Però quan vaig anar a obrir la boca me'n vaig recordar del ram de roses vermelles (tipus sang) que ell m'havia deixat a la porta, que potser ho havia fet perque callés de cara a la portera?

La boca se'n va tancar i només vaig poder dibuixar un somriure,un somriure tonto,(perque no tenia un mirall a prop...),mentre ell enfilava cap a l'escala.

Al vespre tornant de la feina i un cop sopada, em vaig estirar a un dels sofàs (ja sabeu que en tinc dos a la sala). Aborrida llegint el Quixot....van trucar a la porta amb els nus dels dits, però molt suament, em dirigí cap a la porta (anava en camisa de dormir, això si molt fineta, no de franel.la) i quan la vaig obrir va aparèixer la noia pèl roja. Pobreta, plorava i sanglotava, em va demanar si podia entrar...
La vaig fer entrar a la cuina per allò de si volia un got d'aigua, va seure's a una cadira de boga i em preguntar si es podia quedar a dormir.
Jo no la coneixia de re i em va fer cosa d'embolicar-me amb els problemes dels altres, però d'altre banda em feia llàstima de deixar-la en aquell estat.
Així que em vaig girar cap a la pica i alçar el cap per agafar un got, el vaig veure, i amb el dit index em feia que pujés.

Continuarà, però ja queda menys que demà és el dia de la palito (fotos, votar,fin,guanyadors).