Mojito cubano

Com pendre's un mojito amb tota la naturalitat, originalitat, fermesa, carisma i sabor CUBANO.

Recepta:

-Rom blanc, si potser importat de Cuba i d'aquell que no ha monopolitzat el Castro.

-Fanta de llimona o Trinaranjus de llimona, sense gas, perdoneu per les marques.

-Menta fresca o també podem posar Maria lluïsa.

-Gel picat.

El.laboració:

Es posa el gel picat en un got de boca ample, es barreja amb la menta o Maria lluïsa, tot anant picant a ritme de salsa, s'aboca el rom ( un petricó) i la fanta o el trina de llimona fins omplir el got, tot això com hem dit abans anant remenant a ritme de salsa, i per el contrast un pessic de sucre.

Per guarnir el got unes fulles de menta o Maria Lluïsa i una rodanxeta de llimona.

Beure's el Mojito:

Assegut al sofà xerrant amb els amics, assegut al sofà i al costat la teva parella, assegut al sofà ...Las variacions són múltiples...Jo tinc la sort de poder pendreme'l amb tota la seva essència doncs el cubano hi serà a casa.

Collage cumpleanyero

Ara ben aviat vindrà el meu aniversari i com a regal (potser és massa demanar) voldria un collage de tots els meus blocaires. Com?, doncs molt senzill, heu d'enviar una foto a la meva adreça de correu electrònic que surt al meu perfil. I després ja faré...no us identificaré, ara que molts ja sabreu qui són.

El termini de l'enviament de material serà l'1 d'abril.

Les casetes del Garraf

Avui he estat al Garraf amb la meva germana dinant al Chiringuito,què canviat està el Garraf de fa 40 anys enrera!!!!

Quan era petita, cap els anys 70 la platja del Garraf era la nostra platja dels diumenges. Les casetes verdes i blanques tan emblemàtiques eren els vestidors i les dutxes...Després de banyar-nos anàvem a dinar a Cal Mosques ( ca l'Antònio), estava i encara està situat al centre del poble. Avui he tornat enrera agafada de la mà de la meva germana i saps? m'agradat...

El Garraf és angost i abrupte. Ple de valls estretes que anomenem "fondos", per on només passa l'aigua dels torrents. El Garraf és una terra on la naturalesa és molt i molt vella. On els vents s'han divertit desgastant les muntanyes fins a convertir-les en penyes riscoses, o en turons aplanats. On les aigües han traçat mil camins secrets, escavat túnels i coves i teixit fantàstics castells d'estalagmites.Les primeres casetes de la platja de Garraf, anomenades "botigues" per la gent de la comarca, van ser construïdes cap a la fi dels anys vint, quan els estiuejants van començar a bastir barraques amb canyes i uralita per passar les nits dels caps de setmana. Posteriorment van anar adquirint el seu aspecte de casa i, cap als anys quaranta, es van formalitzar els contractes amb Marina. Fetes de fusta i pintades de verd i blanc, envolten la mitja lluna de la platja atorgant-li una especial i característica fesomia.

El promiscuo és reincident?

Promiscuo, és l'home que manté relacions (sexuals) amb moltes dones, malgrat que la dona que fa el mateix se l'anomena d'una altre manera....Aquest no és el cas del que vull fer un petit post.

És reincident el/la promiscuo? Diuen les lesctures ben informades que SI. I pel que jo he vist SI.

Ser promiscuo és una necessitat, cosa dels gens o cosa del tarannà de les persones, també potser una carència a l'infància d'amor i llavors el que realment estàs buscant és sentir-te estimat/da. Aquest tipus de persona no haurien d'estar mai amb parella fixe doncs el que fan és mal a la persona que creu amb tu, i et dóna tot l'amor...Ara que si la teva parella i tu esteu d'acord...endavant...Però quan una de les parts estima...

Un somriure...

Dilluns al vespre quan vaig sortir de la feina, vaig anar a la cafeteria del costat a pendre'm un una ampolla d'aigua tenia molta set. Vaig demanar l'aigua i quan li vaig dir que què li debia, el cambrer em va dir, "con una sonrisa me basta"...i jo clar no li vaig pagar amb diners.

Dimarts al vespre el meu marit em va esperar a la sortida de la feina a la mateixa cafeteria, doncs jo vaig haver de quadrar caixa. El meu marit va demanar un tallat i després quan va acabar, li va dir al cambrer..."Que te debo? una o dos sonrisas?".

"Ni una ni dos sonrisas"...ell va haber de pagar amb diners. Total que miraré de no abusar a la cafeteria no fos cas que entressin en "quiebra".

Ja sóc aquí!!!

Després d'uns quants dies de no poder "seure", i això vol dir també davant l'ordinador....

M'he adonat de qui i perquè es demana una baixa laboral?

La baixa laboral la demana hom perquè no pot anar a treballar per causes de malaltia,oi?

També hi han unes causes,com després d'un part o quan s'està embarassada i poden haber problemes.

També hi ha la causa d'un os a l'esquena...

Però quan el negoci és teu o hi estàs lligada...les causes canvien.

Anys i anys enrera no se'm podia passar pel cap demanar la baixa, ni tan sols per angines i febre alta o després de donar a llum a la meva gran, sort que va néixer un mes d'agost, i la botiga tancava, però l'1 de setembre ja estava treballant i dempeus tot el dia, suposo que ho feia perquè podia i la satisfacció personal era molt enriquidora.

La setmana passada vaig demanar dos dies de baixa,quan la recomanació del metge era una setmana, vaig començar a treballar el dijous, suposo perquè em trobava bé i la satisfacció què vaig trobar cap a les meves companyes va ser molt dolça, em van ajudar i no em deixaven agafar pes, només per aquesta raó jo ja em sentia en plena forma.

És quan...

Realment és quan passen coses i quan dic coses, són les bones i les dolentes i les regulars, quan t'adones de qui tens al teu costat, i quan dic t'adones també vull dir bona, dolenta o regular...La persona.