dilluns, 4 de febrer del 2008

Jo sóc de Lois



Els pantalons texans ja han fet 131 anys de vida. Creats originàriament per a tasques agrícoles i mineres que requerien peces de roba duradores i de gran resistència, fa anys que ocupen un lloc destacat en la majoria dels guarda-robes.
Estan confeccionats en denim, un teixit dur de cotó elaborat mitjançant el sistema sarja, en què els fils longitudinals (ordit) estan tenyits de blau indi i els fils transversals (trama) són blancs. Per això, els texans tenen un color diferent per l'anvers i el revers.
Com que la planta d'on s'extrau l'indi (l'anyil) és escassa (la seua collita no permet tenyir els 1.000 milions de pantalons texans venuts cada any en tot el món) és habitual fer servir colorants artificials (indi sintètic). Tots els texans es tenyeixen de la mateixa manera, és el procés posterior (mitjançant enzims, fregament sobre pedres, làser o arena) el que confereix a cada peça un to de nou o d'envellit.


Cal dir què no a tothom li escau bé uns texans, o un tipus de marca de texans. Però això no té cap problema, hi ha per a tots els culs...

Recordo que a la meva adolescència vaig patir prou, doncs els pantalons no m'agradaven gens i no trobava cap que m'agradés o s'ha adaptés a la meva anatomia. Amb els anys et vas fent a la roba o la roba es va fent a tu.

Hores d'ara només puc dir que els texans ténen una important rellevància en el meu vestidor, són els reis. Malgrat que hi ha una marca què és la que m'escau millor...serà pel meu culet?.

17 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

que fariem sense texans a la vida

petons

Anònim ha dit...

T'enrecordes de la cançó del Lois,era guapíssima.a mi em quedaven molt bé els warglers ara sóc de mango...els de Zara no en queden gens bé...ara que si de cas sempre tinc un capritxet amb uns jocavi.

robelfu ha dit...

Es un dels millors invents m'àncaten ,encara que no em quedan ta be com a tu yo no tinc un culet tinc culaç.
una abraçada

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Doncs, a aquest culet els queden molt bé.

Anònim ha dit...

si perque hi ha cada cul que sembla portar dues nanses a cada costat, baixos,i lletjos,allargats i alts, grossos i petits,hi ha per a tots gustos i tots colors.

Anònim ha dit...

Finalment he trobat uns que m'agraden i em queden mínimament bé. Uns levi's, que no sé quin model són i sempre els he de descriure a la botiga o dir-los "uns com aquests"... Fins que arribarà el dia que els deixaran de fabricar o vés a saber què i hauré de tornar a buscar...

Striper ha dit...

Ostres he mirat una estona i no me he fixat en la marca del texans.

Sergi ha dit...

Doncs potser aquests els van fer agafant el teu cul com a motlle, perquè em sembla que t'escauen molt. No faré més comentaris, només dir que com sempre, molt interessant el que expliques, ja que no en tenia ni idea (millor parlar d'això que del que em ve al cap mirant la foto...).

Jesús M. Tibau ha dit...

Aquests pantalons et queden partiCULarment bé.

mossèn ha dit...

un culet meravellos ... salut

El veí de dalt ha dit...

Perdona...però és que hi ha una taca blava que no em deixa veure bé el rerafons de l'assumpte... Lois, es diu el paio aquest, dius?

SHADOW ha dit...

Osti noia, quin culet... quina enveja, jeje! El meu no és així, ja m'agradaria.
Una abraçada

gatot ha dit...

mmmmm... tà bé això dels texans... però si es pot fer l'àpat a pèl, qui té ganes de vestir-se?

petons i llepades nudistes!

Dr.Mikel ha dit...

Muy práctico y socorrido invento este de los vaqueros.
A mi me da igual la marca, lo importante es el contenido, culo veo levi´s quiero.

Robertinhos ha dit...

ondia, doncs si m'engegues a pendre pel cul no està gens malament!

Joana ha dit...

Jo sóc de Lewis! ;)
M'encanten els texans!!!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Quina enveja em fan els Lois, en alguns moments jo també voldria ser Lois.Petons.