dilluns, 11 de febrer de 2008

La sagrada Familia


Transcorre el regnat d'Isabel II que, junt al bienni progressista i els dotze anys de moderantisme, tindrà fi amb la revolució industrial i l'impuls econòmic de la burgesia catalana. El 1870, Josep Ma. Bocabella i Verdaguer funda l'Associació espiritual de devots de Sant Josep, associació que promou la construcció d'un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família. Amb els donatius dels devots, l'any 1881 l'associació compra un gran terreny entre els carrers Marina, Provença, Sardenya i Mallorca per construir-hi el temple. L'arquitecte Francesc del Villar presenta el primer projecte, de tres naus, set capelles absidals i una agulla de 85 m. I el dia de sant Josep de 1882, el bisbe d'Urquinaona posa la primera pedra del Temple Expiatori de la Sagrada Família.Per discrepàncies amb l'arquitecte Joan Martorell -assessor de Bocabella- Francesc del Villar dimiteix i Gaudí, ajudant de Martorell, és nomenat l'arquitecte del Temple. Gaudí planteja un nou conjunt de planta basilical, de cinc naus amb un creuer de tres i un cimbori de 170m. d'alçada, tot amb predomini vertical. Acabat l'absis, el 1894, comença la fonamentació de la Façana del Naixement, i la construcció del claustre i el finestral del creuer nord, que s'acabaran just quan es perden les últimes colònies espanyoles. S'acaba un segle i en comença un altre. El definitiu per a la construcció del Temple. El segle comença amb la celebració de l'any Jubilar Josefí, amb motiu del cinquantenari del Patronatge de Sant Josep. Però ben aviat la història del Temple pateix la seva major pèrdua: Gaudí mor atropellat per un tramvia. Aquesta fou la primera d'una sèrie de malguanys, que culminen el 1936, en plena Guerra Civil, amb la crema de la cripta, l'obrador de Gaudí i la destrossa de gran part de les seves maquetes per part d'uns escamots. No serà fins el 1940, en plena dictadura franquista, que l'arquitecte Francesc Quintana restaura la cripta cremada i reconstrueix les maquetes, a traves de les quals, avui en dia, es reconstrueix el temple. Degut als escassos mitjans, el creixement dels campanars del Temple fou molt lent. De fet, Gaudí només va veure acabat el campanar de Sant Bernabé de la Façana del Naixement.El 1929 -coincidint amb la visita dels reis de Dinamarca- es van acabar els campanars restants d'aquesta façana als que s'afegirà, l'any 1933, la llanterna de la Fe i el xiprer central. Un any després, s'aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El 1954 comença l'etapa de ressorgiment de l'obra amb l'inici de la construcció de la Façana de la Passió: els fonaments dels seus campanars i l'aixecament dels murs. Quintana, Puig Boada i Lluís Bonet Garí són els seleccionats. I la fe i la devoció del poble, els instigadors. El dia de Sant Josep del 1958 es dóna un nou impuls a l'obra amb la col·locació del grup del Naixement de J. Busquets damunt la columna genealògica. El 1976 finalitza la coronació dels campanars de la Façana de la Passió, un any abans de la restauració de la Generalitat de Catalunya.En els darrers anys de la vida del Temple, es finalitza la construcció de la Façana de la Passió amb la incorporació de les escultures de Josep Ma. Subirachs. D'ençà fins aleshores, s'ha treballat en la construcció de les naus i del creuer, dels quals en formen part el pati de columnes, els cors i els finestrals superiors que els il·luminen. Un cop acabada aquesta part, l'interior del Temple estarà totalment cobert i es començarà la construcció dels absis. Serà en aquest punt quan el Temple arribarà a la seva maduresa, quan hom el podrà contemplar fent-se una clara idea de l'abast del projecte.Després, la vida de la Sagrada Família seguirà endavant, guanyant espai en la seva ascensió cap al cel.


Ahir hi vaig ser davant d'aquesta majestuosa obra inacavada, la pena es va apoderar del meu cor...fins quan aguantarà dreta?

9 comentaris:

Dr.Mikel ha dit...

A mi me gustan las historias inacabadas, siempre hay posibilidad para la sorpresa y el descubrimiento de algo nuevo.
Felicidades a tu padre, una foto bonita de amor, agradecimiento y ternura.

Jo Mateix ha dit...

Amb tots els respectes als creients, però tan de bo caigués. Al cap i a la fi, l'obra ja fa temps que ha deixat de ser de Gaudí, i si tanta por es té de perdre l'obra de Gaudí, ¿per què ningú no diu res del perill que corre La Pedrera, aquesta sí obra de Gaudí i gaudiniana fins al moll dels ossos? O potser és que els arquitectes que s'han entestat en forrar-se a costa de Gaudí i la Sagrada Família no han projectat d'acord a les normes vigents de seguretat? A terra tots els afegits que no són de Gaudí, fotria jo!

Robertinhos ha dit...

ondia, et pots creure que mai hi he entrat!

robelfu ha dit...

jo per si decas no m'hi acostare gaire fins que sapiga de devo que aguanta.
a i crec que no l'acavara mai si no ja no seria la sagrada familia.
un petonet

Té la mà Maria - Reus ha dit...

a Reus pensem que mes val que caigui, del Gaudi ara per ara no en té res i a mes a mes amb obres del innombrable Subirats, a qui l'interesa que no s'acabi mai aquesta obra ?, altres coses ja faria temps que estarien acabades

salut

Striper ha dit...

Espero que aquesta magnifica obra no la veigem mai per terra al menys en segles.

robelfu ha dit...

rosa pasat per casa tens una cosa per tu

Striper ha dit...

Ei pasat per casa Important.

nimue ha dit...

jo la vaig veure per primera vegada fa sis anys i vaig al·lucinar de bonica que em va semblar...