Fa molta calor,xafogó...La piscina em reclama, l'aigua blavosa em crida fluixet. Baixo les escaletes de pedra i sento l'aigua freda pujant pel meu cos, ara els peus, els genolls, els malucs, la panxa, els pits...Tot d'una m'enfonso fins sentir la fredor dins el meu cap. Nedo, unes braçades m'endinsen lluny de les escaletes que tant bon punt em rebien.
Vull tocar amb els dits del peu el rajol a quadrets blau del terra de la piscina i és llavors quan m'adono què he anat massa lluny...Intento nedar i apropar-me a la vora de la piscina, agafar-me a la porositat grisa que encercla l'aigua blava on jo no puc tocar de peus. No puc. Els meus braços es queden herms, quiets, només els meus ulls criden, ni tan sols surt de la meva gola cap soroll, cap reclam. El meu cos llarg i prim s'enfonsa...
Una punyalada per l'esquena, a traició...
9 comentaris:
I mira que pintava bé la cosa, m'estaven venint unes ganes d'anar a la piscina.., però això de la punyalada... esperem que no fos física.
ostres espero que aixo no em p
passi..
ostres, xiqueta! tas bé???
Per coses així i per altres que ara no venen al cas, a mi serà difícil que em trobeu dins d'una piscina...
B7s!
quina por! per si de cas jo amb salvavides o manguitos, no fos cas.
Sempre he pensat que morir ofegat, ha de ser una gran putada...!!!
Em pensava que entraria un socorrista... i ... et faria un boca a boca....
Va, fes "La piscina II Part" i arregleu, que sino em quedo XOFFFF!
;-)
Coi, i jo que pensava que anava de relax, i va de drama...Vinc a donar-te un cop de mà? No dubtis, si em necessites!!!!
Petons!
i el socorrista ??? ... salut
On està en David Hasselhof quant més s'el necessita????, homesssssssss :-O
Tas be????
Rosa, nena, que fa calor i no som de pedra, una mica de caritat.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada