Poques vegades o quasi bé mai em mossego la llengua...Però quan comences una feina i l'encarregada et diu "hablame en castellano" que has de fer?...
Jo li hagués dit..."Estant cara al públic en una botiga a Catalunya i no entens el català? Almenys entendre'l ja no et dic que el parlis, perquè jo com a clienta si entro a comprar i no m'entenen ( quan per llei tinc tot el dret a parlar la meva llengua i que m'entenguin) marxo de la botiga, però abans demano per la mestressa i omplo els fulls de reclamació".
És indignant que encara estem enclats en èpoques antiquè? Perquè d'altre manera no ho entenc.
15 comentaris:
Digues-li: "Que t'ho demani amb respecte"
"encara que no sàpiga què és" (això no cal que li diguis, només cal que ho pensis)
mmmm... i si ens dius el nom de la botiga? només per no anar-hi a comprar, eh? que segurament et vindríem a veure... i de passada poder muntar-li un pollastre a ella!
:D
petons i llepades amb llengua!
És una mica trist, però sobretot perquè hi ha gent que no entén com n'és d'important la nostra llengua i la nostra identitat per nosaltres. No t'ha demanat que parlis al public en castellà, oi, només a ella? Doncs ja saps, al public en català, i a ella... simplement no li parlis.
Si vols podem venir tots a la botiga i demanar sempre: ens pot atrendre algú que parli català si us plau? Si ens dius quina és ...
l'actuació és la correcta, si cludiquem matem la llengua i és el que volen, estan envalentonats aquest cabrons !!!
Per desgracia sembla que son epocas i ha quivol tornar a instaura.El castellano lengua madre.
Trist però desafortunadament real... Recordo quan em vaig rebel·lar en un supermercat on treballava de Granollers i vaig decidir començar a parlar en català a tothom (ja érem el grup de les "catalanetes" - encara em resulta difícil de creure!).
Una cosa si, ben clar i català: MOLT BONES FESTES i entrada d'any!
etern conflicte aquest, i mentres no s'acostin postures, irresoluble
bon any!
Ni un pam de llengua enrera !!
Els catalans sempre hem d'estar justificant-nos, demanant com si pidolessim allò que la resta té per natural, i al damunt estem mal vistos.
Yo intento no entrar en discusiones estériles. De entre los miles de tipos de personas con las que uno se puede topar, hay quienes son aparentemente incorregibles... pero también existe otro rango, acaso peor, que es el de los irrecuperables.
Te recomiendo elegancia. Cuando te dotas de una forma de hacer, de un estilo a la hora de conducirte (independientemente de cuál sea el "problema"), siempre tienes las de salir airosa. Actúa según tu criterio y nunca discutas por tener o no razón. La vida se juega en otras canchas. Que se la queden toda para ellos: la razón, no la vida.
Petons de Nadal.
P.S. Te paso mi crema para el alma. Repele sin coreografías todo tipo de estupidez... y su suave olor me previene contra la mía propia, de la que en ocasiones supongo que he de cuidarme.
Uf, Rosa, és indignant... Prova-ho amb bones paraules, a veure si la fas entrar en raó! Ànims! ;-)
Doncs si que és trist si! Quina ràbia que m'ha fet, i lo pitjor és haver-te de mossegar la llengua.
Ànims!
Sí, noia, una altra que s'emprenya com ara jo, és que em poden, ets a casa i el 90 per cent de les vegades et parlen i es dirigeixen a tu en castellà, i encara et miren estrany. Bona feina, està bé això de reclamar. Com diuen els col.legues, bon cop de mall. Petons, bonica i bon tot el que sigui que t'hagi de venir!
És trist que haguem de estar sempre queixant-nos del mateix. Alguna cosa malament s'està fent.
I si no com al Quebec l'únic lloc del món on el Kentucky fried chicken es diu Poulet Frit du Kentucky.
http://fr.wikipedia.org/wiki/KFC
Publica un comentari a l'entrada