Recordo que el primer aparell de televisió que va entrar a casa meva va ser una ITT, tenia la caixa se fusta (sapely) era l'any 1969, i jo tenia 4 anys. Només dues cadenes amb blanc i negra, la primera i la UHF.
Viviem en una casa de 40 metres quadrats, els meus avis, la meva besàvia, els meus pares i les meves germanes. La meva besàvia que no podia moure's del llit, li penjàvem un mirall a la paret del davant perquè pogués veure la televisió, ella s'espantava i cridava que aquell home que estava dins la caixa l'estava mirant i que li traiessim del davant. La meva germana i jo reiem perquè ella no entenia que l'home de la tele no la mirava. Quan donàven el partit del Barça (cosa bastant rara) per la tele la casa s'omplia de veïns que encara no en tenien de tele.
Els sofàs en aquella època no existien i ni tan sols els menjadors estàven preparats amb extensió perquè cabéssin. La tele la gaudiem asseguts a les cadires i al voltant de la taula.
El meu pare i el meu tiet van ser els primers fabricants de tauletes de televisió, aquelles tauletes de ferro amb el sobre de fusta de sapely que tenien un prestatge per posar-hi el diari. El meu pare carregava la tauleta dalt de la vaca del 600 i marxava cap a altres poblacions per vendre el producte. Ell sempre explica que una vegada va anar a Madrid a vendre la tauleta i quan ja les tenia venudes l'home de la botiga li va dir que on es fabricaven les seves tauletes i quan el meu pare va dir a Barcelona l'home tot empipat el va treure de la botiga de males maneres. Madrid va quedar vetat pel negoci del meu pare. També explica que a las Palmas de Gran Canaries venien molt bé el producte, i eran tan grans les despeses per enviar-les en vaixell que quan una sortia defectuosa preferien tornar a enviar una de nova que reparar la malmesa.
14 comentaris:
Els de certa generació tenim molt gravat a la memòria aquest moment: el de la primera tele. I també, anys més tard, la primera tele en color.
Ara són autèntics aparells de museu, com nosaltres, però en el bon sentit, perquè som dignes d'admirar. Ha ha
hola,he trocat al meu pare i diu que quan nosaltres vam tenir la primera tele l'any l969 que també era una ITT vam comprar la tauleta al paseig de Gràcia al Majestic i m'ha dit que la tauleta l'havia fet una casa que estava a l'hospitalet i que despres vam comprar alla el moble de la meva habitacio perque jo feia la comunio diu que el nom de la botiga era com LP o PL. era del teu Pare?
Els inmigrants del meu barri em recorden molt a com es vivia al barri als anys 70'. Conec moltes famílies que no es podien comprar un pis i havian de viure en habitacions o compartien pis amb altres famílies. Ja ningú es recorda de paraules típiques d'aquella época com com "realquilado" o "pluriempleo"?
Las coses no han canviat tant. Ara són altres els que viuen el que a nosaltres(o als nostres pares) ens va tocar viure.
jesus no ho sé el perquè pero tinc més present l'arribada de la primera tele que la de la tele en color.
emma,siiiiiiiiiii,era a l'hospitalet mobles LP.i les venien a totes les botigues del passeig de Gràcia ,rambla Catalunya, carrer pelai,aragó...Osres quina memòria el teu pare.
cetina.tens tota la raó la meva mare que va venir de Madrid vivia de relloguer a un pis amb més gent i els meus avis també en tenien de rellogats,quan una habitaciño la tenies buida sempre hi tenies un rellogat,manera d'entrar diners a casa en aquella època pobra de la potsguerra. i a més tota la familia en un pis del tot reduït, però alhora feliços.
jo no recordu la meva primra tv,
el que si recordo es cuan ven comprar la tv en colors, ens van regalar en la tv un video beta que no ens va servir per molt perque deseguida va sortir un altre i el van tenir que cambiar.
A casa hi havia una en blanc i negre i quan jo deuria tenir uns 5 anys, seria el 1981, vam tenir la 1ª tele en color, també era una ITT amb caixa de fusta.
Encara recordo que la meva àvia es va emocionar i tot!
A casa probablement la tele i jo vam arrivar alhora i la primera no la recordo. Recordo la segona, una Elbe, crec, de disseny pop tota de color carbassa. Evidentment en blanc i negre i encara amb dos canals l'uvehachefe i l'uhachefe.
curiós ... per cert ... i ara bé el clatellot monumental ... la feia molt més joveneta !!! ... CATACLOK !!! ... algú pot arroplegar-me el cap de terra ??? ... salut
ai mossèn si vos i jo deben de ser de la mateixa quinta al que passa és que en conservo molt bé, sinó guateu el meu ...
Jo també m'enrecordo de la primera tele,una en blanc i negre que crec que era feta per un tecnic del poble.
Quins records. Pel que veig encara estaves de sort però. A casa meva només es podia veure la primera cadena. La UHF no sabíem ni que era al poble.
Casualment he anat a parar aquí i llegint això de la primera tele m'hi he vist una mica reflectit. En el meu cas va ser el 1971 (quan jo tenia 10 anys) que va entrar la primera tele a casa, en blanc i negre per descomptat. Feia poc que havia nascut mon germà (el tercer dels tres que som). I la casa on vivíem no devia passar gaire més dels 50 metres quadrats tampoc.
Ara, en canvi, la majoria de canalla ja es queden embobats davant la tele pràcticament des del moment de nèixer.
En fi.. només ha estat un comentari una mica nostàlgic, tampoc és qüestió d'explicar batalletes.
;)
En casa entró la tele el año 1967,
el año que me casé.
La compró el tito en Barcelona en una calle que desmboca en las Ramblas.
Solo se veian dos canales.
A mi nunca me gustó la tele,pero a mi esposo sí,le gustó siempre.
Un beso.
La tieta
Tots recordem la primera tele. Per a mi la primera tele va ser la d'uns tiets meus que vivien a la mateixa escala. Però era molt precoç aquesta primera tele ... devia ser cap al 1960. Jo tenia 7 o 8 anys i el que més recordo eren els anuncis.
Publica un comentari a l'entrada