Avui al vespre hi haurà sorpresa....quan plegui de la botiga a les 9 del vespre, vindrà a buscar-me el meu príncep blau i anirem a sopar...i....... SORPRESA....
Nit de PASSIÓ de LUXÚRIA de SEXE desenfrenat i sobretot d'AMOR.
divendres, 28 de març del 2008
dimarts, 25 de març del 2008
Comandaments
Avui treient la pols dels mobles,m'he adonat d'un fet insòlit,tinc a casa vuit comandaments a distància. M'he quedat desconcertada, perquè carai en tinc tants? si més de la meitat no els faig servir?.
He agafat els artefactes i els he posat damunt la taula....
Insòlit del tot perquè només he reconegut un, el comandament de la televisió, suposo.
Si seguim per aquest camí aviat tindrem un per cada acció que volguem fer.
diumenge, 23 de març del 2008
Pre-dia de la mona
Diumenge, baldada, cansada...Però eufòrica, tranquil.la, en pau, serena...
Avui diumenge tinc un dia d'allò més atrafegat i alhora exòtic ja què per primera vegada m'endinsaré dins la cuina cubana, cuina plena de colors, aromes i un pèl àcida. Demà dia de la mona tinc la familia a dinar, el padrí de la petita és el meu pare i vindràn a portar la mona. Pares, germanes, cunyats i nebodes i llurs "nòvius".
Espero que l'àpat els hi agradi.
Avui a la tarda a la cuina "mano a mano" amb el chef cubano per excelència i la seva "pinxe" gaudirem de les aromes d'una illa encara "agafada".
El menú:
Tostones
Chicharrilla
Plàtans amb carn salada
Picadillo a la habanera
Mango
I després la mona, una casa super gran de xocolata negra i blanca, habitada pels 101 dàlmates, moltes plomes de colors, i pollets. Jo faré la base de pà de pessic.
La mona la remullarem amb un parell de mojitos.
CUBA I CATALUNYA AGERMANADES!!!!
dimarts, 11 de març del 2008
Sóc bruixa
Al llarg dels anys m'adono què sóc bruixa NO una bruixa, m'adono que haig de refiar-me del què penso, doncs no m'equivoco.
Una veueta dins del meu cap em deia dies enrera que l'encarregada de la meva feina la "foterien fora", potser és què no em lligàven massa coses. Ahir quan vam arribar a la feina, el cap de zona, ens va reunir. "La pilar ja no vindrà més, problemes i més problemes i molts d'aquests problemes els veia la Rosa, que jo ho sé, han fet què la treiem de plantilla".
_I qui serà ara la primera encarregada?_ Vam preguntar
_Jo- va dir el cap de zona.
Nous vents per la botiga s'apropen...
Sort que les meves prediccions no passen d'aquí.
Tinc una germana què un dia va anar a la reunió amb el tutor de la seva filla i mentre escoltava el que li deia, ella pensava: Ui aquest home li donarà un infart, de tan gros i vermell què està.
Doncs a l'endemà el senyor va tenir un infart.
Són coses què passen o són coses de bruixes....
dilluns, 10 de març del 2008
Palma, Palmó o Mona
Palma, Palmó...
Més de 2.000 anys després de l'entrada de Jesús a Jerusalem, els fidels cristians d'arreu del món continuen rememorant la manera com els jueus van rebre el Messies, alçant palmes, branques de llorer i d'olivera per mostrar el seu goig al fill de Déu.Recordant aquells fets, és tradició que el diumenge anterior a la Pasqua de Resurrecció vagin a missa brandant palmes i palmons, que seran beneïts pel mossèn. A la missa i a la benedicció cal anar-hi ben mudat i estrenar, com a mínim, una peça de roba, ja que, segons el refrany, "Diumenge Rams, qui no estrena no té mans". És tradició que la padrina sigui la qui compri la palma més bonica o el palmó més llargarut al seu fillol/la.
La Mona...
La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, València i Múrcia. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el número d’ous que tenia la mona corresponia a l’edat del nen fins a arribar als 12 anys. En aquest moment, potser com a punt final d’aquests obsequis el número d’ous era de 13. Antigament, la mona de Pasqua era coneguda com a coca de Pasqua.
La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències ja per fi s’han acabat.
La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències ja per fi s’han acabat.
Records...de nena quan el meu avi què era el meu padrí em comprava la mona més grossa i bonica què hi havia a la pastisseria i com que la meva germana bessona que no n'era la seva fillola rondinava, el meu avi feia posar al damunt de la mona tot doble, doble d'ous,doble de ninots,doble de pollets,doble de plometes... el padrí de la meva germana que era un cusí no ho feia pas això...és què els avis són els avis.
divendres, 7 de març del 2008
Mojito cubano
Com pendre's un mojito amb tota la naturalitat, originalitat, fermesa, carisma i sabor CUBANO.
Recepta:
-Rom blanc, si potser importat de Cuba i d'aquell que no ha monopolitzat el Castro.
-Fanta de llimona o Trinaranjus de llimona, sense gas, perdoneu per les marques.
-Menta fresca o també podem posar Maria lluïsa.
-Gel picat.
El.laboració:
Es posa el gel picat en un got de boca ample, es barreja amb la menta o Maria lluïsa, tot anant picant a ritme de salsa, s'aboca el rom ( un petricó) i la fanta o el trina de llimona fins omplir el got, tot això com hem dit abans anant remenant a ritme de salsa, i per el contrast un pessic de sucre.
Per guarnir el got unes fulles de menta o Maria Lluïsa i una rodanxeta de llimona.
Beure's el Mojito:
Assegut al sofà xerrant amb els amics, assegut al sofà i al costat la teva parella, assegut al sofà ...Las variacions són múltiples...Jo tinc la sort de poder pendreme'l amb tota la seva essència doncs el cubano hi serà a casa.
dimecres, 5 de març del 2008
Collage cumpleanyero
Ara ben aviat vindrà el meu aniversari i com a regal (potser és massa demanar) voldria un collage de tots els meus blocaires. Com?, doncs molt senzill, heu d'enviar una foto a la meva adreça de correu electrònic que surt al meu perfil. I després ja faré...no us identificaré, ara que molts ja sabreu qui són.
El termini de l'enviament de material serà l'1 d'abril.
diumenge, 2 de març del 2008
Les casetes del Garraf
Avui he estat al Garraf amb la meva germana dinant al Chiringuito,què canviat està el Garraf de fa 40 anys enrera!!!!
Quan era petita, cap els anys 70 la platja del Garraf era la nostra platja dels diumenges. Les casetes verdes i blanques tan emblemàtiques eren els vestidors i les dutxes...Després de banyar-nos anàvem a dinar a Cal Mosques ( ca l'Antònio), estava i encara està situat al centre del poble. Avui he tornat enrera agafada de la mà de la meva germana i saps? m'agradat...
El Garraf és angost i abrupte. Ple de valls estretes que anomenem "fondos", per on només passa l'aigua dels torrents. El Garraf és una terra on la naturalesa és molt i molt vella. On els vents s'han divertit desgastant les muntanyes fins a convertir-les en penyes riscoses, o en turons aplanats. On les aigües han traçat mil camins secrets, escavat túnels i coves i teixit fantàstics castells d'estalagmites.Les primeres casetes de la platja de Garraf, anomenades "botigues" per la gent de la comarca, van ser construïdes cap a la fi dels anys vint, quan els estiuejants van començar a bastir barraques amb canyes i uralita per passar les nits dels caps de setmana. Posteriorment van anar adquirint el seu aspecte de casa i, cap als anys quaranta, es van formalitzar els contractes amb Marina. Fetes de fusta i pintades de verd i blanc, envolten la mitja lluna de la platja atorgant-li una especial i característica fesomia.
dissabte, 1 de març del 2008
El promiscuo és reincident?
Promiscuo, és l'home que manté relacions (sexuals) amb moltes dones, malgrat que la dona que fa el mateix se l'anomena d'una altre manera....Aquest no és el cas del que vull fer un petit post.
És reincident el/la promiscuo? Diuen les lesctures ben informades que SI. I pel que jo he vist SI.
Ser promiscuo és una necessitat, cosa dels gens o cosa del tarannà de les persones, també potser una carència a l'infància d'amor i llavors el que realment estàs buscant és sentir-te estimat/da. Aquest tipus de persona no haurien d'estar mai amb parella fixe doncs el que fan és mal a la persona que creu amb tu, i et dóna tot l'amor...Ara que si la teva parella i tu esteu d'acord...endavant...Però quan una de les parts estima...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)