diumenge, 2 de març del 2008

Les casetes del Garraf


Avui he estat al Garraf amb la meva germana dinant al Chiringuito,què canviat està el Garraf de fa 40 anys enrera!!!!

Quan era petita, cap els anys 70 la platja del Garraf era la nostra platja dels diumenges. Les casetes verdes i blanques tan emblemàtiques eren els vestidors i les dutxes...Després de banyar-nos anàvem a dinar a Cal Mosques ( ca l'Antònio), estava i encara està situat al centre del poble. Avui he tornat enrera agafada de la mà de la meva germana i saps? m'agradat...




El Garraf és angost i abrupte. Ple de valls estretes que anomenem "fondos", per on només passa l'aigua dels torrents. El Garraf és una terra on la naturalesa és molt i molt vella. On els vents s'han divertit desgastant les muntanyes fins a convertir-les en penyes riscoses, o en turons aplanats. On les aigües han traçat mil camins secrets, escavat túnels i coves i teixit fantàstics castells d'estalagmites.Les primeres casetes de la platja de Garraf, anomenades "botigues" per la gent de la comarca, van ser construïdes cap a la fi dels anys vint, quan els estiuejants van començar a bastir barraques amb canyes i uralita per passar les nits dels caps de setmana. Posteriorment van anar adquirint el seu aspecte de casa i, cap als anys quaranta, es van formalitzar els contractes amb Marina. Fetes de fusta i pintades de verd i blanc, envolten la mitja lluna de la platja atorgant-li una especial i característica fesomia.

8 comentaris:

Striper ha dit...

Tot plegat ho fa un entorn molt especial, i fins romantic diria jo.

Anònim ha dit...

Vaja quines fotos,malgrat que estan una mica descolorides,són molt boniques.
Jo anava a castelldefels, al Garraf no he anat mai, però conec les casetes.

Jobove - Reus ha dit...

és bo recordar temps passats i si eren bons millor

petonets

nimue ha dit...

jo he trobat el meu lloc al Garraf. Per una vegada no sent la necessitat de marxar, ni de fugir. Per mi és tota una novetat!

robelfu ha dit...

precios el post i la teva retovada en el passat.
petons

Jesús M. Tibau ha dit...

En 40 anys ha canviat el garraf, ha canviat el Priorat, ha canviat tot, nosaltres inclosos, almenys per fora.

zel ha dit...

Una mica més de coloraines i entorn amb més estil coincident, i passaríem per algun poblet de Bretanya...

Joana ha dit...

La Costa Brava també ha canviat molt. Els petits pobles de pescadors ara són blocs de ciment!
però encara queden racons...per sort!