Hi havia una vegada que tres homes perduts pel desert anàven buscant quelcom per menjar i aixoplugar-se enmig del fred d'aquella nit de gener. El tres homes un de cada país diferent esgarrapàven la sorra per poder caminar. Allà a la llunyania van veure una llum tímida però aclaparadora era una llum amb poder que els arrossegava cap aquell indret on un xalet inmens floria del cim de la muntanya. Ells, els tres homes s'hi van apropar...i pel finestral de l'ala oest del xalet van veure un home i una dona asseguts davant una taula plena de menjars suculents i begudes amb solera. Celebraven el fet de tenir un fill què la beneficiència els hi havia donat, el minyonet ros i blanquet jeia al costat d'un abet enorme i guarnit de llums, al costat l'avi vestit de vermell amb una barba llarga i blanca i a la llar de foc cremava el tió de la família ( que no pas l'oncle, o potser si).
La dona verge per naturalesa es va apropar al finestral i féu entrar aquells homes que estàven pelats de fred. Amb tota humilitat els va donar robes majestuoses, corones pel cap, collarets i guants blancs per esmorteir el fred. L'home de la dona verge per naturalesa els va fornir d'or, plata i mirra perquè poguéssin començar un negoci.
Total que "amb les mans a la massa" els van trobar i no ho sé el perquè la història es va capgirar.
16 comentaris:
Ara si que ja m'he embolicat ,però la història no és al reves.
Verge per naturalesa amb un nen com aquest, m'ho esplicas per favor.
mira que t'agrada recargolar les coses.
un peto
Rosa, inventaren el sistema de franquícies i merchandasing, què més vols?
Mare de déu... si es que no te'n pots refiar ni de les verges! :P
Que putes que son les verges no??, jajajajajajaja.
Petonets bonica!!!!!!!
aíxí és com expliques que els Reis Mags són els pares?
Diria que no he acabat de pillar-ho...al final al gordo vermell se'l carreguen o no?
Almenys el final és feliç. O no?
Au va, proposants una continuació més a l'estil Pulp fiction
m'agrada la frase de que putes son les verges
la historia mai contada és que la verge maria va tindre besonada
petons
El tió i l'oncle res a veure! Prou sabia aquella verge per naturalesa què havia de cremar! L'arbre, el tronc, tot un símbol pagà, que dóna ecalfor i llum!
Ara, que... si l'avi aquell de la barba blanca i vestit vermell era el pare noel, jo l'hi hauria fotut a ell al foc!
Crec que l'únic que trobo a faltar és el caganer!
Bon Nadal a tothom!
Ostres a mi me l'havien xplicat de un altre manera els claretians.
Doncs si que sembla que el negoci els ha anat força bé.
La mare que et va matricular, Rosa, quins embolics que ens portaràs a tots amb aquest garbuig de tradicions i bogeria...jejeje, genial! Petons
història ??? ... quina història ??? ... vaja, m'he tornat a desconcentrar contemplan-t´he !!! ... salut
Rosa, perdona, l'off-topic, però has rebut la història veïnal?
segon intent, si no la reps te l'envio des d'un altre correu.
Publica un comentari a l'entrada