La por

La nit ja és fosca, tancada, silent, a casa tots dormim. Un telèfon es deixa sentir, un truc, salto del llit i li donc un cop al meu home, miro el despertador, 4:45, escolto dins el silenci de casa una veu, fluixa, no entenc el que diu. Baixo l' escala buscant el fil de la veu que conversa sola, arribo fins l'habitació de la meva filla gran, ella està dormint, quieta, la repiració tranquil.la. Pujo l'escala per tornar al llit sense entendre res, mentre pujo l' escala torno a sentir la veu gens entenedora. PROU, m'entorno al llit, jo s'ho faran.

L'endemà, el meu home torna a casa a quarts de dues de la matinada, la casa silent, tots dormim. Ell va cap a la cuina a sopar una miqueta, tot està callat,només es deixa sentir la flaire dels jassamins que la veïna del costat té plantats. Ell, revisa la casa abans de pujar a dormir. Mentre puja l'escala escolta una veu cantan una cantarella gens entenedora. Baixa l' escala, i s'atura davant l'habitació de la nena gran i tot està en silenci, ella dormint. Torna a pujar l'escala i la cantarella torna a ressonar dins la foscor de la nit. Va pujar cagant llets.

La pròxima vegada ho grabaré.

Educació

Cal recordar el que et van ensenyar els educadors, pares, professors..? A vegades cal fer un forat amb les mans i excavar dins del teu ser fins poder arribar a tocar els fonaments i llavors veure-hi el que van cimentar els teus educadors.

Hi ha molta gent que els seus fonaments trontollen perquè no van estar pastats amb bona educació, potser els educadors no en van saber més?.

Tot això em serveix per poder ,disculpar? Allò què jo no entenc de les persones.

Fa molt temps un amic molt estimat em va dir que l'educació és sinònim d'hipocresia. Jo no hi estic d'acord, perquè encara sóc de les poques persones (què il.lusa) que creuen amb la PERSONA, pura,neta,clara i amb principis.

Un queixal malparit

La nit em desperta amb un dolor punxat, efereïdor i engorrós, la suor em baixa espatlla avall, un plor d'impotència s'apodera del meu pensament i jo només puc maleir el "puto" queixal.

No sabia pas que un dolor de queixal fos tan fort, hagués parit un parell de vegades seguides abans de sentir la impotència de no poder minvar aquell dolor.

Vaig passar la nit dopada, dopada? només un parell d'hores s'esvaïa aquell dolor amb paracetamol d'un gram, després tornava l'enemic, semblava talment que les dents volguèssin sortir de les genives. L'endemà sense haver dormit i maltractada encara pel dolor vaig anar d'urgències a la clínica dental i allà es va obrir una claror, uns antibiòtics acompanyats d'unes pastilles, em van calmar la situació.

Reflexió: El "puto" queixal que em va donar la llauna era el del seny. És precisament aquest queixal el que fa trontollar tota la boca i el més íntim del teu ser, només per ésser el queixal què té cervell? És potser per això que en patim les conseqüències?

La piscina

Fa molta calor,xafogó...La piscina em reclama, l'aigua blavosa em crida fluixet. Baixo les escaletes de pedra i sento l'aigua freda pujant pel meu cos, ara els peus, els genolls, els malucs, la panxa, els pits...Tot d'una m'enfonso fins sentir la fredor dins el meu cap. Nedo, unes braçades m'endinsen lluny de les escaletes que tant bon punt em rebien.

Vull tocar amb els dits del peu el rajol a quadrets blau del terra de la piscina i és llavors quan m'adono què he anat massa lluny...Intento nedar i apropar-me a la vora de la piscina, agafar-me a la porositat grisa que encercla l'aigua blava on jo no puc tocar de peus. No puc. Els meus braços es queden herms, quiets, només els meus ulls criden, ni tan sols surt de la meva gola cap soroll, cap reclam. El meu cos llarg i prim s'enfonsa...

Una punyalada per l'esquena, a traició...

Després de tant temps...

Ja fa un mes que no escric i no serà pas per falta de ganes...Però disculpeu-me, ja sabeu, les vacances que ja han finalitzat per mi, la tornada a la feina i el conseqüent" CABREIG", en trobar-me un gran "cacau" a la botiga, encara a hores d'ara no ens en sortim. Piscineta pel matí i a la tarda a la feina, al vespre arribo tan reventada que només tinc ganes d'estirar-me al sofà.

Avui m'he posat i ben posada, amb l'ordinador a la falda i els dits damunt el teclat us faig saber que ja hi sóc per aquestes contrades.





Caldria fer esment d'unes vacances que he tingut amb dues parts.

La primera setmana, descans total, vida íntima,(per no dir sexualitat desenfrenada),passejades a la vora del mar, sopars íntims a prop d'un espadat, titelles a la nit, pujar en un vaixell i anar a una altra ílla...



La segona setmana, us imagineu a dos adolescents incorporant-se a aquesta pau i tranquilitat de la primera setmana? així va anar....

És estrafolari?

Diguem què no, tot depen de com és miri...

Ja, ja...A la feina em muntat un "splay" de cosetes eròtiques...Ja,ja.

Primer us diré que un "splay" és una "paradeta" o "bodegó" o lloc on es posen objectes o coses per poder vendre i sempre a primera línea dins una botiga.

Objectes eròtics:

-Una manopla rugosa per treure les coses calentes del forn-li donem la volta-i tenim una mà per fer un solitari.

-un llevataps, negre i llargíssim, ostres el poses damunt la taula i no saps ben bé és què és-li donem la volta- i tenim un SUPER vibrador.

-Una mà que en principi la seva finalitat serveix per posar damunt el tocador i farcir d'anells els seus dits-li donem la volta-i tenim un joguina sexual on els dits poden fer meravelles.

I això és estrafolari? No és tan senzill com posar-li una mica de salsa a la vida. JA,JA.

BONA REVETLLA!!!!!!!

Serà la meva primera revetlla de Sant Joan què passi al costat del meu marit, després de vuit anys....i és que hi ha coses que ja toquen de fer.

Vaja temps

Vaja temps! i jo que espero el sol i la calor pel dia 29 de juny fins el 15 de juliol, per poder gaudir d'unes bones vacances de mar...Espero que d'aquí poquets dies la cosa s'arregli.

Feina, sopars, fi de curs, graduació infantil, desgavell d'horaris dins la familia, gosset nou a casa (nou de novell, no de número) ...he de trobar un equilibri, i el trobo és clar...delegant aquesta és la paraula clau.

Perquè delegant pots trobar més temps per fer tot allò que creies no poder arribar a fer, però malgrat delegar has de trobar la gent adient per poder donar el càrrec de delegador. Bé m'ensurto i amb això tinc prou.

Avui acabo aviat, tinc poc temps doncs hem d'anar cap a l'aeroport a recollir una persona important.

Un petó a tots què m'hi poso poc però no us oblido.

Un petó Meritxell.