No sabia que fer, doncs tenia la noia a casa plorant i creant tolls de llàgrimes damunt la taula de la cuina.
Però vaig mirar una altre vegada i allà estava ell tot despullat i dient-me amb el dit que pujés.
Ja n'estic fins el cap damunt!!! vaig pensar i llavors vaig pujar.
La porta era oberta, estava emprenyada però alhora tenia por, no sabia el que em trobaria...
Una veu d'home que sortia d'una de les habitacions va dir que tanqués la porta...
La vaig tancar i vaig anar entrant...sense fer soroll, al menjador no hi havia ningú, cap noia de les que dies enrera m'havia topat a l'escala...a la cuina tampoc...
La veu d'home va tornar a parlar i em va dir que trigava massa que on carai m'havia ficat...
Llavors vaig obrir la porta de l'habitació d'on venia la veu i allà estava ell ,dret, nu,guapíssim amb un pinzell a la mà i davant seu un cavallet....es va girar i em va dir que no havia trobat cap noia amb unes peculiaritats com les que jo tenia, totes les noies que passaven pel seu pis no les tenien i marxaven, algunes empipades, d'altres plorant ( com la que jo tenia a casa inundant la cuina)...
_Que dius? no entenc..._li vaig dir amb els ulls en blanc.
Movent el pinzell i assenyalant-me el meu cul em va dir que jo posseia una esquena i un final d'acte per poder plasmar en un quadre...i voldria si us plau que t'hi deixis fer.
Em va agafar tan de sobte que només li vaig saber o poder dir que si.
Vaja el meu veí de dalt és pintor, però i les catifes...
Però vaig mirar una altre vegada i allà estava ell tot despullat i dient-me amb el dit que pujés.
Ja n'estic fins el cap damunt!!! vaig pensar i llavors vaig pujar.
La porta era oberta, estava emprenyada però alhora tenia por, no sabia el que em trobaria...
Una veu d'home que sortia d'una de les habitacions va dir que tanqués la porta...
La vaig tancar i vaig anar entrant...sense fer soroll, al menjador no hi havia ningú, cap noia de les que dies enrera m'havia topat a l'escala...a la cuina tampoc...
La veu d'home va tornar a parlar i em va dir que trigava massa que on carai m'havia ficat...
Llavors vaig obrir la porta de l'habitació d'on venia la veu i allà estava ell ,dret, nu,guapíssim amb un pinzell a la mà i davant seu un cavallet....es va girar i em va dir que no havia trobat cap noia amb unes peculiaritats com les que jo tenia, totes les noies que passaven pel seu pis no les tenien i marxaven, algunes empipades, d'altres plorant ( com la que jo tenia a casa inundant la cuina)...
_Que dius? no entenc..._li vaig dir amb els ulls en blanc.
Movent el pinzell i assenyalant-me el meu cul em va dir que jo posseia una esquena i un final d'acte per poder plasmar en un quadre...i voldria si us plau que t'hi deixis fer.
Em va agafar tan de sobte que només li vaig saber o poder dir que si.
Vaja el meu veí de dalt és pintor, però i les catifes...
12 comentaris:
Hehehe. Així que tenia un pinzell? Imagina't que te'l trobes despullat i sense pinzell. Hehehe
Rosa, els vaig collir jo mateix els tomàquets xerri, els vaig deixar assecar al sol. Increible. Merci pel comentari.
Petons.
Així m'agrada, obedient...
i el pinzell on l'amagava? jejeje aquests veïns que tens! diga-li tontu!
bona narració, estem intrigats per saber el final
petonets
El pinzell era molt gros , segur que va quedar un quadre precios.
els misteris de les catifes... potser després de les pinzellades us farien volar?
el conte ja s'acabat, però el tema de les catifes us els deixo a vosaltres.
Ferran que els vas regar massa i es van inflar.
striper no només era gros el pinzell
on l'amagava, no t'ho dic,clint
sumissa i obedient eh vei de dalt que em portes per mal camí...
molt be no? i despres del quadre?
Hi. Your blog is so beautiful, it's very logical layout. I also want to make a good blog like yours but not impossible. I was lucky to know your blog, I will visit often. This article is very interesting and meaningful. Thank you very much. Hope you do not delete my signature slightly. Thanks!
air conditioning repair nycantigua holidays
If you're going to grad school to be a computer programmer, you're going to get out and get a job as a computer programmer. If you're going to grad school in the humanities, you're more likely going to end up as "a telephone operator" or an adjunct (which pays less), or maybe you'll just be unemployed. It maynot seemextra large rugssolar panelslike it's about the money when you start out, because you're passionate about your subject and delusional about your future prospects, but it damn sure is about the money when you get to the end and can't find work after all those years you slaved away pursuing the "life of the mind."
Publica un comentari a l'entrada