Fins l'any que ve...

Amics i amigues que aquest any em caminat junts per camins i viaranys, (quina cursilada).

Blocaires, (no així tampoc)

Veins i veïnes ens veiem aquest vespre a casa del veí de dalt...no falteu, que ens ho passarem d'allò més bé, i haurà pernil de "pata negra", pa amb tomata ( no se pas qui m'ho ha enganxat això), bons vins i millor cava i força raïm.

I així tots tindrem una bona sortida i una bona entrada d'any...

Que aquest any acaba en número parell, a més és un 8 i a més és de traspàs i a més no sé pas que vol dir tot plegat.

Fins el vespre. Un petó per a tothom.

L'home dels nassos

Recordo quan arribava el dia 31 de desembre la meva àvia ens deia a la meva germana i a mi que avui quan sortíssim al carrer haviem de trobar a l'home dels nassos què tenia tants nassos com dies té l'any...La meva germana i jo buscàvem i buscàvem un home amb tot de nassos a la cara...No vaig saber fins més tard quan ja era una mica "massa" grandeta que l'home dels nassos eren tots els homes que trobàvem pel carrer, doncs només tenia un nas que era el dia que li restava per acabar l'any.

HISTÒRIA

L'home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre, o cap d'any.
Segons Joan Amades, l'home dels nassos sembla ser una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Actualment, en algunes ciutats o pobles s'organitza una cercavila amb un capgrós representant l'home dels nassos.
En els pobles petits, es deia que apareix a l'església i devora la pica de l'aigua beneïda.
A Barcelona era tradició de trobar l'Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja, dalt d'un cadafalc perquè tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s'espera que tengui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

Sants Innocents

Quin dia avui, quina feinada que tinc, avui és el gran dia, un gran dia per a tot el veïnat, la festa la farem grossa i a casa meva, al pis de sota.

Aquest vespre sense que ningú ho sàpiga em caso..si però és un secret molt ben guardat, feia temps que en tenia ganes i l'altre dia la Robelfu em va donar el que em calia (una bona repassada a les puntes) i llavors vaig pensar què carai i tot pujant les escales i amb una cervesa negre a la mà d'aquelles que en Clint fa servir per lligar, vaig anar a veure el veí de dalt i, si la idea li va agradar força. Havia d'anar abans a veure al Mossèn per allò de confessar-me de tots els meus pecats, com aquell del dijous passat que vaig anar a fer un tomb per on treballa l'Stripper (diuen les velles àvies que una dona no pot veure un home despullat abans del casori). La Jo mateixa em cus el vestit de núvia, ella ja sap que ha de tenir molta personalitat i poder ensenyar una miqueta el meu culet. El meu cusí de Reus s'encarrega de la música i de fer les fotografíes, li queden d'allò més bé. La déjà vié em guarnirà l'escala i la Zel posarà tota la seva empenta per poder trobar les Dames d'honor, això si m'agradaria que una portés un vestit de color terra. La Carme R, podria fer una selecció del personal que entrarà a casa meva per la festa, més que res que després no trobi a faltar alguna coseta. Tot l'encís vull que el posi la Nimue i els pallassos (que no pas les pallassades) la Txell. També voldria que quan jo baixés per les escales del meu bloc la Boira hi posés una mica de color emboirat, per crear espurnes de màgia a l'assumpte. Imprescindible que la safata de canapès la porti en Jo mateix. Carme F. siusplau fés que aquest dia sigui un somni i una relitat.... la Joana i la musa hauran de portar els anells o el que vulguin portar. I sobretot Rondaire a tu et deixo venir si després del sopar podem gaudir dels teus vídeos pornos...

El viatge de noces o jo que sé voldria que fos a la Marina mar enllà.

Apa que tot vagi bé....Però si em deixo el nuvi...Amb el fred que fa i com que la caldera s'espatllat...res millor que m'escalfi el llit un Gatot amorós.

Mossegar-me la llengua

Poques vegades o quasi bé mai em mossego la llengua...Però quan comences una feina i l'encarregada et diu "hablame en castellano" que has de fer?...

Jo li hagués dit..."Estant cara al públic en una botiga a Catalunya i no entens el català? Almenys entendre'l ja no et dic que el parlis, perquè jo com a clienta si entro a comprar i no m'entenen ( quan per llei tinc tot el dret a parlar la meva llengua i que m'entenguin) marxo de la botiga, però abans demano per la mestressa i omplo els fulls de reclamació".

És indignant que encara estem enclats en èpoques antiquè? Perquè d'altre manera no ho entenc.

Tancat per vacances

Aquest any treballo per fer els somnis de moltes persones realitat...bé alguns...de somnis.

Restaré tancada al món dels blocs...la feina m'absorveix fins i tot que a hores d'ara encara no he anat a comprar el sopar de nit bona, que malgrat no celebrar-ho com a "altres contrades" vénen a casa els meus pares i les meves germanes, sort que elles em donaràn un cop de mà ( què no de mall), ja que arribaré a taula just per asseure'm (què bé).

I després de sopar farem cagar el tió....

Bones Festes a tots!!!!!!

Hi havia una vegada

Hi havia una vegada que tres homes perduts pel desert anàven buscant quelcom per menjar i aixoplugar-se enmig del fred d'aquella nit de gener. El tres homes un de cada país diferent esgarrapàven la sorra per poder caminar. Allà a la llunyania van veure una llum tímida però aclaparadora era una llum amb poder que els arrossegava cap aquell indret on un xalet inmens floria del cim de la muntanya. Ells, els tres homes s'hi van apropar...i pel finestral de l'ala oest del xalet van veure un home i una dona asseguts davant una taula plena de menjars suculents i begudes amb solera. Celebraven el fet de tenir un fill què la beneficiència els hi havia donat, el minyonet ros i blanquet jeia al costat d'un abet enorme i guarnit de llums, al costat l'avi vestit de vermell amb una barba llarga i blanca i a la llar de foc cremava el tió de la família ( que no pas l'oncle, o potser si).

La dona verge per naturalesa es va apropar al finestral i féu entrar aquells homes que estàven pelats de fred. Amb tota humilitat els va donar robes majestuoses, corones pel cap, collarets i guants blancs per esmorteir el fred. L'home de la dona verge per naturalesa els va fornir d'or, plata i mirra perquè poguéssin començar un negoci.

Total que "amb les mans a la massa" els van trobar i no ho sé el perquè la història es va capgirar.

El plumero

El plumero o plumall és un estri molt beneficiós per a la nostra salut alhora de fer-ne ús. Perquè?

La pols es treu en un moment.

1-No cal aixecar les tonteries que tinguis damunt els mobles, amb moviments rotatoris vas treient la pols del voltant (que és el que és veu).

2-Hi ha diferents mides ( per poder arribar allà on la mà no arriba) i suavitats i també colors (els colors no impliquen que puguis netejar més depressa, però t'alegren el dia).

3-En les pràctiques sexuals també té el seu encant ( per la suavitat), però cuidado quan la pluma està gastada, doncs llavors hi ha una mena de punxes que déu n'hi dó.

Total que no et canses gens ni mica, i a casa ja no hi haurà pols, tot això és un benefici per a la nostra salut. Fora reumes, al.lèrgies, mal d'ossos i bona plenitud sexual.