La Penèlope (en grecΠηνελοπεια) és un personatge de L'Odisea, un dels dos grands poemes épics atribuits a Homer (l'altre és La Llíada). Penèlope és l'esposa del personatge principal, el rei d'Ítaca l'Odiseu. Ella espera durant vint anys la arribada del seu marit de la Guerra de Troia. Per aquesta raó se la considera un símbol de la fidelitat conjugal fins el dia d'avui. Mentre el seu espos està fora, Penèlope és desitjada per molts homes. Per a mantenir la seva castedat davant la absència del seu marit, té una pensada. Els hi diu als pretendents que aceptarà la desaparició de l'Odiseu, amb la conseqüent promesa d'un nou enllaç, quan acabi de teixir un sudari. Per a allargar el major temps possible aquest teixit, procura desfer per la nit el que fa durant el dia, i d'aquesta manera passen 20 anys. Just quan l'Odiseu arriba a casa, Penèlope acaba la labor, l'Odiseu mata a los pretendents i roman amb ella.
Jo no espero a l'Odiseu ni necesito demostrar la meva castedat, davant ( l'allau de pretendents?¿?¿), al meu Odiseu particular.....Però m'agrada fer mitja i us en deixo una mostra "la meva mega bufanda".
20 comentaris:
Rosa aquesta bufanda és de mitja?
Es que veig el punt massa gros! :PPPPPP
Abriga't dona, abriga't!
carai, amb el fred que casca segur que deus tindre els mugrons apuntant a amèrica!
constato que el cul de la foto és el teu
Molt maca la bufanda, però per valorar-la millor necessito que em canviïs la visual de la foto.
digues que si, Rosa, molt millor una bufanda que un tanga (que incòmode el tanga,no?)
i... tà bé això de no haver de demostrar la castedat!
petons i llepades sota la bufanda!
fes el favor de taparta que ja veuras com t'encostipes.
hay hay hay!!
txell és que no treballo el punt apretadet....i ja veus.
robertinhos si com en Colom però amb els mugrons.
jo mateix demà em giraré avui fa molt fred. i clar els mugrons.....
gatot o la faldilla vermella....
rosa encara no la he acabat però em surtirà caríssima la faig mega llarga com diu la Marina i ja vaig per la vuitena troca.....
la babau de la Penelope va esperar 20 anys, un servidor no espera ni que tanqui la porta, serà perqué soc home ?
Rosa el teu blog ja començen a mirar-lo el deprevats sexuals, corre pels xats de porno el nom del teu blog, alla tu !!!
reus no ho diràs seriosament oi? que tampoc hi per tant, així és la vida.
La bufanda no va al coll? la primera obra de teatre que vaig veure va ser aquesta surtia el Homar.
T'artosigan pretenets sexiuals.
És curiós, fa no molt, al projecte en el que estic treballant ara hi ha un monòleg dedicat a la història d'Ulisses o Odisseu que torna de la guerra... però es troba que la Penelòpe no li ha esperat, aleshores la busca i només quan ja està molt vell i a punt de morir, la troba. M'agrada moltissim, és un dels meus llibres favorits, la història de l'Odissea i a estat molt bé que la citares des de un punt de vista sensual.
salut
Però tu no eres morena? Qui és la que veig del celobert estant?
no dona no t'espantis, que és broma, segueix així de valenta, que ens agrades molt
petons
començo a treure fum ... fum fum fum ... el 25 de ... salut
Pasaré de la tentación de comentar algo sobre tu bufanda... para decir que, lo mismo que para mí la honradez es de cintura para arriba (para abajo yo hablaría de honestidad), no es lo mismo ser fiel que ser leal. Yo por ejemplo (que desde chiquitito he sido fiel), hago apología de la lealtad y le doy un valor inconmensurable al hecho de ser leal, en el más amplio sentido de la palabra... Pero ya veo que corro el riesgo de liarme más que la pata de un romano, y este no es el momento. Tal vez un día, con un café...
Besos, Penélope.
Ahora he leído los comentarios y ya me joroba: todos los catalinos bromeando con el culo y la bufanda, y yo en un tris de ponerme serio... con lo poco de eso que soy (aunque escribiendo a veces lo parezca). Que os den a todos... que para eso soy de al ladito de Bilbao.
Petons per tothom!
Doncs ja veig, Rosa els tens a tots molt entretinguts, però trobo que realment fa molt ferd per a aquestes coses. Potser haruràs de fer més d'una bufanda i tot o un xal ben gros.
Que bien te sienta esa bufanda. De talle un poco bajo, pero claro si la tienes que ir desaciendo todas las noches es normal que asi sea.
Petones y bon nadal.
jejeje, els pretenents realment no la desitjaven a ella sinó a la seua posició social. Per poder ser rei d'Itaca t'havies de casar amb Penèlope.
A bones hores em quede esperant jo a que torne Ulises. A bones hores em dedique a fer bufanda hores i hores!
La Pe...els pretendents el que volien eren ser rei's d'Itaca..vius ells, tonta ella que va esperar fins a vella al seu Ulisses...gràcies Rosa avui rellegire un poquet, es un dels meus llibres de comodir.
Que wpa que ets Rosa, la bufanda te cau molt be...
jejejejjej encara m'agradarà fer mitja!
Publica un comentari a l'entrada