dissabte, 6 d’octubre del 2007

El veí de dalt


De bon matí sortia jo de casa meva tota arregladeta i pentinadeta i, de sobte al replà de baix em trobo una catifa gegant que caminava i jo que no la vaig veure vaig topar amb ella, tota jo estirada a terra amb les faldilles arremangades i el cabell fora de lloc.
La catifa va començar a parlar, i jo vaig pensar que el cop l'havia rebut al cap i sentia coses que no devia. Llavors va ser quan darrera de la catifa va sortir un cap de noi que en deia si m'havia fet mal, i si em trobava bé.
Gràcies a Déu que no eren al.lucinacions! Em vaig aixecar de terra, espolsar la faldilla i passant-me les mans pels cabells i, clar, tota enrojolada li vaig dir que no havia estat re que només havia estat l'ensurt.
A fora al carrer repenjades a la paret havien unes nou o deu catifes més.

A la feina a més de feinejar, vaig estar pensar què, que carai devia de fer aquest noi amb tantes catifes, potser les venia...

Cap al vespre vaig arribar a casa. Després de deixar les claus i la bossa al rebador i anar cap a la meva habitació, vaig començar a escoltar uns sorollets a sobre el meu cap (especifico damunt del meu cap, el sostre), eren una mena de sorolls sords, ofegats.
Em vaig posar roba còmode i vaig anar cap a la cuina a fer-me el sopar. A la cuina tinc una finestra que si miro cap amunt puc veure la finestra del pis del meu veí de dalt. I allà estava ell agafat a una catifa, vaig mirar d'apropar-me més a la finestra i el meu veí semblava...estava barrallant-se amb la catifa?, els seus moviments eren extranys, de tant tafanejar la tassa de caldo que jo duia a la mà em va caure damunt de l'aigüera (la tassa també), i el soroll va ser tant estrepitós que el meu veí es va girar i va mirar cap avall, i clar, allà estava jo mirant-lo.
Quina vergonya que vaig passar..em vaig ajupir d'una arrebolada; Però el mal ja estava fet.
Ajupida quasi de genolls vaig anar cap al menjador (la sala on tinc els sofàs) i em vaig quedar una estona llarga ,quieta, asseguda al sofà, sense escoltar cap soroll....De sobte el timbre de la porta va sonar, de l'ensurt per poc tinc un cobriment de cor. A poc a poc de puntetes per no fer soroll vaig apropar-me a la porta i mirant per l'espiell, el vaig veure...No sabia que fer doncs ell sabia que jo estava a casa, m'havia vist...pensa, pensa...Ja està, em posaré el vernús i simularé que m'estava banyant i que de fet jo no estava a la cuina. Corrent vaig anar al lavabo i vaig agafar el vernús me'l vaig posat damunt de la roba que portava, i una tovallola que me la vaig enrrollar al cap. Ja en situació vaig obrir la porta. Ell estava allà arrepenjat al llindar de la porta i em va dir que li digués a la meva germana bessona que fés el favor de no esbombar el que havia vist. Jo no sabia que dir i no vaig dir re, es va girar per enfilar l'escala i va marxar.

No podia encaixar tot allò que m'havia passat, i a més com carai sabia ell que jo tenia una germana bessona....



continuarà...

17 comentaris:

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Hehe. Això et passa per xafardereta, eh. Li podies haver dit que si s'hagués posat un vel no t'hagués ni vist.

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Ei, què s'ha fet d'aquella foto teva tan preciosa, esquena dreta, nua?
Amb el canvi hi hem perdut molt i molt, eh.

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Ai, coi, que hi ha censura?

zel ha dit...

Que què que s'han queixat de la foto, Au va, engega'ls a pastar fang, que això és enveja, reputa enveja. Sort que continuarà...

Anònim ha dit...

Que tinguem sort i que trobem el que ens ha mancat...
Entre otras cosas,tu precioso culo, Rosa, no nos prives de de la contemplación y del reposo de mil y una noches sobre el aterciopelado candor de tu sensual y hermoso culo.

Esta parte del cuerpo necesita aún ser liberada y yo hace años ya que estoy en ello

Un beso y un abrazo bien fuertotes.

GAVILAN

mossèn ha dit...

quin veí més estrany ... salut

robelfu ha dit...

uf nena, ves en conta ,aquest vei es rarito rarito.
ja m'hu esplicaras a la pelu val.
no pensis malament he que a mi no m'agraden els xafardejos?
sol és per poder tenir algun tema de comversacion conversa.
una abraçada

Carme Rosanas ha dit...

Es posa interessant el relat, esperm la continuació... amb candeletes.

Carme

Carme Rosanas ha dit...

Ai! que m'he equivocat en la signatura...
Perdoneu, però és que m'han donat un dia! amb tantes estores, anades i vingudes, pujades i baixades, que ara no sé on tinc el cap.

Carme. La veïna de la planta baixa.

El veí de dalt ha dit...

Veïna,
la teva germana té una piga inconfusible. Per això et vaig reconèixer. Per cert, aquí tothom té un alter ego? (un Jo mateix vs. una Jo mateixa; un veí de dalt vs. una veïna de sota?...) Ah! Les catifes vénen d'Istambul. Hi vaig ser l'estiu i les vaig encarregar.

zel ha dit...

Ai, gent, mossen, robelfu, aquest veí gavilan és veí meu i de raritu no en té res, és una autèntica joia, un sol, un regal pel món, una boníssima persona, tranquils que no se'ns esveri el galliner, el meu gavilan és un colomet dolç i tranquil.

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Dóns, amb aquesta fotot estàs molt més bé, eh

Anònim ha dit...

Arribo per primer cop aqui. Just sota la foto es llegeix: ver todo mi perfil. No cal veure el perfil. El darrere ja està prou bé. Tornaré per la segona part del post. Promet

Nosotras mismas ha dit...

Avui hem porto el teu post, amb permís, per llegir-lo més tard (les presses i les obligaciones...)

Salutacions.

Crisol ha dit...

Aixo si que es deixar algu amb la mel als llavis... i que feia el veí? e de pensar malament?

Carme Fortià ha dit...

I jo que et llegeixo tard i miro primer la continuació que aquesta història! Encara ric de la tassa trencada i la germana bessona!

Anònim ha dit...

Hi. Your blog is so beautiful, it's very logical layout. I also want to make a good blog like yours but not impossible. I was lucky to know your blog, I will visit often. This article is very interesting and meaningful. Thank you very much. Hope you do not delete my signature slightly. Thanks!
air conditioning repair nycantigua holidays