poder minvar aquell dolor.

Vaig passar la nit dopada, dopada? només un parell d'hores s'esvaïa aquell dolor amb paracetamol d'un gram, després tornava l'enemic, semblava talment que les dents volguèssin sortir de les genives. L'endemà sense haver dormit i maltractada encara pel dolor vaig anar d'urgències a la clínica dental i allà es va obrir una claror, uns antibiòtics acompanyats d'unes pastilles, em van calmar la situació.


Reflexió: El "puto" queixal que em va donar la llauna era el del seny. És precisament aquest queixal el que fa trontollar tota la boca i el més íntim del teu ser, només per ésser el queixal què té cervell? És potser per això que en patim les conseqüències?