El veí de dalt

De bon matí sortia jo de casa meva tota arregladeta i pentinadeta i, de sobte al replà de baix em trobo una catifa gegant que caminava i jo que no la vaig veure vaig topar amb ella, tota jo estirada a terra amb les faldilles arremangades i el cabell fora de lloc.
La catifa va començar a parlar, i jo vaig pensar que el cop l'havia rebut al cap i sentia coses que no devia. Llavors va ser quan darrera de la catifa va sortir un cap de noi que en deia si m'havia fet mal, i si em trobava bé.
Gràcies a Déu que no eren al.lucinacions! Em vaig aixecar de terra, espolsar la faldilla i passant-me les mans pels cabells i, clar, tota enrojolada li vaig dir que no havia estat re que només havia estat l'ensurt.
A fora al carrer repenjades a la paret havien unes nou o deu catifes més.

A la feina a més de feinejar, vaig estar pensar què, que carai devia de fer aquest noi amb tantes catifes, potser les venia...

Cap al vespre vaig arribar a casa. Després de deixar les claus i la bossa al rebador i anar cap a la meva habitació, vaig començar a escoltar uns sorollets a sobre el meu cap (especifico damunt del meu cap, el sostre), eren una mena de sorolls sords, ofegats.
Em vaig posar roba còmode i vaig anar cap a la cuina a fer-me el sopar. A la cuina tinc una finestra que si miro cap amunt puc veure la finestra del pis del meu veí de dalt. I allà estava ell agafat a una catifa, vaig mirar d'apropar-me més a la finestra i el meu veí semblava...estava barrallant-se amb la catifa?, els seus moviments eren extranys, de tant tafanejar la tassa de caldo que jo duia a la mà em va caure damunt de l'aigüera (la tassa també), i el soroll va ser tant estrepitós que el meu veí es va girar i va mirar cap avall, i clar, allà estava jo mirant-lo.
Quina vergonya que vaig passar..em vaig ajupir d'una arrebolada; Però el mal ja estava fet.
Ajupida quasi de genolls vaig anar cap al menjador (la sala on tinc els sofàs) i em vaig quedar una estona llarga ,quieta, asseguda al sofà, sense escoltar cap soroll....De sobte el timbre de la porta va sonar, de l'ensurt per poc tinc un cobriment de cor. A poc a poc de puntetes per no fer soroll vaig apropar-me a la porta i mirant per l'espiell, el vaig veure...No sabia que fer doncs ell sabia que jo estava a casa, m'havia vist...pensa, pensa...Ja està, em posaré el vernús i simularé que m'estava banyant i que de fet jo no estava a la cuina. Corrent vaig anar al lavabo i vaig agafar el vernús me'l vaig posat damunt de la roba que portava, i una tovallola que me la vaig enrrollar al cap. Ja en situació vaig obrir la porta. Ell estava allà arrepenjat al llindar de la porta i em va dir que li digués a la meva germana bessona que fés el favor de no esbombar el que havia vist. Jo no sabia que dir i no vaig dir re, es va girar per enfilar l'escala i va marxar.

No podia encaixar tot allò que m'havia passat, i a més com carai sabia ell que jo tenia una germana bessona....



continuarà...