dimecres, 3 d’octubre de 2007

Avui et convido...


Recorda que a les nou del vespre, t'espero.

Ja fa un mes que hi visc aquí i la veritat és que encara no t'he convidat, sí ja sé que has pujat al pis i em fet la xerradeta, però avui et convido.

Avui a l'hora d'esmorzar he estat rumiant el que faré per sopar, peix o carn? No sé encara el que t'agrada més. He prés una decisió aniré al mercat, el tinc ben a prop, passajaré per les parades i això em donará alguna idea.

He anat al mercat. He comprat unes sipietes per fer-les amb cebeta, un enciam, tomàquets, cogombres, pastanagues, olives, pebrots vermells(per escalibar) el pa i una mica de formatge i pernil serrà. Ara només em falta el vi. Aniré al celler, hi ha un celler al carrer de les Camèlies que és molt pintoresc, allà m'assessorarant.

Quan he entrat un home bastant gran ( en edat), m'ha ofert una bona, molt bona selecció de vins, mare meva!. El vi negre negre l'hem descartat, molt a contracor meu doncs a mi m'agrada el negre, ja que menjarem peix.

Palplantada davant de l'estanteria de vins blancs, a començat a fer esment de la seva saviesa.

Mira noia jo et recomano un albariño, aquí tenim aquest Pazo Pondal, té una acidesa compensada, o aquest Tobia de la Rioja..

_ No, li vaig dir, a mi els Riojas em deixen la gola aspre.

_Bé, bé doncs...

_I si provem amb els vins de casa?_ li vaig dir jo.

El vell em marejava (la seva veu), xarel.lo, chardonnay, macabeo, parellada....Són estructurats, elegants i armoniosos...

_Jo només vull un vi blanc de casa nostra, és molt demanar?

_Veja'm, deixa'm...aquest!, Un Duc de Foix un vinet tranquil del Penedès..

Tranquil i jo ja m'estava posant nerviosa.

_Aquest, aquest mateix._vaig dir jo,volia enllestir ...

_Jo agafaria un del Montsant, són nervuts però rellisquen molt bé pel paladar.

_Miri bon home jo només vull un vi blanc del nostra país, em va bé un Priorat, un Montsant, un Penedés, un Alella...qualsevol d'aquests.

Sense mirar vaig posar la mà a una de les lleixes a l'alçada dels meus pits i vaig agafar un merlot de casa Torres, era negre i del Penedés, pero la veritat feia falta tanta pantomima ? si jo el que volia és el que més m'agrada, un vi negre, que malgrat tot també hi lliga amb el peix, total acompanyaran unes sipietes....

Vaig arribar a casa que ja eren quarts de 7 del vespre, em vaig afanyar. Les sipietes a foc lent fent "xup-xup", parar taula...posaré unes espelmes blanques petitones (igual que la veïna del davant), estovalles de fil (importades de Portugal) tot un "luxe", la cuberteria de plata de Cunill Orfebres(regal de la senyora Juanita), copes de vi altes i grosses com a mi m'agraden, plats alemanys...Tot preparat.
Ara jo. una dutxa ràpida, el shorts texans, una samarreta blanca de tirans, sandàlies de lligams romans, el cabell ben ondulat i esperar...Em serveixo una mica de vi negre del que tinc a la cuina(me'l porta l'avi Siset)...
I truca'n...Ostres! avui a les 21h era la reunió de l'escala...i jo amb el sopar a punt per a tu i jo sols.
Que faig?

19 comentaris:

robelfu ha dit...

ostres nena després del treball que t'donat preparar-lo tot.
passa de la reunió i gaudeix de la vetllada romantica que se t'acosta.
jo això ho faig de tant en tant i t'asseguro que treus un grapat d'adrenalina i estres.
un consell de la veïna de davant.

rosa ha dit...

com es nota que coneixes a la "mama",que esotérica.

Nosotras mismas ha dit...

Que aprofiti!!!

Petons

Carme Fortià ha dit...

Doncs si s'ha d'escollir entre els veïns i el sopar preparat... Jo em quedo bevent la copa de vi i esperant! (vaig decidir de fugir dels veïns un bon dia!)

Palito ha dit...

Sense dubtar-ho... Passa de la reunió de veïns, ja hi anirás un altre dia!!!

rosa ha dit...

si, però si no hi vaig el veí de dalt em farà morros, i quan hi hagui una altra reunió de veins que se suposa serà aviat hauré d'anar sense cap mena d'excusa.
que us assembla?
fem la reunió i després pugeu tots a casa i sopem...però potser faré curt...porteu en tot cas el que anaveu a sopar i així plegats estrene'm la taula de la cuina.

ara baixo...

Jo Mateix ha dit...

Escolta, i si els convidessis a tots?

El veí de dalt ha dit...

Primer és el primer: reunió de veïns i després, sipietes a dojo!

robelfu ha dit...

val yo no soc de la comunitat pero porto el postre vale, donç are i vaig,estic aqui davant mateix.

Mónica. ha dit...

Hola mi primera visita a tu blog...nos vemos... me gustó mucho.
Puedo leerlo... pero no escribir en catalán. Salut como dice mossén.

mossèn ha dit...

ostres !!! m´ho he perdut !!! ... sempre arribo tard ... i avui, dijous, teniu prevista alguna cosa ??? ... salut

Té la mà Maria - Reus ha dit...

porta al teu acompanyant a la reunió de veins com a novetat, a ell el deixaràs sense saber que dir i després el tindràs a les teves mans

salutacions

Clint ha dit...

diria que només hi ha un camí...sipiones fent xup xup dieu?

Striper ha dit...

El sopar pasa dels veins amb lo guapa que te has posat alas sipietes i lo que vingui.

Jo Mateixa ha dit...

Que vagi de gust!!!!! :-P

Jo Mateixa ha dit...

Ostres per cert, que fa dies que t'ho vull dir i no hi penso mai...quin culet més bufo :-)

rosa ha dit...

gràcies i sense gens de cel.lulitis!!!! si vols ja et donaré el secret, és molt fàcil.

zel ha dit...

Coi, jo també vull el secret del culet! Si segueixes parlant del pis vell i atrotinat i em vas deixant veure aquestes fotos, agafo la maleta i a més de menjar sèpies em quedo! Jolin mai posaré fotos de casa meva....

qwadro_Binh ha dit...

If you're going to grad school to be a computer programmer, you're going to get out and get a job as a computer programmer. If you're going to grad school in the humanities, you're more likely going to end up as "a telephone operator" or an adjunct (which pays less), or maybe you'll just be unemployed. It maynot seem Forum Link Building servicesalle receptionlike it's about the money when you start out, because you're passionate about your subject and delusional about your future prospects, but it damn sure is about the money when you get to the end and can't find work after all those years you slaved away pursuing the "life of the mind."