diumenge, 4 de novembre de 2007

Nancy


Voldria retra un homenatge a la nina de la meva infantesa.

Una nina que donava molt joc, primer va ser rossa, després pèl roja,morena i més tard va arribar la diversitat:xinesa,negra..

Jo en tenia dues, la pèl roja que me la van regalar quan vaig fer la comunió i la negra.

També tenia l'armari tot fet de fusta blanc i blau. I el bagul de color vermell.

Em passava hores i hores jugant amb la meva germana que també en tenia dues, la pèl roja i la xinesa. Les Nancys anaven a passejar, a comprar, a ballar, al cinema, de casament...


Trobo que les nines han perdut la seva inocència, que per això eren nines, ara les fan més "sexis", potser massa, amb els pits ben marcats, molt primes i porten fins i tot tanges i roba de marca.

Avui en dia les nenes jugan d'una manera diferent, desenvolupen altres hàbits, com voler ser primes, poder portar roba i complements de marca...i el que haurien de desenvolupar amb aquest joc és la conversa, la imaginació,la creativitat, el saber combinar, vestir-les per l'ocasió i sobretot jugar, sense malicia, sense enveges, simplement jugar, un hàbit que s'ha perdut...

12 comentaris:

emma ha dit...

Hola, m'enrecordo molt de les Nancys, las barbies ja no son de la meva epoca i ni m'agraden tant.
tens raó avui en dia les nenes jugan d'una altre manera, que si jo porto això de marca que jo estic més prima.no se on anirem a parar.
un petó guapissima,ja em passare mes sovint,pero es que no tinc temps.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

el simple fet de jugar amb una nina ja comporta tota una acció que amb els infants d'avui no hi és, als nens els hi dones una baldufa i no saben per on s'enxufa

salutacions i petonets

Mikel ha dit...

jo la primera nina que vaig tenir va ser compartida , es deia mari-pili i era infable jejeje , la vem comprar per una despedida de solter per el primer cosi meu que es va casar fa ja....bufff 15 anys!!!

robelfu ha dit...

quina raó que tens, jo m'enrecordo de les bones estones que he passat jugant amb les meves germanes, amb les nines ,les cuinetas , jo quins records ,fa ja tant de temps.
realment no saven el que es peden.
petonets

Palito ha dit...

A mi m'encisaven les "barriguitas"... quins temps aquells!
Ara, és el que has dit tu, només es fixen en els complements. Has vist que recentment han tret una nina amb síndrome de Down? Em pareix bé, aixi part del que es paga per la nina va a associacions relacionades i els nens s'acosten a aquesta realitat.
Petonets!!

nimue ha dit...

totalment d'acord amb la teua reflexió! jo també era molt de Nancys! i de Barriguitas!! :)

LlunA ha dit...

Pot ser nosaltres vam viure una infantessa de debò, plena de vida de nens, de somriures i rabietes tontes, però de molts somriures...
Amb 11 anys jo encara em tirava per la muntanya de corbera, agafava la bici, arribava plena de blaus, però feliç...
Ha canviat tot tant en pocs anys i em fa pena moltes vegades.

Jesús M. Tibau ha dit...

Llavors eren les nines i el s juguets de la innocència. Ja els tinc molta estima, als meus juguets, i quan me'ls troba a casa dels meus pares em fan entendrir.
Però, Rosa, mira que parlar de nines després de la enquesta de les calcetes o el tanga!
Un petó

rosa ha dit...

-Reus, que no s'endolla la baldufa?
-ai Mikel i tenia la boca oberta? la nina...
-palito, no ho sabia pas ...
-j no vai arribar a les barriguites, nimue
-i tant lluna i jugar al carrer, te'n recordes sinó passaven cotxes.
-a veure Jesus , les nines també poden ser picarones sinó diga-li al Mikel.

mossèn ha dit...

i els madelman ... salut

Striper ha dit...

Jo tambe habia tingut algun nino, i a mes jugaba amb las nenas del veinat que tenian ninas com la de la foto que posasllavorens els jugets i els jocs eran mes imaginatius.

Nosotras mismas ha dit...

Jo també tenia aquesta nina i al seu novio, el Lucas.

Petons