dilluns, 26 de novembre del 2007

Manies, tics i obsessions


Manies: L'existència de certes manies és un fet normal. El problema sorgeix quan comencen a coartar el temps i l'estabilitat de la persona i la convivència amb ella esdevé problemàtica. La comprovació del gas no és negativa, però fer-ho tres, quatre vegades o més, fins i tot després de veure que no era obert, comença a ser per a la persona un problema cada vegada més angoixant. De fet, aquestes manies solen anar acompanyades d'altres de semblants, per la qual cosa la vida quotidiana acaba omplint-se de comportaments ritualitzats.
La primera persona sorpresa i molesta pel ritual de les manies és la que les té.

Tics: Es poden definir com moviments involuntaris, de curta durada, no rítmics, bruscs i repetitius. Els qui els pateixen només els poden evitar si, quan perceben que estan a punt de sofrir-los, es concentren i els controlen, encara que només s'aconsegueixen aturar per temps limitat. No obstant això, altres vegades no dóna temps a dominar-los.

Obsessions: Estimar-te tota la meva vida.

Seràn manies, tics o obsessions ?

-Sentarme com els indis mentre veig la tele i tocar-me els peus.
-Caminar depressa.
-Mitja que em poso, mitja que no em torno a posar...perque les trenco.
-Quan tanco la porta de casa, l'empenyo endins per si està tancada.
-No suporto la gent que arriba tard sense cap mena d'excusa.
- No suporto la "risita" tonta del qui no sap què dir.
-No suporto la gent hipòcrita.
-No suporto tenir la terrassa mollada de pipi de gos.
-No suporto veure el terra blanc de pols ni la pols damunt els mobles.
-No suporto que em toquin el cabell.
-Patir per la gent que estimo.
-No suporto la gent que no em mira els ulls quan parla.
-Em posa nerviosa veure el Monzó i el Regàs...

15 comentaris:

Txell ha dit...

Rosa, jo crec que moltes d'aquestes coses que dius, són costums. Ni tics, ni manies!

Com tu, sóc molt patidora... i es passa fatal, oi?

Mikel ha dit...

tothom te manies i qui digui que no menteix ;-)

Joana ha dit...

Som diferents i aquí rau la gràcia. Imagina't que tots fóssim iguals.
Seria molt avorrit , no trobes?
A mi em molesta molt el soroll!
Bon dilluns, Rosa!

robelfu ha dit...

hey rosa!
si que tens manias rares, jajajajajaja es broma.
nomes un que altre tret obsessiu i mig compulsiu, que segurament et fan la dona interessant i encantadora que ets...
jo estic encantada de conèixet de saber coses que molt pocs saben, però que ara sabran tots els qui venguim a llegir-te.
aquesta és la idea d'un bloc no?
anar-se'n despullant de a poc i conèixer cors i no cares.
és tot un luxe conèixer-te fins i tot ancara que tinguis totes aquestes manias,tics i obsesions
petons.

nimue ha dit...

buf! jo tampoc no suporte que em toquen els cabells! la gent té una mània amb això!

Carme Fortià ha dit...

Diguem-ne senzillament: ser persona.

Dr.Mikel ha dit...

Pero no estaba esto escrito antes en castellano, jajaja.
Los estimos no significan lo mismo
Petones.

Boira ha dit...

Tics segur que no són, entre manies i costums em quedaria, t'he de dir que m'has fet somriure, perquè molts dels exemples que fiques jo també els tinc, com per exemple, ara estic sentada amb les cames creuades, i lo meu es pitjor, perquè estic a la taula de l'escriptori.

Terra ha dit...

Tots tenim algunes manies, i moltes de les coses que has posat són maneres de ser o costums.
Jo tampoc aguanto la gent que no em mira als ulls quan em parla i sovint m'assec amb les cames creuades al sofà o on sigui, per dir un parell d'exemples, però no ho trobo una mania, simplement és com sóc, tinc aquestes costums.
El Monzó deu posar nerviós a més d'un!

Striper ha dit...

Jo ultimament tinc que tornar enrrera a veure si he tancat el cotxe.

Déjà vie ha dit...

molt bon post. No soporto que em mirin durant molta estona al metro.

Carme Rosanas ha dit...

Ei! l'experta diu que res de res, ni manies, ni obsessions, ni tics.

rosa ha dit...

-txell, i tant que es passa malament, quan un és patidor...
Mikel,tens tota la raó hi ha molta gent que menteix.
Joana,el soroll i la gent que parla cridant...
-Robelfu estic amb tu.
-Nimue, serà una mania tocar el cabell de la gent? no s'adonant que l'engrasen?
-Carme F. si no arriben a ser obsessions si que en som de persones.
-Mikel que?
-Boira i que fas damunt la taula de l'escriptori? una nova versió del kamasutra?
-Terra, jo el tenia davant meu en un autobús i la veritat és que tot el trajecte em va posar nerviosa, jo no sabia on mirar..
-Stripper, fes-t'ho mirar..jejeje..ho del cotxe,clar
-Carme R, et faré cas, venin d'una professional...

Jo Mateixa ha dit...

Jo tampoc suporto en Monzó, aquelles coses rares (Tics) que fot, em foten dels nervis, jajajajajaja.

Hauré d'investigar quines mànies tinc, que ara mateix no en soc conscient del tot :-P

Petonasos dolça!!!!!

Anònim ha dit...

Obsessions, manies, tics... Són maons amb els quals he fet la persona que sóc ara. Per l'amor de déu no em digueu que necessite més teràpia. L'única cosa que no renuncie és al vici d'estimar, que conste!