dilluns, 8 de setembre de 2008

El meu tiet...


A poc dies de dol en el cor de tots els catalans, el meu cor i la meva ànima se'n vestit de tristor.


El divendres passat el meu tiet ens va deixar. Els sentiments se'm desplegàren en un ventall inmens, perquè evocar-lo fa que m'endinsi dins la meva infantesa. Una infantesa inmillorable.


De Madrid vinguéren la meva mare i la meva tieta, quinze anys tenia la meva mare i la seva germana tretze quan van començar a caminar agafades de la mà del meu pare i del meu tiet.

Junts van fer molt camí i dic junts perquè els quatre van fundar l'empresa LP, que més tard es disoldria per continuar per separat, però malgrat això ells no se separarien, el contrari, a cada part de la meva tieta, què va tenir sis fills, allà hi eren el meu pare i la meva mare, a cada part de la meva mare, els hi eren. Junts van patir la mort de la iaia Maria, junts a les operacions i malalties dels fills, junts quan van operar el meu pare, a la meva mare, el meu tiet... JUNTS SEMPRE. SEMPRE...

Anys de diumenges al Mar i Cel, a la piscina de Can Perellada, a Papiol...Recordo l'emblemàtica furgoneta, els seus colors... els nervis de veure'ns. I és que heu omplert tants dies en la meva infantesa...què només puc donar les gràcies per haver caminat plegats, tiets i papes.


Ara us faltarà un jugador a taula...


Un petó tiet.

8 comentaris:

Gatot ha dit...

em sap greu, rosa... sembla que som una colla -sigui per generació, sigui per circumstàncies- que ens trobem en situacions semblants, però personals i intransferibles...

tant de bo no hi haguéssim de passar... però això també és vida; els sentiments romandran vius en tu, oi?

una abraçada, bonica...

Jesús M. Tibau ha dit...

Una abraçada en aquests moments i poca cosa més es pot dir.
Pensa en la sort de tenir bons records

Striper ha dit...

Nomes deixarte Una abraçada ben forta.

Mikel ha dit...

anims i endavant!!

Emma ha dit...

Una abraçada preciosa.
M'agradat molt la foto.

Jo Mateixa ha dit...

Dolça, perdona per no venir abans, em sap molt de greu i des d'aquí t'envio un petonas enorme i càlid i una forta abraçada que espero que et reconforti.

Cuidat molt Rosa bonica.

Joana ha dit...

Una abraçada Rosa!

Anònim ha dit...

kar sem iskal, hvala