dimarts, 20 de maig de 2008

La vida


Passan els anys i t'adones del què realment t'ha donat la vida, el que has aportat, el que t'ha aportat, el què has fet, el que no has fet, el perquè vius i per qui o per què, un munt de preguntes on les respostes mai les arrives a saber, una gran incògnita, un parany, una porta on la clau no la tenim al nostre abast...

Si vinguéssim a aquest món amb un llibre d'instruccions clar i específic per cada situació, la vida seria molt més fàcil, o potser no valdria la pena viure-la, és això i per això que vivim la vida?, perquè és excitant, perillosa, i mai saps amb anterioritat el què et depararà cada etapa?



El meu cap no para de devallar...Si amb divuit anys no m'hagués lligat a una persona...si no m'hagués casat ...si hagués fet el què realment jo volia....sinó m'hagués tornat a casar...si hagués deixat fruir la vida tal com anava fent...Tot el què m'hagués estalviat de patir si sota el meu braç, en néixer, hagués portat un llibre d'instruccions.

Solament estic d'acord amb l'amor que sento i rebo de les meves dues nenes.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

No hi ha manuals d'instruccions, però tampoc no ens hem de penedir de mirar enrere i veure el que hem fet o el que no. Som aquí per viure una vida que se'ns ha donat, i només en tenim una. Les decisions que prenem ens porten a unes situacions o altres, però no són ni millors ni pitjors, són les nostres decisions, i per tant, les úniques que hi ha. Encara que no ho puguem evitar, mirar enrere i pensar 'què hagués passat si...', no té cap sentit. Hem de jugar amb les cartes que tenim, i no amb les que ens agradaria tenir. Si el joc no ens afavoreix, canviem de joc i llestos.

Saps, tot això t'ho dic a tu, però m'estic adonant que també m'ho estic dient a mi mateix.

robelfu ha dit...

hola guapa com tu bé dius no hi ha cap manual d'instruccions.
En aquesta vida ens toca riure i plorar ,això de la vida de color de rosa, poca cosa i com això és el que hi ha ,hem d'aprofitar que el temps corre un barbaritat ,a una velocitat que anomenem edat
per això jo opto per aprofitar cada moment ,i fer tot allò que em ve de gust gaudir, sentir, compartir,i donar-me tots els gustus que puc , doncs això és el que m'enduc, que aquesta vida sol la podem viure una sola vegada.
així que beu de la vida.
Un petonàs

Striper ha dit...

Un tema complicat i la fi la vida es allo que enem vivint i no crec que sigui gaire planificlabe.

Anònim ha dit...

John Lennon va dir "La vida es allò que passa mentre que fem projectes"
No hi estic del tot d'acord perquè és una postura passiva i el que fas si que té incidència a la teva vida i gual que el que deixes de fer també. A la vida a cada moment estàs escollint un present, el passat no es pot recuperar però et serveix per escollir un present millor, i del futur no en saps res.

estripanits ha dit...

Ai, si tinguessim 20 anys menys però sabéssim el que ara sabem... oi que sí?

De tota manera, no t'hi encaparris: encara que sembli un tòpic, també és veritat que el passat ja està passat: què vols fer-hi si ja està fet? Mira de gaudir el dia a dia tant com puguis: THERE'S NO DAY BUT TODAY!

AINA ha dit...

suposo que tots i totes ens fem aquesta reflexió que tu has fet. o almenys jo, que soc aficionada en menjar-´me el tarro que jo diria.. avui anant amb el cotxe pensaba tot això que estas escribint en el teu post i m´hi he sentit identificada. de moment.. no em penedeixo de res del que he fet, penso, o si me´n vaig penedir, ja ho he oblidat... ai.. la vida.. a voltes tant xula, a voltes tant complicada.. un blog molt xulo

Jesús M. Tibau ha dit...

És més divertit aprendre le funcionament dels aparells que et compres practicant, equivocant-te, i provant cada botó per a veure què passa, i prescindint del llibre d'instruccions.

nimue ha dit...

qui sap si no ens equivocaríem d'una altra manera si ja sabessim totes les coses que sabem ara...