diumenge, 30 de setembre de 2007

La porteria



Anys enrera, durant el segle passat, a quasi bé tots els blocs de pisos hi havia porteria, avui en dia encara resten en alguns edificis, sobretot en les zones més emblemàtiques de la ciutat.
La porteria estava ubicada a l'entrada principal del bloc en una garita de fusta i finestretes de vidre o bé només un mostrador i una cadira o sillonet al darrere.
La persona que es feia càrrec de la porteria s'anomenava porter/ra depèn el sexe de la persona a ocupar el càrrec. Aquest porter/ra vivia en un pis cedit per la comunitat de l'edifici, a canvi de fer treballs com ara mantenir net l'indret, baixar i tirar les escombraries de tots els veins, encarregar-se del manteniment com ara canonades, electricitat,etc.. i altres serveis. Disposava de totes les claus dels veins i si venia el del gas o altres personatges a casa teva i tu no estaves, el porter/ra tenia tota la teva confiança per entrar-hi. A més rebia un sou.
Els pisos on habitaven els porters/res eren petits.

Al matí trobar-te amb un sonriure quan marxaves cap a la feina (a vegades si li encarregaves et comprava el diari), era tot un plaer. T'avisava un taxi si et calia, t'ajudava amb les bosses quan tornaves de la plaça, era tot un personatge. Un personatge que ha anat perden el seu lloc de treball degut a la instal.lació dels porters automàtics a tots els edificis, porters automàtics inteligents però insensibles i sense cor i sense el sonriure d'una persona que feia les feines que avui en dia li cal a un edifici, ara a canvi les han de fer tot una munió de persones que com que no viuen a l'edifici en qüestió les fan malament i a part a uns preus poc raonables. Per exemple netejar l'escala. Només aquest tema ja és tot un enranou.

Jo tinc sort, si molta sort, doncs el meu bloc tenim portera, la senyora Lluïsa, és una senyora d'uns 60 anys, la dona sempre va molt arreglada malgrat portar una bata d'aquelles florejades i virolades, llueix arrecades grosses que li pengen de les orelles estirant-li tot el lòbul, les ungles llargues pintades d'un color focs i nacarat, porta sabatilles als peus. I sempre té un sonriure vermell pintat a la cara.
A mi em diu la nena el pis de sota, i sempre em diu que quan em casaran. No és gens tafanera, però li agrada molt parlar i si tens pressa fins i tot et sap greu deixar-la amb la paraula a la boca.
La senyora Lluïsa no té fills, només un marit que si voleu saber la veritat mai he vist.


Us he posat una foto de l'entrada del meu bloc, a l'esquerra podeu veure una garita de vidre, allà és on s'està la senyora Lluïsa. Al final de la garita hi ha una porta per on entra a casa seva.

10 comentaris:

Crisol ha dit...

Tot aixo de les porteries ja a quedat enrera, molts pisos a Barcelona amb porteria pero sense porters. Es com alló de que els veins sempre es coneixien i es saludaben quan es veien, ara cadasqu va a la seva i cada cop som mes individuals i malcarats.

M'agrada la teva casa, i el teu blog.

Jo Mateix ha dit...

En canvi jo recordo d'haver viscut en un lloc que encara conservava les cordes o cadenes que pujaven per l'escala des de la balda de la porta fins a l'últim pis, i que permetien que els veïns de l'escala poguessin obrir sense haver de baixar a obrir d'acord al número de tocs que sentien a la porta.
Més endavant vaig saber que aquest sistema es va instal·lar a partir de 1908 quan es va donar l'ordre de tenir tancades les portes de les cases sense porteria.

Lapa ha dit...

TOP PORTUGUESE UNIVERSAL WRITER: CRISTOVAO DE AGUIAR.

He has, also, translated into Portuguese the Wealth of Mations by Adam Smith.

He has been awarded several prizes.

Don't forget the name of this great author, you'll be hearing of him soon.

Thank you for spending time in Universal Culture.


Please don’t erase this coment from your blog.

Thanks for visiting.

robelfu ha dit...

hola , que chulo, m'agradat molt aquet bloc , amb pasejare mes asuvint,yo savia una canço que deia:
preguntale a la portera , a la portera a la portera, ella lo save todo, lo save todo, los que viven los que no viven y los que viven de cualquier modo.
quina fama he!!!!!!
es cla es normal , las pobres es pasaven tot el dia a la porteria ,y per neços es tenian que asaventar de tot.
yo recordo a la meva portera y tinc un bon recort, era un encan de
persona,y yo jugava en les seves filles y encara ens veiem, pel barri.
una abraçada.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ja ens posarem d'acord, si necesites el meu email ja ho diràs

fins aviat

salutacions des de Reus

STRIPER ha dit...

Rosa veic que on vius tens et trobas força feliz aixo es important,m'ha fet gracia lo de la portera just ahir parlavem del tema , aqui a Manresa em sembla que jaNOMES QUEDAN PORTERIAS ALS BLOCS DE OFICINAS.

Crisol ha dit...

Gracies per les teves paraules i per la teva opinió. Potser si que la taronja trenca una mica l'ambient, pero es que es tracta d'aixo, en certa manera es un blog una mica trist i intento que no sigui tetric amb una miqueta de color.
La taronja es la part acida i agre de la vida, aquell costat que ens fa patir, pensar i sobint plorar.

A mes, tampoc sabría que posar.

Fujur ha dit...

Sembla la porteria de La Pedrera. Bon pis jeje! Mira de fer una passejada per la meva web, tb tinc coses sobre Catalunya!

Anònim ha dit...

Hi. Your blog is so beautiful, it's very logical layout. I also want to make a good blog like yours but not impossible. I was lucky to know your blog, I will visit often. This article is very interesting and meaningful. Thank you very much. Hope you do not delete my signature slightly. Thanks!
foam roof insulationlong island computer repair

Anònim ha dit...

Sí, rosa, sóc una fan d'en Lluís, boja fan d'en Lluís. Ho vaig fer a "la brutesca". Saps on diu configuració de la pàgina a l'inici quan entres al teu blog? Hi ha un lloc on diu nova... el que sigui, imatge, escrit, url... Tries aquest opció i...enganxes la url que trobis en la canço que triis al youtube. Ara t'escriuré un altre missatge amb un exemple pràctic...sense cançó, però amb una cosa d'aquestes per insertar. Fins ara.Leather Lingerierolex gmt master ii replica