Però quan vaig anar a obrir la boca me'n vaig recordar del ram de roses vermelles (tipus sang) que ell m'havia deixat a la porta, que potser ho havia fet perque callés de cara a la portera?
La boca se'n va tancar i només vaig poder dibuixar un somriure,un somriure tonto,(perque no tenia un mirall a prop...),mentre ell enfilava cap a l'escala.
Al vespre tornant de la feina i un cop sopada, em vaig estirar a un dels sofàs (ja sabeu que en tinc dos a la sala). Aborrida llegint el Quixot....van trucar a la porta amb els nus dels dits, però molt suament, em dirigí cap a la porta (anava en camisa de dormir, això si molt fineta, no de franel.la) i quan la vaig obrir va aparèixer la noia pèl roja. Pobreta, plorava i sanglotava, em va demanar si podia entrar...
La vaig fer entrar a la cuina per allò de si volia un got d'aigua, va seure's a una cadira de boga i em preguntar si es podia quedar a dormir.
Jo no la coneixia de re i em va fer cosa d'embolicar-me amb els problemes dels altres, però d'altre banda em feia llàstima de deixar-la en aquell estat.
Així que em vaig girar cap a la pica i alçar el cap per agafar un got, el vaig veure, i amb el dit index em feia que pujés.
Al vespre tornant de la feina i un cop sopada, em vaig estirar a un dels sofàs (ja sabeu que en tinc dos a la sala). Aborrida llegint el Quixot....van trucar a la porta amb els nus dels dits, però molt suament, em dirigí cap a la porta (anava en camisa de dormir, això si molt fineta, no de franel.la) i quan la vaig obrir va aparèixer la noia pèl roja. Pobreta, plorava i sanglotava, em va demanar si podia entrar...
La vaig fer entrar a la cuina per allò de si volia un got d'aigua, va seure's a una cadira de boga i em preguntar si es podia quedar a dormir.
Jo no la coneixia de re i em va fer cosa d'embolicar-me amb els problemes dels altres, però d'altre banda em feia llàstima de deixar-la en aquell estat.
Així que em vaig girar cap a la pica i alçar el cap per agafar un got, el vaig veure, i amb el dit index em feia que pujés.
Continuarà, però ja queda menys que demà és el dia de la palito (fotos, votar,fin,guanyadors).
8 comentaris:
D'això...només volia dir-te que la noia pateix una melangia hiperbòlica diagnosticada com "síndrome de gat escaldat".
Sigues una veïna complaent amb el que et demani i s'asserenarà. Sort.
sàpigues que la resta de veïnat comença a xerrar eh...
sempre continuarà ... sou pitjor que "Dinastia" !!! ... salut
ja espero les continuacions... serà un vici, potser mossèn?
ja tinc curiositat per saber què vol el veí de les roses i què li ha passat a la nena!
que raro que jo encara no hi hagi sortit per aquí....
Noia, que em tens pendent de com va acabant tot plegat, a veure si serà com la meva sogra amb allò dels dilluns a la nit.... jeje, fes fes, que ja aguantarem....
Ostre quina intriga volem sapuiguer el final ja , quin veinat que tens.
You make a very good point. Many people in graduate school probably do not think of the money they are "losing" by not being in the job market for a number of years. Even those who are paid as TAs and have tuition waivers typically only make enough (if they are lucky) to get by. Medical and law students pay an armandextra large rugssolar panelsa leg for their education, but they are gaining practical experience and know that they will most likely earn salaries that will allow them to pay off debt in a reasonable amount of time. Those in the humanities do not have any sort of guarantee of landing a job that will allow them to pay back debt.
Publica un comentari a l'entrada