dijous, 10 de gener del 2008

Curiositats lingüístiques



Ells diuen Perro viejo i mosquita muerta on nosaltres diem gat vell i gata maula.
Allà la sort màxima de la rifa és masculí, el gordo, i un femení la grossa, aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui virgen, i nosaltres que sigui Mare de Déu.
Ells paguen impuestos que ve d'imponer, i nosaltres contribucions que ve de contribuir.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya , ja que, sóns un sinvegüenzas, mentre que els corresponents catalans, són només, uns pocavergonyes.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen madera, quan nosaltres toquem ferro.
Allà celebren cada any las Navidades, mentre que aquí amb un sol Nadal anual ja en tenim prou, com en tenim també prou amb un Bon dia i una Bona nit cada vint-i-quatre hores enfront dels seus múltiples Buenos días i Buenas noches diaris.
Dels ous de les gallines que no són blancs ,ells en diuen, morenos i nosaltres Rossos, colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment Almeja, i aquí figa, mots que designen dues realitats diferents, com és un mol.lucs salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas,i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells Hablan-i fan!- Aquí Enraonen,és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.



Tot una concepció del món,doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col.lectiu, d'una psicología nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no unicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

14 comentaris:

Robertinhos ha dit...

boníssim, divertit, educatiu, irònic i evidencia de les diferencies entre dos pobles units però no uniformats. Ara bé, com es diu en català i en castellà aceptar les diferencies dels altres?

Robertinhos dixit.

Una

Robertinhos ha dit...

abraçada (s'ha tallat)

Anònim ha dit...

Ostres, Rosa... mai m'havia parat a pensar en aquestes diferències alhora d'expressar-nos en un idioma o en l'altre... però tens tota la raó! I és ben curiós...
Per cert, ja vaig rebre fa mil anys el teu mail per participar a la proposta, però t'enyoro últimament...
Petons!!

gatot ha dit...

fa molts anys vaig viure una immersió lingüística no programada oficialment ni burocràtica, que sempre he considerat molt positiva perquè vaig tenir la opció d'apropar-me a una concepció del món diferent.

Va ser a Còrdova (Andalusia). I tot i no compartir ni llavors ni ara aquella concepció, sí que crec que em va deixar un pòsit d'acceptar altres realitats.

Crec que és evident que la llengua, com a eina, marca el pensament. Segurament tenim la gran sort, malgrat ens hagi vingut imposat, de tenir la capacitat de valorar-ho.

La majoria d'espanyols, per desgràcia, mai tindran aquesta oportunitat.

A veure quan es decideix andorra a invadir Espanya!!!! joder!

:P

petons i llepades rocambolesques de matinada!

Sergi ha dit...

Aquest escrit ja l'havia vist en algun lloc, i ja l'altra vegada em va semblar una mica tendenciós, però que la llengua és el reflex d'un poble, i que ens pot ensenyar les nostres diferències, això és ben cert.

Jo Mateixa ha dit...

Això del ferro i la fusta ho vaig veure l'altre dia al CAÇADOR DE PARAULES, m'encanta aquest programa, m'ensenya moltes coses de la meva llengua que desconec :-)

Bon finde princesa!!!!!!!

Mestra Lluna ha dit...

Molt bo Rosa.
I JO Mateixa té raò, hi han paraules i frases que desconeixem de la nostra llengua. I es que hauríem de fer per enriquir el nostre vocabulari.

Striper ha dit...

un post molt bo, didactic i divertit, tia me ha molao..

Boira ha dit...

Molt bo el post. És molt curiós, no m'havia parat mai a pensar-hi. Ara, la foto fa una angúnia!! ai!

Petonets!

Jobove - Reus ha dit...

ja era conegut, però és bo tornar a recordar-lo

petons

Mikel ha dit...

Hola Rosa!! Al final no m´has dit si vens el diumenge per la tarda al concert!!
Diguem algo please!

robelfu ha dit...

molt original, m'agradat molt, en tu senpre aprenc una mica mes.
un petonas.

nimue ha dit...

jolin! quina foto més lletja!

doncs sí... per això conèixer moltes llengües ens permet tindre una visió del món més completa. I per això els monolingües tendeixen a ser una miqueta més tancadets de mollera...

Carme Rosanas ha dit...

El llenguatge, la llengua sempre crea pensament. O sigui que els conceptes sempre són una mica diferents. Una bona demostració.

Que te'n recordes dels personatges itinerants? Està molt emocionant, però ens falta la teva aportació.