dilluns, 26 de maig del 2008

Pederastra


Un pederastra és una persona malalta?

Al llarg dels temps sempre hi ha hagut persones que agrada de tenir relacions sexuals amb nens o nenes, a l'antiga Grècia estaven ben mirades tot tipus de relacions sexuals (homosexuals, amb nens...) sempre que les dues parts estiguéssin d'acord, potser el fet d'haver-hi banys i saunes d'un únic sexe fomentava aquest tipus de relacions. Llavors no era tildat d'aberració. A l'antic Egipte es va casar Tutankamon amb la seva germana Ankhesenpaaton, fills del mateix pare Akhetaton i "probablement" de diferents mares. I així podem fer una bona llista molt llarga.

Si ens remuntem als casaments de reis què per tenir més extensió territorial i més patrimoni i afavorir aliances, trobem que es casaven oncles amb nebodes, cosins amb cosines, cunyats i sobretot reis nens amb reines nenes...què passava llavors? Tenien l'absolució del Papa que també hi prenia part amb la suculenta repartició de béns. Llavors no era tildat d'aberració.


Què és el que ara està passant? Doncs què ens hem près la llibertat sexual com una espècie de llibertinatge forçant a la persona què nosaltres voldriem prendre per afavorir-nos sexualment?

És què hi ha realment una malaltia fastigosa dins el cap d'aquesta mena de gent?


La llibertat dels mitjans afavoreix aquesta pràctica? Tanta desinformació a tots els medis, com ara la facilitat d'agafar un ordinador i no sabent qui hi ha a l'altra costat deixem anar tota la nostra malaltia reprimida i aquí afavoreix?. I aquells que buscant nens es fiquen a blocs d'escoles on els nens surten fent les seves activitats escolars ,mai tapats de cara, i fins i tot l'activitat extraescolar a la piscina? Fa por i molta. No voldria pas que un fill meu pogués ficar-se dins de la casa d'un d'aquests personatges mitjantçant l'ordinador. Vivim en un món on la por cap els nostres petits és molt gran i no podem fer res, estem desemparats davant aquest monstre què és el pederastra, ni la llei ,ni els jutges ens donen cap solució. Cal reformar, cal corretgir, cal penalitzar,cal millorar tot aquest engrenatge per poder viure tranquils i deixar un món més net, més senzill i sense por cap als nostres fills.
Què puguin anar a comprar i a l'escola sols, sense sorolls de petjades silencioses darrera les seves esquenes.
TAN DIFÍCIL ÉS EL QUÈ DEMANEM?

13 comentaris:

Anònim ha dit...

M`has arribat a tocar l'ànima. Aquests darrers mesos amb desaparions de nens i allò d'aquell "pare" que tenia tancats a la seva filla i els seus néts sota terra. es esgarifós. no se que és el que ha pogut passar, potser sempre hi hagut tot això i ara és quan se'n parla, no ho sé. Però si que el que cal es posar mà ferma i acabar amb tota aquesta merda tallant de soca arrel.
A sant Vicenç la meva cosina fa un blog escolar i jo sempre li dic que no hi estic d'acord, ella diu que no passa res i que els pares que volen que surtin els seus fills pel blog estan totalment informats i signen fins i tot un contracte per salvaguardar l'escola.

robelfu ha dit...

Em sembla molt interessant debatre sobretot això, crec que hi ha moltes coses a dir. Però no puc estar d'acord amb una pena de mort ni amb una cadena perpètua, no puc, per més que odi totes aquestes coses terribles, posar-me a l'altura d'aquests personatges. No puc així tan fàcilment pagar-los amb l'ull per ull i la dent per dent, amb la Llei del Talió, amb la llei de les Bèsties, perquè aquesta són les seves lleis, però no les nostres!
Per això mateix crec que la solució, encara que desgraciadament no crec que la maldat de la gent es pugui solucionar, està a endurir les penes, establint-se els anys que siguin, i complint-se plenament, sense rebaixes ni permisos, o realitzant al mateix temps tractaments psiquiatrics.
Eduquem també millor a les generacions futures, perquè ningú es crea superior a ningú ni amb dret a agredir als altres, ni amb aquest dret a usar el cos de les dones en qualsevol moment de les seves vides.
un petonàs

Striper ha dit...

Jo crec que mes alla de lo penal es una malaltia i greu per que pot torça moltes vides i tindria que se tractat aixi, internat fins el guariement si es que arriba jo conec el cas de un força conegut a Catalunya que treballava a la mateixa empresa que jo i amb menors i llavors nomes li va suposa un acomiadament pactat desde llavors se ha vist implicat en molts casos.

nimue ha dit...

jo no sé si estan malalts ni m'importa. L'únic que vull els que els tanquen en una cel·la i que es perda la clau per sempre.

Francesca ha dit...

Jo tinc un bloc escolar i els pares signen una autorització per deixar sortir fotografíes dels seus fills. Crec que no és tan greu si només el que poden fer és mirar-les, pel mig no hi cap patiment dels infants.
Molt més greu considero, per exemple, aquelles agències de viatges que organitzen sortides a països, on el turisme sexual amb nens i nenes estan a l'ordre del dia i alguns que per aquí van de moralistes aprofiten el viatge per tenir relacions amb un menor. Després diuen que aparentava més edat.

Mikel ha dit...

ticn molt clar que el sistema judicial actual no funciona , ni en aquest ni en molts altres casos.
Es lent i dolent i aixi no anem be.

Anònim ha dit...

He trobat molt interessant el post.
S´ha de trobar una solució ja, perque molt posiblement molts tindrán poblemes psiquiatric,però, els nostres fills no poden patir aquestes aberracions.
La vida dels nens que pateixen abusos queda destrosada per sempre,no tenen la capacitat per entendre el que a passat.

zel ha dit...

Et tinc molt abandonada, però noia, la feina mata ( a més a més de la vida)
Si no és una malaltia, seria pels únics que reclamaria capar i tancar per sempre, perquè no hi ha perdó, no hi ha compassió, no hi ha res humà que es mereixin tret de l'odi.
Petons!

Jo Mateixa ha dit...

Bonica, va tot be???, fa masses dies que no sabem res de tu :-(

Unknown ha dit...

potser antigament era més freqüent la relació amb menors per diversos motius, l'esperança de vida no era tan alta com ara, de manera que s'havia d'aprofitar l'edat fèrtil. un altre motiu és la diferència cultural. Abans hi havia esclaus també, ara no ho permetriem (tot i que també hi ha molt a dir sobre això).
Pena de mort? és tan difícil!!! per a mi són malalts. Tot i que molts d'ells saben perfectament que el que fan no està be, per tant poden decidir si ho fan o no. També hi ha molta diferència entre tenir relacions amb una menor de 16 anys o amb un bebé de 15 mesos.
Jo els tancaria de per vida. No crec que la castració quimica o no sigui una bona solució. Qui necessita exercir el poder amb el sexe troba una altre manera de fer-ho.
Ara que sóc mare puc dir que mataria a qui li posés una ma al samunt de la meva petita filla.

Josep B. ha dit...

Sempre ens trobarem comportaments en el passat que ara ens semblen inadmissibles. Un cas relaivament mens greu és que als nens de la meva quinta (46 anys) ens donaven el "quinito" com un remei per fer-nos tenir gana, i eren els metges qui el recomanaven.

Això no treu que ara no ho fem i no el justifiquem.

Pel que fa als pederastes, com els violadors (essencialment el mateix) podem dir que en són d'inadaptats, sociòpates potser, però no malalts, els malalts són sempre identificables, un malalt mental fa bogeries, per molt greus que siguin són immediates, obertes, no premeditades. Un pederasta, un violador actuen amb prmeditació, planifiquen, s'amaguen, són conscients del mal que fan.

Abogadaenbcn ha dit...

Felicitats per tractar un tema tan complicat i esgarrifós. I de difícil solució. Els tractaments que els fan de terapia diuen que funcionen... la resta no...

Anònim ha dit...

Hvala za intiresny Blog