dilluns, 31 de desembre de 2007

Fins l'any que ve...


Amics i amigues que aquest any em caminat junts per camins i viaranys, (quina cursilada).

Blocaires, (no així tampoc)


Veins i veïnes ens veiem aquest vespre a casa del veí de dalt...no falteu, que ens ho passarem d'allò més bé, i haurà pernil de "pata negra", pa amb tomata ( no se pas qui m'ho ha enganxat això), bons vins i millor cava i força raïm.

I així tots tindrem una bona sortida i una bona entrada d'any...

Que aquest any acaba en número parell, a més és un 8 i a més és de traspàs i a més no sé pas que vol dir tot plegat.

Fins el vespre. Un petó per a tothom.

dissabte, 29 de desembre de 2007

L'home dels nassos



Recordo quan arribava el dia 31 de desembre la meva àvia ens deia a la meva germana i a mi que avui quan sortíssim al carrer haviem de trobar a l'home dels nassos què tenia tants nassos com dies té l'any...La meva germana i jo buscàvem i buscàvem un home amb tot de nassos a la cara...No vaig saber fins més tard quan ja era una mica "massa" grandeta que l'home dels nassos eren tots els homes que trobàvem pel carrer, doncs només tenia un nas que era el dia que li restava per acabar l'any.


HISTÒRIA

L'home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre, o cap d'any.
Segons
Joan Amades, l'home dels nassos sembla ser una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Actualment, en algunes ciutats o pobles s'organitza una cercavila amb un capgrós representant l'home dels nassos.
En els pobles petits, es deia que apareix a l'església i devora la pica de l'aigua beneïda.
A
Barcelona era tradició de trobar l'Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja, dalt d'un cadafalc perquè tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s'espera que tengui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

divendres, 28 de desembre de 2007

Sants Innocents


Quin dia avui, quina feinada que tinc, avui és el gran dia, un gran dia per a tot el veïnat, la festa la farem grossa i a casa meva, al pis de sota.


Aquest vespre sense que ningú ho sàpiga em caso..si però és un secret molt ben guardat, feia temps que en tenia ganes i l'altre dia la Robelfu em va donar el que em calia (una bona repassada a les puntes) i llavors vaig pensar què carai i tot pujant les escales i amb una cervesa negre a la mà d'aquelles que en Clint fa servir per lligar, vaig anar a veure el veí de dalt i, si la idea li va agradar força. Havia d'anar abans a veure al Mossèn per allò de confessar-me de tots els meus pecats, com aquell del dijous passat que vaig anar a fer un tomb per on treballa l'Stripper (diuen les velles àvies que una dona no pot veure un home despullat abans del casori). La Jo mateixa em cus el vestit de núvia, ella ja sap que ha de tenir molta personalitat i poder ensenyar una miqueta el meu culet. El meu cusí de Reus s'encarrega de la música i de fer les fotografíes, li queden d'allò més bé. La déjà vié em guarnirà l'escala i la Zel posarà tota la seva empenta per poder trobar les Dames d'honor, això si m'agradaria que una portés un vestit de color terra. La Carme R, podria fer una selecció del personal que entrarà a casa meva per la festa, més que res que després no trobi a faltar alguna coseta. Tot l'encís vull que el posi la Nimue i els pallassos (que no pas les pallassades) la Txell. També voldria que quan jo baixés per les escales del meu bloc la Boira hi posés una mica de color emboirat, per crear espurnes de màgia a l'assumpte. Imprescindible que la safata de canapès la porti en Jo mateix. Carme F. siusplau fés que aquest dia sigui un somni i una relitat.... la Joana i la musa hauran de portar els anells o el que vulguin portar. I sobretot Rondaire a tu et deixo venir si després del sopar podem gaudir dels teus vídeos pornos...

El viatge de noces o jo que sé voldria que fos a la Marina mar enllà.

Apa que tot vagi bé....Però si em deixo el nuvi...Amb el fred que fa i com que la caldera s'espatllat...res millor que m'escalfi el llit un Gatot amorós.

dimecres, 26 de desembre de 2007

Mossegar-me la llengua


Poques vegades o quasi bé mai em mossego la llengua...Però quan comences una feina i l'encarregada et diu "hablame en castellano" que has de fer?...

Jo li hagués dit..."Estant cara al públic en una botiga a Catalunya i no entens el català? Almenys entendre'l ja no et dic que el parlis, perquè jo com a clienta si entro a comprar i no m'entenen ( quan per llei tinc tot el dret a parlar la meva llengua i que m'entenguin) marxo de la botiga, però abans demano per la mestressa i omplo els fulls de reclamació".

És indignant que encara estem enclats en èpoques antiquè? Perquè d'altre manera no ho entenc.

dissabte, 22 de desembre de 2007

Tancat per vacances


Aquest any treballo per fer els somnis de moltes persones realitat...bé alguns...de somnis.

Restaré tancada al món dels blocs...la feina m'absorveix fins i tot que a hores d'ara encara no he anat a comprar el sopar de nit bona, que malgrat no celebrar-ho com a "altres contrades" vénen a casa els meus pares i les meves germanes, sort que elles em donaràn un cop de mà ( què no de mall), ja que arribaré a taula just per asseure'm (què bé).

I després de sopar farem cagar el tió....


Bones Festes a tots!!!!!!

dimecres, 19 de desembre de 2007

Hi havia una vegada


Hi havia una vegada que tres homes perduts pel desert anàven buscant quelcom per menjar i aixoplugar-se enmig del fred d'aquella nit de gener. El tres homes un de cada país diferent esgarrapàven la sorra per poder caminar. Allà a la llunyania van veure una llum tímida però aclaparadora era una llum amb poder que els arrossegava cap aquell indret on un xalet inmens floria del cim de la muntanya. Ells, els tres homes s'hi van apropar...i pel finestral de l'ala oest del xalet van veure un home i una dona asseguts davant una taula plena de menjars suculents i begudes amb solera. Celebraven el fet de tenir un fill què la beneficiència els hi havia donat, el minyonet ros i blanquet jeia al costat d'un abet enorme i guarnit de llums, al costat l'avi vestit de vermell amb una barba llarga i blanca i a la llar de foc cremava el tió de la família ( que no pas l'oncle, o potser si).

La dona verge per naturalesa es va apropar al finestral i féu entrar aquells homes que estàven pelats de fred. Amb tota humilitat els va donar robes majestuoses, corones pel cap, collarets i guants blancs per esmorteir el fred. L'home de la dona verge per naturalesa els va fornir d'or, plata i mirra perquè poguéssin començar un negoci.

Total que "amb les mans a la massa" els van trobar i no ho sé el perquè la història es va capgirar.

dimarts, 18 de desembre de 2007

El plumero


El plumero o plumall és un estri molt beneficiós per a la nostra salut alhora de fer-ne ús. Perquè?


La pols es treu en un moment.

1-No cal aixecar les tonteries que tinguis damunt els mobles, amb moviments rotatoris vas treient la pols del voltant (que és el que és veu).

2-Hi ha diferents mides ( per poder arribar allà on la mà no arriba) i suavitats i també colors (els colors no impliquen que puguis netejar més depressa, però t'alegren el dia).

3-En les pràctiques sexuals també té el seu encant ( per la suavitat), però cuidado quan la pluma està gastada, doncs llavors hi ha una mena de punxes que déu n'hi dó.


Total que no et canses gens ni mica, i a casa ja no hi haurà pols, tot això és un benefici per a la nostra salut. Fora reumes, al.lèrgies, mal d'ossos i bona plenitud sexual.

dilluns, 17 de desembre de 2007

La Penèlope


La Penèlope (en grecΠηνελοπεια) és un personatge de L'Odisea, un dels dos grands poemes épics atribuits a Homer (l'altre és La Llíada). Penèlope és l'esposa del personatge principal, el rei d'Ítaca l'Odiseu. Ella espera durant vint anys la arribada del seu marit de la Guerra de Troia. Per aquesta raó se la considera un símbol de la fidelitat conjugal fins el dia d'avui. Mentre el seu espos està fora, Penèlope és desitjada per molts homes. Per a mantenir la seva castedat davant la absència del seu marit, té una pensada. Els hi diu als pretendents que aceptarà la desaparició de l'Odiseu, amb la conseqüent promesa d'un nou enllaç, quan acabi de teixir un sudari. Per a allargar el major temps possible aquest teixit, procura desfer per la nit el que fa durant el dia, i d'aquesta manera passen 20 anys. Just quan l'Odiseu arriba a casa, Penèlope acaba la labor, l'Odiseu mata a los pretendents i roman amb ella.


Jo no espero a l'Odiseu ni necesito demostrar la meva castedat, davant ( l'allau de pretendents?¿?¿), al meu Odiseu particular.....Però m'agrada fer mitja i us en deixo una mostra "la meva mega bufanda".

divendres, 14 de desembre de 2007

Més memes

L'amic Clint, que no sé pas que pensar...M'ha proposat...què vol saber...

Jo 10 anys enrera, tenia 32, treballava en una botiga de mobles, estava casada, la meva filla tenia 6 anys, acabava de comprar-me una casa, tenia un gat, tenia una cadernera, feia un curs d'escriptura creativa, militava a ERC i agafava dos autobusos per anar a la feina.

Jo 5 anys enrera, tenia 37 anys, acabava de néixer la meva filla petita ( no pas del meu primer marit), estava vivint en parella amb el meu amor, la meva filla gran tenia 11 anys, ja no tenia casa, tenia un pis, ja no tenia gat, tenia un gos, ja no tenia cadernera, tenia un pollet, estava fent les proves per entrar a treballar al metro de Barcelona, tenia 6 kilos de més, agafava el metro per anar a fer els cursets de la feina. Començava ha apreciar els bons vins i el cava, el formatge i el vi de Rioja em produïen agror.

Jo 1 any enrera, tenia 41, he canviat de pis (i no sóc pas una nómada), m'he casat amb el meu amor, les meves filles tenen 15 i 4 anys. Ja he perdut el 6 kilos de més, continuo amb el gos, després d'haver enterrat 4 hamsters. Sé més coses, també tinc més feina, em fa mal l'esquena, el sexe és boníssim. Em vaig comprar la faldilla vermella a les rebaixes.

Ahir 13 de desembre, tenia 42 anys, les meves filles tenien 16 i 5 anys, continuo casada amb el meu amor, continuo tenint el mateix gos, tot el matí perdut esperant un home que en vingués a fer un pressupost...i ha vingut a l'hora de dinar. La faldilla vermella ha fet "estragos". Ah! va ser Santa Llúcia.

Avui 14 de desembre, tinc 42 anys, aquest mati aniré a la perruqueria (ei! veïna del davant, guarde'm la tanda), al vespre tinc el sopar d'ERC de Nadal. Les filles igual, l'amor igual, el gos igual. La faldilla vermella està guardada esperant l'estiu.

5 cançons de les qual em sàpiga la lletra, quasi bé totes les del Llach i Serrat, alguna de l'Alejandro sanz (sóc pecadora), un parell o tres d'en Tomeu Penya...

5 llocs ideals per visitar, Tornar a Londres, Begur, Port Lligat, alguna platja paradisíaca (suposo que aniré amb el inserso), Argentina...

5 coses que m'agrada menjar, Val posar alguna part del cos humà? Marisc, una bona paella d'arròs, amanides, una fondue de formatge o de carn, els préssecs....

Joguines preferides, jejejejejeje, a la meva edat a què puc jugar?...el teto, a la piragüa...

5 distribucions de GNU/Linux preferides: Passo palabra! tot i això segueixo sense entendre res! Perdona Clint però no entenia res!

Si alguna persona ho vol fer li cedeixo el torn....

dijous, 13 de desembre de 2007

Una de cementiris



Recordo una història que explicava el meu avi.
Deia que uns amics i ell van fer una jugesca de qui s'atrevia a anar al cementiri de Sants i clavar una espasa damunt una tomba del mort que havien enterrat aquella mateixa tarda.
En Rafael (que no era pas el meu avi) s'hi va atrevir.
A les dotze de la nit va entrar tot sol al cementiri saltant la tanca de ferro mentra els altres es van quedar a fora. En Rafael es va lligar la capa al coll, doncs aquella nit girava un vent que déu n'hi dó, i amb l'espasa a la mà va anar tirant pel dret fins que va trobar la tomba als seus peus, la terra flonja acabada de treballar, i just quan es disposava a clavar l'espasa dins l'esponjosa i vermellosa terra el vent va bufar tan fort que en clavar l'espasa la capa va quedar entra la terra i l'afilada fulla d'acer, llavors els amics que estaven fora van udolar i el Rafael va voler girar cua i marxar corrents...però la capa estava clavada sota l'espasa.
L'endemà el van trobar blanc, fred, amb els ulls trets de les conques i mort d'un cobriment de cor.

Avui en dia no portem capes...però portem bufandes.

dimecres, 12 de desembre de 2007

El meu escriptori


La Carme F, m'ha proposat ensenyar el meu escriptori. Aquí estic abraçant les meves joies.

Doncs som-hi!!!!

dimarts, 11 de desembre de 2007

Mirar enlaire



L'altre dia un amic meu per cert psicòleg de professió, em va dir que quan una persona està deprimida el que s'ha de fer és mirar enlaire i llavors les engoixes s'esvaeixen. Com exemple em va posar que quan un nen plora mira cap a baix i si li dius que miri enlaire ja no pot plorar.

Un altre exemple és que quan una persona està veient la televisió enfoca la mirada cap a baix i s'està molta estona enfocant cap el mateix punt, aquesta situació et pot dur a sentir opressió al pit i fins i tot angoixa, el que s'ha de fer és a estones enfocar cap amunt la mirada.


Llavors blocaires amics meus quan esteu davant l'ordinador, de tant en tant, aneu enfocant la mirada cap enlaire, potser descobrireu que aquest any no heu destrenyinat el sostre, o que cal pintar...Si ja ho sé que moltes dones mentre tenen la parella al seu damunt esperant la "tant" esperada ejaculació, van repassant la llista de la compra o les rutines diaries, suposo que aquestes dones mai es deprimeixen...potser l'avorriment va lligar a l'eufòria?

dilluns, 10 de desembre de 2007

una escombra cap per amunt


Recordo que a casa dels meus avis la meva àvia posava l'escombra cap per amunt quan volia que les visites que ella volia marxessin aviat. No ho sé si feia el seu efecte, però ella la hi possava. També he sentit dir que hi ha gent que quan la té ficada amunt (l'escombra) hi tira sal per sobre.
He estat investigant sobre aquesta peculiaritat i m'he assabentat de que es tracta d'una tradició molt antiga de quan venien a cobrar els tributs els senyors feudals a les cases catalanes, era com una mena de ritual que el poble feia servir perquè aquesta recaptació violenta acabés el més aviat possible i no se'n portessin més del que estava estipulat per foc.
Jo per si de cas tinc una escombra cap amunt...perquè els d'hisenda no en cobrin més del que jo "crec" raonable.

divendres, 7 de desembre de 2007

Que s'han fet de les bombolles de cada Nadal?


Aquest any he trobat a faltar les tan esperades bombolles del cava Freixenet...Perquè?

Perquè és un tòpic del Nadal, com aquell que "vuelve a casa por Navidad" , el turró el lobo, el cava codorniu, el senyor calb de la loteria i altres anuncis que fan que el Nadal sigui Nadal.


Aquest post no té cap mena de lucre al nomenar certs articles pel seu nom de marca.


Proveu de ficar una bombolla dins la copa de cava....

dimecres, 5 de desembre de 2007

Voldria escriure la paraula precisa....

i que en llegir-la la shadow , el gatot , l'striper , el talcomraja ...


Poguessin sentir un esclat de vida dins del seu cor, un esclat de colors dins l'ànima, un esclat de t'estimos i llepades per la seva pell. Voldria que en llegir la paraula precisa les seves vides agafessin el caire precís per no tornar a plorar, per no tenir cabuda la tristesa, per poder riure i no baixar el cap i sentir-se abatuts.


Voldria que tots els meus blocaires i jo fossim eternament feliços, ni que fossin estonetes petites que arreplegades totes fessin la vida com cal.

dimarts, 4 de desembre de 2007

El bidet


El bidet (del francès bidet, caballet, per la postura que hom fa servir quan es renta) és un recipient baix amb agua corrent i desguàs, generalment fabricat de porcellana o llosa, ideat per rentar-se els organs genitals externs i el cul o anus. És útil també per fer banys de seient en personas que pateixen morenes. És un element habitual de la cambra de bany en molts països, i pràcticament desconeguts en altres.

Amb l'ús diari de la dutxa cada cop menys es fa servir el bidet. Tan necessari per abans de...i després de...


Cliqueu AQUÍ i escoltareu la veritable història del bidet.

dilluns, 3 de desembre de 2007

"¿Un clavo saca otro clavo?"


Suposo que l'ensorra més i sinó ho proveu: quan claveu un clau a la paret i es torça ben endins o fa el forat més gros...proveu de clavar un altre en el mateix lloc oi que ensorra més el primer clau que heu posat?


Llavors perquè quan la nostra parella ens deixa ens hi aferrem a la primera persona que passa per la nostra vida?

En aquest moment, durant el trànsit en que dura la nostra pèrdua no ho sabem i pensem que la nostra situació millorarà...de vegades surt bé però d'altres no.

diumenge, 2 de desembre de 2007

La importància de la importància


La importància és un privilegi dels qui la saben utilitzar. La importància de donar importància a allò que realment ens és necessari per viure i poder ser feliços és la importància de la importància.

Hom pot donar importància a coses materials ( una casa, un cotxe, roba de marca, tenir molts diners,...) a coses abstractes ( casar-se, tenir parella fixe, tenir fills, ser prim/a, ser guapo/a, tenir els pits més grossos, ser més alt/a,...), per molta gent no tenir alguna d'aquestes coses els hi amarga la vida, però realment la importància de la importància ens les donen les coses que poden fer créixer l'ànima, l'esperit, el ser, la ment i el cor, són coses que mai els hi donem importància però són vitals i són les que realment ens enriquèixe'n, com la tolerància, la paciència, estimar, la valentia, saber escoltar, ajudar, acaronar, cantar, somriure, riure, tenir un amic, fer petons, estrényer una mà, una abraçada, fer l'amor, fer l'ullet...,


PD: Potser el rètol no hi toca gaire, però m'agrada't i segur què si folléssim més; menys dèries i neguits tindriem i és clar no aniriem mal follats...