diumenge, 28 d’octubre de 2007

Àlex Susanna


Orgull i saviesa és el que sento quan nomeno el nom d'Àlex Susanna. El vaig tenir com a mestre, mestre de l'esperit, mestre del cor, mestre d'educació....Amb mi va encetar la seva carrera docent com a professor de català a un institut...Llavors vaig seguir la seva trajectòria i no em perdia cap Festival internacional de Poesía de Barcelona, que ell mateix va fundar l'any 1984.


El mar, com el foc o la pluja,

acompanya l'home aquestes nits de densa lectura

en què tot és ja fosc i irreverent.

De tant en tant se n'adona.

El mar és com un coixí

on ell recolza alguna idea.

Llavors se l'enduu

i la bressa;la torna nova,

canviada, potser més clara o més neta...

El mar és la música, és el ritme

a què ens acompassem sense adonar-nos-en.

Alguna rialla ho trenca tot, però.

Llavors es tracta de tornar a començat.

El mar és la música, és el ritme

a què ens acompassem sense adonar-nos-en.

Alguna rialla ho trenca tot, però.

Llavors es tracta de tornar a començat.

El mar és la música, és el ritme

a què ens acompassem sense adonar-nos-en.

Com l'amor, potser...

Llavors es tracta de tornar a començat.



PD: mireu-li els ulls no és entendridor?...si amb la mirada ja et diu què n'és de poeta.

9 comentaris:

Mikel ha dit...

Traducido la verdad es que pierde mucha intensidad y fuerza, leido en catalá me entero de menos pero me gusta más.
Saludos.

Clint ha dit...

ves que jo li veig un aire a Falcon crest...tot i que també fa oloreta a alumna enamorada!

nimue ha dit...

jo tinc molt bon record d'ell. Em va publicar el meu segon llibre quan estava en Columna i sempre em va tractar molt bé...

rosa ha dit...

anda nimue!!! a mi em va publicar un llibre que es diu contes de Barcelona cap a l'any 1999 quan estava a Columna.i a més em corretgia les galerades....

Dessmond ha dit...

Caramb, si que en feia de feines n'Àlex...
Sempre l'han criticat molt. Han dit en altres paraules que és un petardo. Però segur que eren tios, els que parlen així d'aquest poeta. Segur que no es van fixar en els seus ullets. Segur.

Striper ha dit...

Si que te mirada de poeta.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

n'haviem sentit a parlar, però lleigir-li poesies no, aquesta és la primera i ens agrada.

ho sentim pel comentari que ens vas deixar al nostre últim post, si algun dia en vols parlar, t'ofereixo el nostre correo, petonets dels teus amics de Reus

Carme Rosanas ha dit...

Molt maca la poesia i preciosos els ullets. Jo l'altre dia el vaig sentir a Sant Cugat, recitant Marià Manent. Però no el vaig veure prou de prop per apreciar-li la mirada.

Waipu Joan ha dit...

va ser professor meu fa una pila d'anys i el recordo "amablement", jejeje