Vora el llit d'un riuet deixo anar els meus pensaments de dona. I reflexió rera reflexió arribo a la conclusió de que realment, la dona es va alliberar amb l'arribada del tampó?
És un pensament profund si mirem enrera, fa segles quan la dona menstruava el que feia sevir per l'ocasió era una cordeta ja sigui de fil o espart al voltant de la cintura i una altre cordeta enganxada a la banda del darrera fins a la banda del davant i llavors s'hi lligava un "paño"(roba gruixuda). Aquesta mena de sevei romangué força segles.
Després i ja més actual sobre el segle 20 quan ja existien les calces, el "paño" ja fet de roba de tovallola s'aguantava en llurs calces, però tenia l'incovenient que s'havia de rentar cada vegada que te'l canviaves.
La revolució d'aquesta mena d'actes vingué amb la tan benvolguda compresa, feta d'un material innovador que després d'usar-la la podies tirar a les escombraries. La dona va guanyar amb aquest ús moltes ventatges com ara, anar més néta, tenir més llibertat de moviment.....
Dins del marc de les compreses com tot en aquesta vida va anar evolucionant i a la compresa li van sortir ales, si com ho llegiu, ales però no per volar, només faltaria tenir tanta llibertat d'expressió; aquestes ales serveixen (encara no están en desús) per no tacar les vores de les calces. També va evolucionar cap a la primor (potser una moda estilista) i la compresa que de fet era gruixuda (donava l'aspecte d'haver-te baixat del cavall), passava a ser la mínima expressió, súper prima i a més inodora, no fa olor, no obstant las d'anar canviant de tant en tant.
I llavors va arribar el tan esperat i lloat tampó, esperat perque sobre els 70 la meva germana que en feia servir li portaven de USA via correu. I per fi arriba a casa, i te'l trobes primer a la farmàcia i després als supermercats. I pensereu què en té de lloat aquesta mena d'artilugi, doncs com us anava dient la meva reflexió arriba a tenir un final, un final perquè hores d'ara la dona posant-se un tampó té total llibertat de moviment, gens ni mica d'olor (sinó t'has posat colònia abans) i no t'adones que estàs menstruant.
I ara que hi penso no teniem més llibertat alhora de menstruar quan erem a l'època del homo sapiens?......Almenys no teniem despeses....i tot anava cap avall...
És un pensament profund si mirem enrera, fa segles quan la dona menstruava el que feia sevir per l'ocasió era una cordeta ja sigui de fil o espart al voltant de la cintura i una altre cordeta enganxada a la banda del darrera fins a la banda del davant i llavors s'hi lligava un "paño"(roba gruixuda). Aquesta mena de sevei romangué força segles.
Després i ja més actual sobre el segle 20 quan ja existien les calces, el "paño" ja fet de roba de tovallola s'aguantava en llurs calces, però tenia l'incovenient que s'havia de rentar cada vegada que te'l canviaves.
La revolució d'aquesta mena d'actes vingué amb la tan benvolguda compresa, feta d'un material innovador que després d'usar-la la podies tirar a les escombraries. La dona va guanyar amb aquest ús moltes ventatges com ara, anar més néta, tenir més llibertat de moviment.....
Dins del marc de les compreses com tot en aquesta vida va anar evolucionant i a la compresa li van sortir ales, si com ho llegiu, ales però no per volar, només faltaria tenir tanta llibertat d'expressió; aquestes ales serveixen (encara no están en desús) per no tacar les vores de les calces. També va evolucionar cap a la primor (potser una moda estilista) i la compresa que de fet era gruixuda (donava l'aspecte d'haver-te baixat del cavall), passava a ser la mínima expressió, súper prima i a més inodora, no fa olor, no obstant las d'anar canviant de tant en tant.
I llavors va arribar el tan esperat i lloat tampó, esperat perque sobre els 70 la meva germana que en feia servir li portaven de USA via correu. I per fi arriba a casa, i te'l trobes primer a la farmàcia i després als supermercats. I pensereu què en té de lloat aquesta mena d'artilugi, doncs com us anava dient la meva reflexió arriba a tenir un final, un final perquè hores d'ara la dona posant-se un tampó té total llibertat de moviment, gens ni mica d'olor (sinó t'has posat colònia abans) i no t'adones que estàs menstruant.
I ara que hi penso no teniem més llibertat alhora de menstruar quan erem a l'època del homo sapiens?......Almenys no teniem despeses....i tot anava cap avall...
13 comentaris:
Oh! El tampó! Quin gran invent!
Jolinnnnnnnn, ya lo siento pero me pierdo muchisimo intentando entenderte.
Porque no le pasas el traductor y haces una version en castellano para los que no entendemos el catala.
Petones mil.
Vale, el traductor no demasiado bueno, pero al menos te haces una idea de que va el tema.
Gracias por realizar mi sugerencia.
En la proxima podrias comentar algo mas sobre la menstruación , por ejemplo las relaciones intimas y la regla.
Petones.
Suposo que deu ser un gran invent, aixo si s'ha de enar en compte que amb una arruxada de passio no vaigui a parar dintre.
Es veritat! Eliminem la compressa opressora del capitalisme salvatge i sortim al carrer amb les calces vermelles a asseure'ns als bancs publics! Per la Revolucio!!
hi tant striper, ja ho he entès, i també passa que de vegades no te'n recordes que en portaves un de posat i et poses un altre.
segur que ben aviat algu inventa algun tipus de epilaser per eliminar la menstruació al igual que la depilació ;-)
doooncs... jo si que m'entere que estic menstruant a pesar del tampó. Que el mal de panxa no me'l treu ningú! :(
No tinc prous elements per opinar, tot i que jo sempre havia pensat que allò que havia estat alliberador per a la dona havia estat la píndola. Però entenc els arguments sobre la menstruació.
Oh! a vegades t'allibera tant que t'oblides que el portes, t'oblides que tens la regla i alehores pots fer un desastre com si no portessis res, de res... Però sí que tens raó Jo mateix, la píndola és un altre nivell d'alliberament.
Carme
Ai, noia, aquí sí que no t'hi puc pas ajudar gaire, jo...
la meva imatge de petit eran els "paños" tot el dia penjats als estenadors, t'he pres la foto del tampax molt bona, petonets i bona regla.
P.D. De fet tota la vida queixan-se de tenir-la i quan és retira tot son laments.
Jo sóc més usuària de les compreses. Ho reconec.
Petonets!!
Publica un comentari a l'entrada