divendres, 26 d’octubre del 2007

Tedi


Anava asseguda al seient del costat del conductor. Ell, parlava i parlava. Les seves paraules rebotaven dins el meu cap, com si fossin pilotes de plom. Jo tenia la mirada fixe cap un horitzó llunyà. Era tot el que jo tenia, res al meu abast.

Es feia fosc, a la meva dreta el cel ja era encès, d'un color roig engrescador. A la meva esquerra, ell, en Lluís. Movia les mans damunt el volant, se'l notava nerviós, i llavors vaig arribar a pensar que potser sabia el que ens estava pasant. Ho dubto, tants anys de matrimoni i mai havia encertat alhora de fer-me un regal. Erem dos extranys, sempre ho haviem estat, però ara que els nois ja éren fora de casa, la buidor aspre i eixuta es deixava sentir molt més.

Mai, ens haviem assegut per parlar-ne, malgrat que els nostres ulls busquessin en desesperació quelcom a que aferrar-s'hi. La nit ja era closa. L'angoixa em pujava pit amunt. Vaig buscar un kleenex dins la meva bossa, em vaig eixugar el front, les gotetes de suor lliscaven a poc a poc, pesades, per les meves galtes, talment com el suc que jo havia tret a la meva vida. FASTIGÓS!- vaig cridar dins el meu cap. Era fastigós respirar el mateix aire que respirava en Lluís, l'havia arribat a odiar tant...No podia més, tot era feixuc, groller, absurd, no tenia res a perdre...Una rialla ben grossa es va dibuixar als meus llavis, quan amb un cop de volant vaig fer girar el cotxe en rodó i un camió que circulava per l'altre carril es va empotrar contra nosaltres.La meva última mirada: els ulls i la cara blanca d'en Lluís. El meu últim pensament: Experimentar en uns petits segons, el plaer d'haver-li fet un favor a en Lluis.

13 comentaris:

Clint ha dit...

recorda'm que no vagi al mateix cotxe que tu...reina!

Bon capde!

Carme Rosanas ha dit...

Després dels atracaments... ja no ve d'aquí, oi?

Carme Rosanas ha dit...

Ah! i m'alegro del premi. Te'l mereixes, felicitats!

Striper ha dit...

Uiii millor esta a bones amb tu perque si no ....

Somiatrufes ha dit...

Caram, que dràstic! La putada és que pujaran junts al cel, i ella haurà d'aguantar els retrets d'en Lluís durant tota l'eternitat... :P

rosa ha dit...

ostres somiatrufes no havia caigut amb aquesta qüestió, pobre Lluís!!!!

striper,jo sóc bona.....

carme r, gràcies bonica.

clint, però si jo no el porto, què? el cotxe, clar

mossèn ha dit...

tinc un pèl, tinc un pèl ... salut

Joana ha dit...

Quina angoixa... Per un moment m'he trobat dins el cotxe...
Bon capde wapa!

estripanits ha dit...

Quina cosa més tètrica, noia!

Mira, ja veuràs: hi ha hagut lluna plena, ara ja sortit el sol... gaudiu de la vida recollons!

Jobove - Reus ha dit...

primer que tot gràcies pel relat va quedar molt mono, i em pensava que seria fluix, sou l'hòstia !!!

segon, si poso homes al nostre blog les dones diuen que som masclistes, per no dir un altre cosa, però serem valents i farem un post amb tios, mal ens taxin de gais, que ens es igual.

despres lleigiré el teu relat, que em sembla que va fort

petonets

Anònim ha dit...

Casúmdena, quina bogeria, quina dèria la d'anar pelant tios, però si ja s'eliminen sols, dona, són autodestruïbles... Jeje, quina mala baba que gastes, veineta, sort que és ficció...ÉS FICCIÓ, OI???!!!:(((

rosa ha dit...

no sé, no sé Roser, però tu ja saps que n'hi ha més d'un que potser....

diga'm on tens el pèl que vinc amb les pinces...Mossèn

Jobove - Reus ha dit...

efectivament un relat cru, però intens, ens em de ficar a la pella dels dos personatges, per veure la realitat

petons