la veïna del pis de sota

2009

2009-01-05T13:16:00.003+01:00

A les acaballes d'un nou final del món, un apocalipsi, un desastre,...Doncs ens apropem a l'any on els maies veient el nou renaixement de l'espècie humana i per això era necessari un devastament de tota la nostra espècie...l'any és el 2012 concretament el 21 de desembre quan el sol entra a l'estació de l'hivern, encetem una nova esperànça.

Probablement tot són teories, però sempre hi ha un dubte i aquest dubte ni la fe en qualsevol déu fa que la por hi sigui evident.

El calendari maia, Stonehenge, les piràmides d'Egipte, el templa de Angkor Wat, cada monument de l'antiguïtat ofereix una pista d'un misteri milenari, un misteri que ens afectarà a tots els éssers vius de la terra.

Ens amaguen massa coses, potser perque no les compendríem, potser perquè som un experiment, potser arribarà un dia en que descobrirem el PERQUE, de la raça humana, el PERQUE som aquí...

Qui diu que els Reis Mags no existèixen?

2008-12-15T10:21:00.003+01:00

Fins els nou anys vaig viure la il.lusió dels Reis Mags en tota la seva plenitud i magnitud.

El muntatge que els meus pares i la meva germana gran em "muntàven" feien què els Reis Mags fóssin reals.

Quan encetàvem el mes de desembre els Reis em trucàvem per telèfon, si heu llegit bé, em trucàven a mi i a la meva germana. Les trucades què podien ser unes tres o quatre, anàven desde que Ells sortien d'Orient fins quasi bé la nit d'abans de Reis. Ells, sa Majestats ho sabien tot, tot el que havíem fet de "dolent" i tot el que havíem fet de bo.

Recordo aquelles trucades amb por, nervis i a vegades no voler-nos posar. Recordo el dia que vaig tallar amb unes tisores els guants de goma de rentar els plats de la meva mare i Ells ho van saber, per això eren Mags, tot ho veien. I la nit Màgica que havien de venir no podiem dormir dels nervis, fins hi tot suàvem dins el llit.

Les meves filles també en tingut el privilegi de poder parlar amb els Reis per telèfon.

El divendres passat ens va trucar el Rei Baltassar, fins hi tot va parlar amb mi.

Els Reis Mags existeixen de veritat i sinó espereu que potser us trucaran també per telèfon.

Els Nadals

2008-12-14T13:22:00.003+01:00

Que és el que tenien els Nadals anys enrera?

Potser l' inocència de ser un infant.

Records que a vegades fan mal, records on a vegades un sonriure es dibuixa als teus llavis, records...

Recordo aquells dies plens...El dia de Nadal, Sant Esteve, la nit de cap d'any, el dia 1, la nit de reis, el dia de reis. Sempre a casa els pares, els avis, les meves germanes, la senyora Juanita, el tiet Miquel, després els marits, les nenes. Dies llargs fins el vespre, sentats al voltant de la taula, jugant al bingo, veient la pel.licula de Nadal, feliços, riallers....Torrades a llar de foc....

I ara aquests dies ja no hi són, aquests dies els vivim diferent d'una altre manera, no per això menys feliços, però diferents...Els avis ja no hi són, la senyora Juanita i el tiet Miquel tampoc, hi ha gent nova a la familia...El lloc de reunió tampoc hi és. Només queda el record d'aquells dies viscuts.

La melanconia s'apropa i jo la rebutjo. Posarem bona cara, intentarem que l'alegria ompli el meu cor. Perque el fet que tot sigui diferent no vol dir pas que sigui dolent.

ja som a desembre

2008-12-03T11:58:00.004+01:00

El temps passa molt depressa i només t'adones quan per exemple vinc aquí al bloc i veig que desde setembre no actualitzo. Hi han hagut una sèrie de circunstàncies primordials que han fet que no hagi estat possible escriure o passajar-me pels demés blocs. Moltes de possitives i altres de menys però que s'han resolt molt bé.

Hi ha una notícia que m'ha posat molt contenta, una notícia que el meu marit feia molt temps que esperava i per fi ha arribat. Quan m'ho va dir em vaig omplir d'alegría, perque s'ho mereix, i crec que en farà bon ús.

Estic bé i molt enfeïnada, doncs a la botiga obrirem tots els diumenges fins reis.

Només quatre ratlles per fer-vos saber que a estones continuo dins la onda.

Un record dolorós per Joan Baptiste Humet, de vegades ressona dins el meu cap, la dolça Clara,.

No hi ha paraules

2008-09-11T13:00:00.000+02:00

Només un clam,una cançó,un sentiment, una manera de viure.....SER CATALÀ.

El meu tiet...

2008-09-08T11:12:00.007+02:00

A poc dies de dol en el cor de tots els catalans, el meu cor i la meva ànima se'n vestit de tristor.

El divendres passat el meu tiet ens va deixar. Els sentiments se'm desplegàren en un ventall inmens, perquè evocar-lo fa que m'endinsi dins la meva infantesa. Una infantesa inmillorable.

De Madrid vinguéren la meva mare i la meva tieta, quinze anys tenia la meva mare i la seva germana tretze quan van començar a caminar agafades de la mà del meu pare i del meu tiet.

Junts van fer molt camí i dic junts perquè els quatre van fundar l'empresa LP, que més tard es disoldria per continuar per separat, però malgrat això ells no se separarien, el contrari, a cada part de la meva tieta, què va tenir sis fills, allà hi eren el meu pare i la meva mare, a cada part de la meva mare, els hi eren. Junts van patir la mort de la iaia Maria, junts a les operacions i malalties dels fills, junts quan van operar el meu pare, a la meva mare, el meu tiet... JUNTS SEMPRE. SEMPRE...

Anys de diumenges al Mar i Cel, a la piscina de Can Perellada, a Papiol...Recordo l'emblemàtica furgoneta, els seus colors... els nervis de veure'ns. I és que heu omplert tants dies en la meva infantesa...què només puc donar les gràcies per haver caminat plegats, tiets i papes.

Ara us faltarà un jugador a taula...

Un petó tiet.

La por

2008-08-24T22:39:00.003+02:00

La nit ja és fosca, tancada, silent, a casa tots dormim. Un telèfon es deixa sentir, un truc, salto del llit i li donc un cop al meu home, miro el despertador, 4:45, escolto dins el silenci de casa una veu, fluixa, no entenc el que diu. Baixo l' escala buscant el fil de la veu que conversa sola, arribo fins l'habitació de la meva filla gran, ella està dormint, quieta, la repiració tranquil.la. Pujo l'escala per tornar al llit sense entendre res, mentre pujo l' escala torno a sentir la veu gens entenedora. PROU, m'entorno al llit, jo s'ho faran.

L'endemà, el meu home torna a casa a quarts de dues de la matinada, la casa silent, tots dormim. Ell va cap a la cuina a sopar una miqueta, tot està callat,només es deixa sentir la flaire dels jassamins que la veïna del costat té plantats. Ell, revisa la casa abans de pujar a dormir. Mentre puja l'escala escolta una veu cantan una cantarella gens entenedora. Baixa l' escala, i s'atura davant l'habitació de la nena gran i tot està en silenci, ella dormint. Torna a pujar l'escala i la cantarella torna a ressonar dins la foscor de la nit. Va pujar cagant llets.

La pròxima vegada ho grabaré.

Educació

2008-08-15T12:04:00.003+02:00

Cal recordar el que et van ensenyar els educadors, pares, professors..? A vegades cal fer un forat amb les mans i excavar dins del teu ser fins poder arribar a tocar els fonaments i llavors veure-hi el que van cimentar els teus educadors.

Hi ha molta gent que els seus fonaments trontollen perquè no van estar pastats amb bona educació, potser els educadors no en van saber més?.

Tot això em serveix per poder ,disculpar? Allò què jo no entenc de les persones.

Fa molt temps un amic molt estimat em va dir que l'educació és sinònim d'hipocresia. Jo no hi estic d'acord, perquè encara sóc de les poques persones (què il.lusa) que creuen amb la PERSONA, pura,neta,clara i amb principis.

Un queixal malparit

2008-08-12T11:38:00.005+02:00

La nit em desperta amb un dolor punxat, efereïdor i engorrós, la suor em baixa espatlla avall, un plor d'impotència s'apodera del meu pensament i jo només puc maleir el "puto" queixal.

No sabia pas que un dolor de queixal fos tan fort, hagués parit un parell de vegades seguides abans de sentir la impotència de no poder minvar aquell dolor.

Vaig passar la nit dopada, dopada? només un parell d'hores s'esvaïa aquell dolor amb paracetamol d'un gram, després tornava l'enemic, semblava talment que les dents volguèssin sortir de les genives. L'endemà sense haver dormit i maltractada encara pel dolor vaig anar d'urgències a la clínica dental i allà es va obrir una claror, uns antibiòtics acompanyats d'unes pastilles, em van calmar la situació.

Reflexió: El "puto" queixal que em va donar la llauna era el del seny. És precisament aquest queixal el que fa trontollar tota la boca i el més íntim del teu ser, només per ésser el queixal què té cervell? És potser per això que en patim les conseqüències?

La piscina

2008-07-29T23:46:00.005+02:00

Fa molta calor,xafogó...La piscina em reclama, l'aigua blavosa em crida fluixet. Baixo les escaletes de pedra i sento l'aigua freda pujant pel meu cos, ara els peus, els genolls, els malucs, la panxa, els pits...Tot d'una m'enfonso fins sentir la fredor dins el meu cap. Nedo, unes braçades m'endinsen lluny de les escaletes que tant bon punt em rebien.

Vull tocar amb els dits del peu el rajol a quadrets blau del terra de la piscina i és llavors quan m'adono què he anat massa lluny...Intento nedar i apropar-me a la vora de la piscina, agafar-me a la porositat grisa que encercla l'aigua blava on jo no puc tocar de peus. No puc. Els meus braços es queden herms, quiets, només els meus ulls criden, ni tan sols surt de la meva gola cap soroll, cap reclam. El meu cos llarg i prim s'enfonsa...

Una punyalada per l'esquena, a traició...

Després de tant temps...

2008-07-25T13:11:00.004+02:00

Ja fa un mes que no escric i no serà pas per falta de ganes...Però disculpeu-me, ja sabeu, les vacances que ja han finalitzat per mi, la tornada a la feina i el conseqüent" CABREIG", en trobar-me un gran "cacau" a la botiga, encara a hores d'ara no ens en sortim. Piscineta pel matí i a la tarda a la feina, al vespre arribo tan reventada que només tinc ganes d'estirar-me al sofà.

Avui m'he posat i ben posada, amb l'ordinador a la falda i els dits damunt el teclat us faig saber que ja hi sóc per aquestes contrades.

Caldria fer esment d'unes vacances que he tingut amb dues parts.

La primera setmana, descans total, vida íntima,(per no dir sexualitat desenfrenada),passejades a la vora del mar, sopars íntims a prop d'un espadat, titelles a la nit, pujar en un vaixell i anar a una altra ílla...

La segona setmana, us imagineu a dos adolescents incorporant-se a aquesta pau i tranquilitat de la primera setmana? així va anar....

És estrafolari?

2008-06-22T10:46:00.003+02:00

Diguem què no, tot depen de com és miri...

Ja, ja...A la feina em muntat un "splay" de cosetes eròtiques...Ja,ja.

Primer us diré que un "splay" és una "paradeta" o "bodegó" o lloc on es posen objectes o coses per poder vendre i sempre a primera línea dins una botiga.

Objectes eròtics:

-Una manopla rugosa per treure les coses calentes del forn-li donem la volta-i tenim una mà per fer un solitari.

-un llevataps, negre i llargíssim, ostres el poses damunt la taula i no saps ben bé és què és-li donem la volta- i tenim un SUPER vibrador.

-Una mà que en principi la seva finalitat serveix per posar damunt el tocador i farcir d'anells els seus dits-li donem la volta-i tenim un joguina sexual on els dits poden fer meravelles.

I això és estrafolari? No és tan senzill com posar-li una mica de salsa a la vida. JA,JA.

BONA REVETLLA!!!!!!!

Serà la meva primera revetlla de Sant Joan què passi al costat del meu marit, després de vuit anys....i és que hi ha coses que ja toquen de fer.

Vaja temps

2008-06-15T12:48:00.004+02:00

Vaja temps! i jo que espero el sol i la calor pel dia 29 de juny fins el 15 de juliol, per poder gaudir d'unes bones vacances de mar...Espero que d'aquí poquets dies la cosa s'arregli.

Feina, sopars, fi de curs, graduació infantil, desgavell d'horaris dins la familia, gosset nou a casa (nou de novell, no de número) ...he de trobar un equilibri, i el trobo és clar...delegant aquesta és la paraula clau.

Perquè delegant pots trobar més temps per fer tot allò que creies no poder arribar a fer, però malgrat delegar has de trobar la gent adient per poder donar el càrrec de delegador. Bé m'ensurto i amb això tinc prou.

Avui acabo aviat, tinc poc temps doncs hem d'anar cap a l'aeroport a recollir una persona important.

Un petó a tots què m'hi poso poc però no us oblido.

Un petó Meritxell.

Pederastra

2008-05-26T11:37:00.005+02:00

Un pederastra és una persona malalta?

Al llarg dels temps sempre hi ha hagut persones que agrada de tenir relacions sexuals amb nens o nenes, a l'antiga Grècia estaven ben mirades tot tipus de relacions sexuals (homosexuals, amb nens...) sempre que les dues parts estiguéssin d'acord, potser el fet d'haver-hi banys i saunes d'un únic sexe fomentava aquest tipus de relacions. Llavors no era tildat d'aberració. A l'antic Egipte es va casar Tutankamon amb la seva germana Ankhesenpaaton, fills del mateix pare Akhetaton i "probablement" de diferents mares. I així podem fer una bona llista molt llarga.

Si ens remuntem als casaments de reis què per tenir més extensió territorial i més patrimoni i afavorir aliances, trobem que es casaven oncles amb nebodes, cosins amb cosines, cunyats i sobretot reis nens amb reines nenes...què passava llavors? Tenien l'absolució del Papa que també hi prenia part amb la suculenta repartició de béns. Llavors no era tildat d'aberració.

Què és el que ara està passant? Doncs què ens hem près la llibertat sexual com una espècie de llibertinatge forçant a la persona què nosaltres voldriem prendre per afavorir-nos sexualment?

És què hi ha realment una malaltia fastigosa dins el cap d'aquesta mena de gent?

La llibertat dels mitjans afavoreix aquesta pràctica? Tanta desinformació a tots els medis, com ara la facilitat d'agafar un ordinador i no sabent qui hi ha a l'altra costat deixem anar tota la nostra malaltia reprimida i aquí afavoreix?. I aquells que buscant nens es fiquen a blocs d'escoles on els nens surten fent les seves activitats escolars ,mai tapats de cara, i fins i tot l'activitat extraescolar a la piscina? Fa por i molta. No voldria pas que un fill meu pogués ficar-se dins de la casa d'un d'aquests personatges mitjantçant l'ordinador. Vivim en un món on la por cap els nostres petits és molt gran i no podem fer res, estem desemparats davant aquest monstre què és el pederastra, ni la llei ,ni els jutges ens donen cap solució. Cal reformar, cal corretgir, cal penalitzar,cal millorar tot aquest engrenatge per poder viure tranquils i deixar un món més net, més senzill i sense por cap als nostres fills.

Què puguin anar a comprar i a l'escola sols, sense sorolls de petjades silencioses darrera les seves esquenes.

TAN DIFÍCIL ÉS EL QUÈ DEMANEM?

La vida

2008-05-20T11:11:00.005+02:00

Passan els anys i t'adones del què realment t'ha donat la vida, el que has aportat, el que t'ha aportat, el què has fet, el que no has fet, el perquè vius i per qui o per què, un munt de preguntes on les respostes mai les arrives a saber, una gran incògnita, un parany, una porta on la clau no la tenim al nostre abast...

Si vinguéssim a aquest món amb un llibre d'instruccions clar i específic per cada situació, la vida seria molt més fàcil, o potser no valdria la pena viure-la, és això i per això que vivim la vida?, perquè és excitant, perillosa, i mai saps amb anterioritat el què et depararà cada etapa?

El meu cap no para de devallar...Si amb divuit anys no m'hagués lligat a una persona...si no m'hagués casat ...si hagués fet el què realment jo volia....sinó m'hagués tornat a casar...si hagués deixat fruir la vida tal com anava fent...Tot el què m'hagués estalviat de patir si sota el meu braç, en néixer, hagués portat un llibre d'instruccions.

Solament estic d'acord amb l'amor que sento i rebo de les meves dues nenes.

Plou

2008-05-11T18:53:00.004+02:00

Plou, per fi plou, però plou al gust de tothom?

Cap de setmana llarg, potser platja, muntanya, fira a Sant Feliu?.Tot s'anat en orris, tot aigüat...

Només estant gaudint d'aquesta aigua meravellosa els pantans de Catalunya, Beneïts siguin!

Si el temps segueix amb aquesta trajectòria, potser aquest estiu no tindrem carència d'aigua, podrem tornar a deixar obertes les aixetes mentre ens rentem les dents, alhora de la dutxa gaudir-la sense pressa i posar-nos sota el raig d'aigua quan estigui ben calenta, pitxar el botó de la cisterna de la tassa del vàter tantes vegades com calgui i quan no calgui...total no es tornarem a donar de la necessitat d'aquest líquid tan preuat fins que tornem a necessitar-lo i tornin les disputes pel trasvassament i el fet de què altris ens deixin aigua....

Ja ho diuen que l'home és l'únic animal que tropessa dues vegades en la mateixa pedra.

Ens podriem estalviar molts mal de cap si fóssim més concients.

Començo...

2008-05-06T22:24:00.003+02:00

Començo per tu...Perquè hi ets, perquè mai tens un no, perquè somrius, perquè la vida és més fàcil al teu costat, perquè m'agafes la mà quan cal, perquè els problemes s'esveeixen quan tu els toques, perquè al vespre les teves cames lliguen les meves cames, pels teus petons, pels teus braços forts i aclaparadors, pel teu sexe, perquè ets tu i no cap altre.

Un pont molt llarg...i què?

2008-04-30T11:11:00.003+02:00

S'apropa un pont, més ben dit un super pont, i què?

S'obre davant meu un nou mes de MAIG, senzill, càlid, i plè d'aniversaris.

Festiu dijous, indignada pel Barça (no val la pena), dilluns festa (me la deuen).

Diumenge 18 aniversari de la meva petita, SIS anys, qui ho diria, com passa el temps, nou anys enrera si m'ho diuen no m'ho crec, Va ser un regal encertat a la primera.

Dimarts 20 aniversari del meu marit.

I anem veient com passa el temps, joiós , davant un àmbit què s'ens obre per poder agafar tot allò què ens cal per estimar i viure...

Avui he obert els finestrons i he deixat entrar la primavera, perquè avui la sento viva i meva...

un os a l'esquena?

2008-04-28T11:53:00.006+02:00

La gent es queixa que no hi ha feina...Més ben dit es queixa la gent que té un os a l'esquena.

Potser hauriem d'especificar el terme i dir què no hi ha la feina que hom voldria, ja sigui per qüestió d'horari, de sou o de què queda més "guay" treballar de... Llavors davant aquestes "pegues" si què podriem dir que no hi ha feina.

Avui ,aquest matí a la meva feina fotaràn a fora a quatre treballadores, els motius?

Una marxa perquè ha trobat una feina que s'acopla més bé al fet de poder estudiar pel matí.

Un'altre perquè porta dos mesos de baixa?

L'altre perquè (va començar a treballar dilluns passat) i el dissabte va voler sortir de marxa i "un fort dolor de queixal" va impedir que anés a treballar, però no de marxa.

I la més treballadora la foten fora perquè no s'enten amb una companya (i no sé pas de quí és la culpa), i llavors l'ambient que creen les dues és insostenible.

TOTAL que avui dilluns comencen quatre de noves... tindrà alguna d'elles un os a l'esquena?

Fa tant temps

2008-04-25T14:03:00.004+02:00

Fa tant temps que no escric i no és per falta de ganes, és lògicament per falta de temps.

Escriure és un plaer que no és pot meynsprear ni malgastar, és un plaer on el temps és la principal eina per anar enfilant les paraules damunt un paper en blanc, la mà llisca subtilment i les paraules arriben a ser un clar reflex de molts pensaments, a vegades ocults i d'altres que vols reeixir per confirmar el que de tu ja saps.

Diuen que els escriptors acostumen a ser ànimes solitaries que van buscant entre les paraules alguna cosa que ni ells mateixos saben. La poesía en concret ens confirma que darrera de paraules dolces i escaients s'amaga el vell trobador sense amor, tràgic...cantant a un amor perdut o què ni tan sols existeix. Fantasia, enlluarmanet, follia...Tan se val, ser escriptor ens obre la porta cap a la posibilitat de NO ser nosaltres mateixos.

Sóc concient de la càrrega que porto i per mi no hi ha altre manera d'assadollar-me que no sigui pas escrivint, això no vol dir què per no publicar en el bloc no escrigui, ho faig clar que sí, a altres llocs i a altres medis, sino seria un ser totalment carent de matissos.

Avui,14 d'abril...La República

2008-04-14T16:08:00.005+02:00

La República Catalana, règim que Francesc Macià va proclamar a Barcelona, des del palau de la Generalitat, el 14 d'abril de 1931, després del triomf republicà a les eleccions del dia 12, poc abans que a Madrid s'instaurés el govern de la segona República. A Barcelona primer L.Companys proclamà la República des de l'Ajuntament, i després ho feu Macià parlant "d'un Estat Català sota el règim d'una República Catalana, integrant d'una Federació Ibèrica. Tres dies més tard Macià acordà amb els representants del govern republicà, substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya com a poder politic autònom provisional mentre no s'aprovés un Estatut d'Autonomia.

Avui a Sant Feliu de Llobregat hem recordat aquest dia. Integrants de varis partits polítics i ERC hem fet memòria, una memòria molt recordada que m'ha fet vessar les llàgrimes tot recordant al meu avi. Vull felicitar des de el meu bloc al senyor Joan Guash per les seves paraules que m'han arribat a apropar molt més del que estic al meu país.

Visca la República!!!!

Aquesta nit...SORPRESA

2008-03-28T15:33:00.003+01:00

Avui al vespre hi haurà sorpresa....quan plegui de la botiga a les 9 del vespre, vindrà a buscar-me el meu príncep blau i anirem a sopar...i....... SORPRESA....

Nit de PASSIÓ de LUXÚRIA de SEXE desenfrenat i sobretot d'AMOR.

Comandaments

2008-03-25T12:28:00.003+01:00

Avui treient la pols dels mobles,m'he adonat d'un fet insòlit,tinc a casa vuit comandaments a distància. M'he quedat desconcertada, perquè carai en tinc tants? si més de la meitat no els faig servir?.

He agafat els artefactes i els he posat damunt la taula....

Insòlit del tot perquè només he reconegut un, el comandament de la televisió, suposo.

Si seguim per aquest camí aviat tindrem un per cada acció que volguem fer.

Pre-dia de la mona

2008-03-23T12:38:00.006+01:00

Diumenge, baldada, cansada...Però eufòrica, tranquil.la, en pau, serena...

Avui diumenge tinc un dia d'allò més atrafegat i alhora exòtic ja què per primera vegada m'endinsaré dins la cuina cubana, cuina plena de colors, aromes i un pèl àcida. Demà dia de la mona tinc la familia a dinar, el padrí de la petita és el meu pare i vindràn a portar la mona. Pares, germanes, cunyats i nebodes i llurs "nòvius".

Espero que l'àpat els hi agradi.

Avui a la tarda a la cuina "mano a mano" amb el chef cubano per excelència i la seva "pinxe" gaudirem de les aromes d'una illa encara "agafada".

El menú:

Tostones

Chicharrilla

Plàtans amb carn salada

Picadillo a la habanera

Mango

I després la mona, una casa super gran de xocolata negra i blanca, habitada pels 101 dàlmates, moltes plomes de colors, i pollets. Jo faré la base de pà de pessic.

La mona la remullarem amb un parell de mojitos.

CUBA I CATALUNYA AGERMANADES!!!!

Sóc bruixa

2008-03-11T10:15:00.004+01:00

Al llarg dels anys m'adono què sóc bruixa NO una bruixa, m'adono que haig de refiar-me del què penso, doncs no m'equivoco.

Una veueta dins del meu cap em deia dies enrera que l'encarregada de la meva feina la "foterien fora", potser és què no em lligàven massa coses. Ahir quan vam arribar a la feina, el cap de zona, ens va reunir. "La pilar ja no vindrà més, problemes i més problemes i molts d'aquests problemes els veia la Rosa, que jo ho sé, han fet què la treiem de plantilla".

_I qui serà ara la primera encarregada?_ Vam preguntar

_Jo- va dir el cap de zona.

Nous vents per la botiga s'apropen...

Sort que les meves prediccions no passen d'aquí.

Tinc una germana què un dia va anar a la reunió amb el tutor de la seva filla i mentre escoltava el que li deia, ella pensava: Ui aquest home li donarà un infart, de tan gros i vermell què està.

Doncs a l'endemà el senyor va tenir un infart.

Són coses què passen o són coses de bruixes....

Palma, Palmó o Mona

2008-03-10T10:38:00.005+01:00

Palma, Palmó...

Més de 2.000 anys després de l'entrada de Jesús a Jerusalem, els fidels cristians d'arreu del món continuen rememorant la manera com els jueus van rebre el Messies, alçant palmes, branques de llorer i d'olivera per mostrar el seu goig al fill de Déu.Recordant aquells fets, és tradició que el diumenge anterior a la Pasqua de Resurrecció vagin a missa brandant palmes i palmons, que seran beneïts pel mossèn. A la missa i a la benedicció cal anar-hi ben mudat i estrenar, com a mínim, una peça de roba, ja que, segons el refrany, "Diumenge Rams, qui no estrena no té mans". És tradició que la padrina sigui la qui compri la palma més bonica o el palmó més llargarut al seu fillol/la.

La Mona...

La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, València i Múrcia. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el número d’ous que tenia la mona corresponia a l’edat del nen fins a arribar als 12 anys. En aquest moment, potser com a punt final d’aquests obsequis el número d’ous era de 13. Antigament, la mona de Pasqua era coneguda com a coca de Pasqua.
La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències ja per fi s’han acabat.

Records...de nena quan el meu avi què era el meu padrí em comprava la mona més grossa i bonica què hi havia a la pastisseria i com que la meva germana bessona que no n'era la seva fillola rondinava, el meu avi feia posar al damunt de la mona tot doble, doble d'ous,doble de ninots,doble de pollets,doble de plometes... el padrí de la meva germana que era un cusí no ho feia pas això...és què els avis són els avis.

Mojito cubano

2008-03-07T13:33:00.005+01:00

Com pendre's un mojito amb tota la naturalitat, originalitat, fermesa, carisma i sabor CUBANO.

Recepta:

-Rom blanc, si potser importat de Cuba i d'aquell que no ha monopolitzat el Castro.

-Fanta de llimona o Trinaranjus de llimona, sense gas, perdoneu per les marques.

-Menta fresca o també podem posar Maria lluïsa.

-Gel picat.

El.laboració:

Es posa el gel picat en un got de boca ample, es barreja amb la menta o Maria lluïsa, tot anant picant a ritme de salsa, s'aboca el rom ( un petricó) i la fanta o el trina de llimona fins omplir el got, tot això com hem dit abans anant remenant a ritme de salsa, i per el contrast un pessic de sucre.

Per guarnir el got unes fulles de menta o Maria Lluïsa i una rodanxeta de llimona.

Beure's el Mojito:

Assegut al sofà xerrant amb els amics, assegut al sofà i al costat la teva parella, assegut al sofà ...Las variacions són múltiples...Jo tinc la sort de poder pendreme'l amb tota la seva essència doncs el cubano hi serà a casa.

Collage cumpleanyero

2008-03-05T11:39:00.004+01:00

Ara ben aviat vindrà el meu aniversari i com a regal (potser és massa demanar) voldria un collage de tots els meus blocaires. Com?, doncs molt senzill, heu d'enviar una foto a la meva adreça de correu electrònic que surt al meu perfil. I després ja faré...no us identificaré, ara que molts ja sabreu qui són.

El termini de l'enviament de material serà l'1 d'abril.

Les casetes del Garraf

2008-03-02T18:52:00.009+01:00

Avui he estat al Garraf amb la meva germana dinant al Chiringuito,què canviat està el Garraf de fa 40 anys enrera!!!!

Quan era petita, cap els anys 70 la platja del Garraf era la nostra platja dels diumenges. Les casetes verdes i blanques tan emblemàtiques eren els vestidors i les dutxes...Després de banyar-nos anàvem a dinar a Cal Mosques ( ca l'Antònio), estava i encara està situat al centre del poble. Avui he tornat enrera agafada de la mà de la meva germana i saps? m'agradat...

El Garraf és angost i abrupte. Ple de valls estretes que anomenem "fondos", per on només passa l'aigua dels torrents. El Garraf és una terra on la naturalesa és molt i molt vella. On els vents s'han divertit desgastant les muntanyes fins a convertir-les en penyes riscoses, o en turons aplanats. On les aigües han traçat mil camins secrets, escavat túnels i coves i teixit fantàstics castells d'estalagmites.Les primeres casetes de la platja de Garraf, anomenades "botigues" per la gent de la comarca, van ser construïdes cap a la fi dels anys vint, quan els estiuejants van començar a bastir barraques amb canyes i uralita per passar les nits dels caps de setmana. Posteriorment van anar adquirint el seu aspecte de casa i, cap als anys quaranta, es van formalitzar els contractes amb Marina. Fetes de fusta i pintades de verd i blanc, envolten la mitja lluna de la platja atorgant-li una especial i característica fesomia.

El promiscuo és reincident?

2008-03-01T12:33:00.004+01:00

Promiscuo, és l'home que manté relacions (sexuals) amb moltes dones, malgrat que la dona que fa el mateix se l'anomena d'una altre manera....Aquest no és el cas del que vull fer un petit post.

És reincident el/la promiscuo? Diuen les lesctures ben informades que SI. I pel que jo he vist SI.

Ser promiscuo és una necessitat, cosa dels gens o cosa del tarannà de les persones, també potser una carència a l'infància d'amor i llavors el que realment estàs buscant és sentir-te estimat/da. Aquest tipus de persona no haurien d'estar mai amb parella fixe doncs el que fan és mal a la persona que creu amb tu, i et dóna tot l'amor...Ara que si la teva parella i tu esteu d'acord...endavant...Però quan una de les parts estima...

Un somriure...

2008-02-27T11:24:00.005+01:00

Dilluns al vespre quan vaig sortir de la feina, vaig anar a la cafeteria del costat a pendre'm un una ampolla d'aigua tenia molta set. Vaig demanar l'aigua i quan li vaig dir que què li debia, el cambrer em va dir, "con una sonrisa me basta"...i jo clar no li vaig pagar amb diners.

Dimarts al vespre el meu marit em va esperar a la sortida de la feina a la mateixa cafeteria, doncs jo vaig haver de quadrar caixa. El meu marit va demanar un tallat i després quan va acabar, li va dir al cambrer..."Que te debo? una o dos sonrisas?".

"Ni una ni dos sonrisas"...ell va haber de pagar amb diners. Total que miraré de no abusar a la cafeteria no fos cas que entressin en "quiebra".

Ja sóc aquí!!!

2008-02-25T10:25:00.006+01:00

Després d'uns quants dies de no poder "seure", i això vol dir també davant l'ordinador....

M'he adonat de qui i perquè es demana una baixa laboral?

La baixa laboral la demana hom perquè no pot anar a treballar per causes de malaltia,oi?

També hi han unes causes,com després d'un part o quan s'està embarassada i poden haber problemes.

També hi ha la causa d'un os a l'esquena...

Però quan el negoci és teu o hi estàs lligada...les causes canvien.

Anys i anys enrera no se'm podia passar pel cap demanar la baixa, ni tan sols per angines i febre alta o després de donar a llum a la meva gran, sort que va néixer un mes d'agost, i la botiga tancava, però l'1 de setembre ja estava treballant i dempeus tot el dia, suposo que ho feia perquè podia i la satisfacció personal era molt enriquidora.

La setmana passada vaig demanar dos dies de baixa,quan la recomanació del metge era una setmana, vaig començar a treballar el dijous, suposo perquè em trobava bé i la satisfacció què vaig trobar cap a les meves companyes va ser molt dolça, em van ajudar i no em deixaven agafar pes, només per aquesta raó jo ja em sentia en plena forma.

És quan...

2008-02-21T11:26:00.004+01:00

Realment és quan passen coses i quan dic coses, són les bones i les dolentes i les regulars, quan t'adones de qui tens al teu costat, i quan dic t'adones també vull dir bona, dolenta o regular...La persona.

El Destí.

2008-02-17T19:30:00.006+01:00

Crec en el destí, crec què tot allò que fem està escrit, crec que nosaltres caminem per camins abans forjats, malgrat tenir l'opció de desviar-nos i aquesta desviació també estava planejada. Mai fem res sense cap motiu, tant les coses bones com les dolentes serveixen per un després que ja teniem estipulat i personalitzat.
Massa coses m'han pasat en aquesta vida com per poder dir en veu alta que crec en el destí i les seves casualitats.
Casualitats que em van fer perdre un autobús i dos també per poder agafar l'autobús que em convenia, això, jo no ho vaig triar pas.
Casualitat alhora de conèixer una gran amiga que avui he retrobat, i encara em pregunto el perquè carai aquell dia va ploure i algú va moure els fils perquè ella em portés a casa amb el cotxe, si vivia a l'altre punta...

Anem trobant persones que malgrat no saber-ho ja hem coincidit en altres vides, per això a vegades ens resulten tan properes...

"Aprendre

és descobrir

el que ja saps.

Actuar és demostrar que

ho saps".

Perquè dos?

2008-02-13T13:29:00.001+01:00

El fet de tenir un munt de coses de dos al nostre cos em fa pensar i rumiar, el perquè?

Dues mans,dos peus,dos ulls,dos narius,dos llavis(un de dalt i l'altre de baix)-ei, no confongueu l'expressió-, dos pits i els seus dos mugrons,dos braços,dos canells,dos genolls,dues anques del cul,dos colzes,dues espatlles,dues orelles...

He estat rumiant fins treure gairabé fum del cap...Al "cap" i a la fi tot és qüestió d'acostumar-s'hi, si aquell Senyor ens hagués fet amb un braç i un peu i un de moltes coses, també hi seriem perquè ens haguéssim amotllat al medi. Però el que realment em desvetlla o més ben dit és el centre de la meva reflexió és que, si les fèmines tenim dos ovaris ( cada mes ovul.la un, suposo que si en tinguéssim un de sol tindriem menys oportunitats de prenyar-nos)...el PERQUÈ els homes ténen dos collons....

1.Perquè tot el que vessen no hi cap amb un de sol (de colló)?

2.Per qüestió d'equilibri.

3.Per armonia, ei Rosa no per tu,eh?, i estètica.

4.Per què caram?

Una de les altres coses que em treuen el son és el perquè els homes no tenen dues...dos penis?, un per cada ou, o potser perquè les coses més importants del cos humà, com ara el cor, amb un ja n'hi ha prou?.

Premis de dos en dos!!!!

2008-02-12T10:17:00.000+01:00

Avui, aquest mati m'han donat dos premis-suposo que per alguna raó-

Una copa daurada-suposo que alguna cosa hi haurà dins-

L'altre premi al bloc solidari-el penjaré a la paret del menjador-

La meva estimada Rosa, ha estat la de la copa i el meu amic Stripper, el quadre que penjaré.

Jo també haig de nominar a cinc o a set blocaires, però segur que em deixaria algú pel camí i això no està gens bé. D'ençà que per unes raons i circunstàncies molt volgudes vaig canviar de bloc, he anat fent una colla d'amics, amics propers i altres llunyans, però una colla d'amics.

Podria parlar que la primera de totes, totes ,va ser la meva entranyable Jo mateixa, explicant coses i cosetes i cròniques de la seva vida sense caure en la petulància i "l'snobisme". El meu amic Striper que em va escoltar. La meva Rosa, quan fa que ens coneixem..20 anys potser?. La Zel que em va arribar i m'arriba sempre al cor, com la meva Nimue que portem una trajectòria similar tu també Zel. La Shadow que cada vegada que la llegueixo voldria trobar-me un "estic de conya","a la merda l'altre", "ara que he trobat l'amor vull ser feliç". Ai Senyor Mossèn i a vos que puc dir de tanta sabiesa que mostren les seves pregàries?. Clint tant seriós i captivador, la veritat no sabria quin del dos triar, si al Clint o a Jo mateix, tant rumiador i vaja com escriu, és que em fa"què" pensar!.

A dalt, al pis de sobre tinc el meu veí de dalt que també va ser uns dels primers a contactar, per allò de les mudances, prou bé, sobre tot quan em deixa passajar-me per la seva biblioteca.

La picardia i potser molt més ho posa el Rondaire, perque sense fer rondes on seriem?.

El nou bloc d'en Robertinhos que ens aporta seny?.

No podia pas tancar la paradeta sense nomenar aquest poble Tarragoní, Reus...Sempre amb la informació i els colors i les fotos a punt, i coses que jo no sé i las he aprés amb Té la mà Maria.

La Boira i la Terra, la Terra i la Boira, com saber on comença una i acaba l'altre, cada una diferent i cada una per una cosa. La Carme F., encisadora i bones lletres.

Xexu, uns dels nous i que Déu n'hi dó.

El meu entrenyable Jesús M. Tibau, sempre et trobo quan vaig a missatges, sempre tan enfeïnat. La Txell juganera i "pallasseta", de bon rotllo ,no?.

El meu felí, Gatot, què ens ha traspassat i ens traspassa, què carai!,amb les seves receptes, la seva vida, la seva Cuca i els seus somnis. La Joana o dona de món que amb les seves llunes ens il.lumina la nit. L'estripanits que ens deixa cosetes en compta-gotes i vaja cosetes. El dr.Mikel l'únic bloc que llegueixo en castellà, perquè és interessant i no m'ho imposen. El Mikel que a vegades no l'entenc, p-3? oi? jo mateixa?.

La Dejà viè, què posa color a la vida i la trobo tan tendre...

La Palito que potser va ser la segona blocaire? ai marranota que quan escrius sembla talment que ho estem vivint.

Suposo que esteu tots i si hi ha algú que em deixo que es queixi!!!!!!!!!

Au! tots nominats, tots premiats, tots amb copes i tots solidaris.

Us estimo blocaires...perquè si, perquè vull, perquè em dóna la gana, perquè em surt d'allà...

La sagrada Familia

2008-02-11T10:23:00.000+01:00

Transcorre el regnat d'Isabel II que, junt al bienni progressista i els dotze anys de moderantisme, tindrà fi amb la revolució industrial i l'impuls econòmic de la burgesia catalana. El 1870, Josep Ma. Bocabella i Verdaguer funda l'Associació espiritual de devots de Sant Josep, associació que promou la construcció d'un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família. Amb els donatius dels devots, l'any 1881 l'associació compra un gran terreny entre els carrers Marina, Provença, Sardenya i Mallorca per construir-hi el temple. L'arquitecte Francesc del Villar presenta el primer projecte, de tres naus, set capelles absidals i una agulla de 85 m. I el dia de sant Josep de 1882, el bisbe d'Urquinaona posa la primera pedra del Temple Expiatori de la Sagrada Família.Per discrepàncies amb l'arquitecte Joan Martorell -assessor de Bocabella- Francesc del Villar dimiteix i Gaudí, ajudant de Martorell, és nomenat l'arquitecte del Temple. Gaudí planteja un nou conjunt de planta basilical, de cinc naus amb un creuer de tres i un cimbori de 170m. d'alçada, tot amb predomini vertical. Acabat l'absis, el 1894, comença la fonamentació de la Façana del Naixement, i la construcció del claustre i el finestral del creuer nord, que s'acabaran just quan es perden les últimes colònies espanyoles. S'acaba un segle i en comença un altre. El definitiu per a la construcció del Temple. El segle comença amb la celebració de l'any Jubilar Josefí, amb motiu del cinquantenari del Patronatge de Sant Josep. Però ben aviat la història del Temple pateix la seva major pèrdua: Gaudí mor atropellat per un tramvia. Aquesta fou la primera d'una sèrie de malguanys, que culminen el 1936, en plena Guerra Civil, amb la crema de la cripta, l'obrador de Gaudí i la destrossa de gran part de les seves maquetes per part d'uns escamots. No serà fins el 1940, en plena dictadura franquista, que l'arquitecte Francesc Quintana restaura la cripta cremada i reconstrueix les maquetes, a traves de les quals, avui en dia, es reconstrueix el temple. Degut als escassos mitjans, el creixement dels campanars del Temple fou molt lent. De fet, Gaudí només va veure acabat el campanar de Sant Bernabé de la Façana del Naixement.El 1929 -coincidint amb la visita dels reis de Dinamarca- es van acabar els campanars restants d'aquesta façana als que s'afegirà, l'any 1933, la llanterna de la Fe i el xiprer central. Un any després, s'aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El 1954 comença l'etapa de ressorgiment de l'obra amb l'inici de la construcció de la Façana de la Passió: els fonaments dels seus campanars i l'aixecament dels murs. Quintana, Puig Boada i Lluís Bonet Garí són els seleccionats. I la fe i la devoció del poble, els instigadors. El dia de Sant Josep del 1958 es dóna un nou impuls a l'obra amb la col·locació del grup del Naixement de J. Busquets damunt la columna genealògica. El 1976 finalitza la coronació dels campanars de la Façana de la Passió, un any abans de la restauració de la Generalitat de Catalunya.En els darrers anys de la vida del Temple, es finalitza la construcció de la Façana de la Passió amb la incorporació de les escultures de Josep Ma. Subirachs. D'ençà fins aleshores, s'ha treballat en la construcció de les naus i del creuer, dels quals en formen part el pati de columnes, els cors i els finestrals superiors que els il·luminen. Un cop acabada aquesta part, l'interior del Temple estarà totalment cobert i es començarà la construcció dels absis. Serà en aquest punt quan el Temple arribarà a la seva maduresa, quan hom el podrà contemplar fent-se una clara idea de l'abast del projecte.Després, la vida de la Sagrada Família seguirà endavant, guanyant espai en la seva ascensió cap al cel.

Ahir hi vaig ser davant d'aquesta majestuosa obra inacavada, la pena es va apoderar del meu cor...fins quan aguantarà dreta?

Anem de cumple...

2008-02-06T11:26:00.000+01:00

El diumenge el meu pare fa 78 anys. I estem convidats a dinar a Can Soteres.

Que puc dir del meu pare quan ha estat i és la persona que més m'ha ajudat a caminar per la vida?. Les seves paraules, els seus fets, els seus consells, la seva saviesa...Sempre hi és a punt per ajudar-te, té visió de futur i mai s'equivoca alhora de donar-te un consell.

Encara recordo l'empenta i la serenor que va tenir en un moment crucial a la meva vida, els seus ulls...

Parlo amb el goig del goig,

i amb el goig m'enfilo per les paraules,

tan dolçament com dir-te un secret,

un secret en veu alta i clara:

"Com podria fer què visquessis tota la meva vida,

com podria fer què el recolçament que sempre m'has donat

tingués una continuïtat serena dins el meu cor, quan tu marxis,

com podria dir que et vull i què la teva vida mai ha estat en va,

com podria dir que tu i només tu podries haver estat el meu pare."

La teva ombra és certa com la claror més alta

doncs cap arbre no concentra tanta llum.

Jo sóc de Lois

2008-02-04T12:00:00.000+01:00

Els pantalons texans ja han fet 131 anys de vida. Creats originàriament per a tasques agrícoles i mineres que requerien peces de roba duradores i de gran resistència, fa anys que ocupen un lloc destacat en la majoria dels guarda-robes.
Estan confeccionats en denim, un teixit dur de cotó elaborat mitjançant el sistema sarja, en què els fils longitudinals (ordit) estan tenyits de blau indi i els fils transversals (trama) són blancs. Per això, els texans tenen un color diferent per l'anvers i el revers.
Com que la planta d'on s'extrau l'indi (l'anyil) és escassa (la seua collita no permet tenyir els 1.000 milions de pantalons texans venuts cada any en tot el món) és habitual fer servir colorants artificials (indi sintètic). Tots els texans es tenyeixen de la mateixa manera, és el procés posterior (mitjançant enzims, fregament sobre pedres, làser o arena) el que confereix a cada peça un to de nou o d'envellit.

Cal dir què no a tothom li escau bé uns texans, o un tipus de marca de texans. Però això no té cap problema, hi ha per a tots els culs...

Recordo que a la meva adolescència vaig patir prou, doncs els pantalons no m'agradaven gens i no trobava cap que m'agradés o s'ha adaptés a la meva anatomia. Amb els anys et vas fent a la roba o la roba es va fent a tu.

Hores d'ara només puc dir que els texans ténen una important rellevància en el meu vestidor, són els reis. Malgrat que hi ha una marca què és la que m'escau millor...serà pel meu culet?.

Avui estic trista

2008-02-04T10:58:00.000+01:00

Aquest matí contenta, em disposava a llegir els vostres blocs, he obert el primer bloc, una amiga que se'n va...tanca el bloc, ens deixarà orfes de paraules, d'imatges, de saber....

El segon bloc un amic...

Avui estic trista...

Hi ha alguna cosa pitjor....?

2008-01-31T14:08:00.000+01:00

Què treballar el diumenge?....Estic acostumada a treballar el dissabte, de fet ho faig des de els 16 anys, per mi era una cosa natural, a casa el meu pare sempre ha treballat en dissabte...

I de fet treballar els diumenges...doncs, ho he fet durant uns quants mesos, però molt ben pagats, això si.

Diuen les velles àvies què el pessebre es posa per Santa Llúcia i es treu per la Candalera, el 2 de febrer...Però que hi pinto jo treballant per la Candalera??

Suposo que el problema està arrelat i ben arrelat, és festa a Molins de Rei i tots a pencar....

BON CAP DE SETMANA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La casa del reloj

2008-01-25T10:26:00.000+01:00

A vegades recolzo el cap i me'n vaig temps enrera...Ahir un amic, l'striper em va transportar a aquella època, daurada? La meva infantesa i tan enrera vaig anar que vaig anar a parar a l 'any 1971, jo tenia 6 anys i no feien programació infantil a la televisió...fins que va arribar "La casa del reloj".
Jo plegava de l'escola a les 18 hores (escola Montessori) i el programa començava a un quart de set, a mi i a la meva germana ens agradava molt, davant la tele menjàvem galetes maria i un "quesito"...

"La Casa del Reloj": El 1971 TVE emet un programa infantil, en blanc i negra, que arribaria a ser junt amb "los Chiripitifláuticos", un dels més populars entre los nens dels anys 60 i 70. El presentaven Miguel Vila, Maite Mayna, Pedro Meyer y Paula Gardoqui. El programa constava de diferents parts, una de elles estava dedicada a les manualitats; com construir cometes, vestits de paper, retallables i moltes manualitats més. Després els presentadors cantàven cançons relacionades amb l'argument del programa. També incluíen un petit reportatge relacionat amb el tema del dia. El "Reloj", que donava nom a la casa tenia forma de girasol. En aquest programa cal destacar tres personatges que van ser els més populars: Marta, Poppy i Manzanillo. Marta era una nina Hippy, Poppy era una carbassa i Manzanillo un ase petitonet.

La Casa del Reloj, Antena Infantil, Los Chiripitifláuticos i Un globo, dos globos, tres globos pasaràn a la memòria col.lectiva de milers de nens i nenes de la dècada dels 60.

Moda?, Higiene?,Comoditat?,Salut?

2008-01-24T22:41:00.000+01:00

La moda, però, arriba a tots nivells, fins i tot als més íntims. Ja no parlo només de les calces "de coll alt" d’antuvi, afortunadament substituïdes pel tanga. Parlo fins i tot de la manera de depilar-se el pubis. Si algú s'enrecorda de les dones que sortien despullades als anys 70-80 a les revistes o pel.licules, s’haurà quedat gelat veient aquells "perrussos". Unes pelambreres que espanten! Avui en dia,amb sort, les dones no van així, sinó tot el contrari, amb el pubis ben depilat, o depilat del tot;De moltes maneres, però no com anaven abans les dones als 70-80. Em faig creus de com hom no s'ofegava dins la pelambrera. I si ja és complicat saber qui tria els colors o la forma de la roba que es portarà, més complicat és encara qui tria com s’han de depilar el “perrús”.

Comte,Compte,Conte

2008-01-21T11:58:00.000+01:00

Compte: Acció de comptar, diners, coses. A la caixa d'estalvis, obrir un compte corrent.

Conte: Història curta, relat curt.

Comte: Títol nobiliari.

Més de 800 persones dormen al carrer a la Ciutat Comptal.

Ja hi tornem!, Som una ciutat que comptem en què, quina cosa, el què....I si al final de tot compten amb nosaltres...?

La Maria

2008-01-21T10:29:00.001+01:00

Abans de les galetes, Rafael Fontaneda venía cigrons dalt d'un burro. S'aixecava a trenc d'alba i tirava del ronsal de l'animal de poble en poble mentre cridava: «cigrons!, cigrons!».Va vendre molta quantitat, fins que les caminades li van donar prou diners per muntar en els trasters de la seva casa d' Aguilar del Campoo (Palencia) una modesta fàbrica de xocalata. Després, entrat en l'1913, va començar a fer galetas. Ell mateix va idear la fòrmula i les va dibuixar rodones, fent la massa amb les seves pròpies mans i un pot. Era el part de la Maria.

Però, el perquè li va posar de nom Maria?...Diuen què era el nom més genèric de totes les dones en aquella època...ja que a la dona quan el nom no se li coneix li diuen Maria.

Xavier Vendrell

2008-01-17T10:46:00.000+01:00

Perquè em ve de gust informar-vos què un bon amic meu, de caminades pels meus començaments i "els seus", a editat un llibre. Les caminades eren pel partit no pel local d'ERC, (que també em feiem).

Presentarà el seu libre Disculpin les molèsties, en Xavier Vendrell.

La trobada serà, 24 de gener a les 8 del vespre, a la sala d'actes de torre del Roser (carrer Joan XXIII,14-davant de la biblioteca-), a Sant Feliu de Llobregat.

Estic tota sola....

2008-01-16T10:34:00.000+01:00

Una botiga tan gran, que mesos i potser anys enrera eran 4 atenen als clients, reposant gènere, posant preus.... I ara perquè estic jo, tota sola?

Entrevistes i més entrevistes, noies jovenetes que no volen pas estudiar o què els hi agrada vendre...No ho sé però el cas és que jo estic tota sola...això si amb l'encarregada que diu que no vol jovent que no compleixen...Però llavors, pregunto perquè carai em fas fer la feina de 4 persones? Què ja t'he està bé?

Doncs a mi no!!!!! Perquè segur que jo no cobraré 4 sous?, bé amb 3 sous ja em conformaria.

Ara, vol que faci pels matins, perquè jo només estic per la tarda, un curset de escaparatista i decoració d'interiors (què aquest ja el tinc, però es veu que m'haig de posar al dia), penso què potser també es vol estalviar la decoradora....Però si ella no és la que administra ni la feina ni els sous, és la franquicia.

Amics blocaires, tota aquesta parafarnalia, només em serveix per dir-vos que poc temps tindré per dedicar al meu bloc i a tots vosaltres, però penseu que jo hi estaré per aquí a estonetes i a estonetes us aniré visitant...i el dia que espero sigui ben aviat em posin una ajuda (ho estic dient a totes les meves amistats que vulguin treballar), tindré mes hores lliures...

Un petonàs per a tots...i fins aviat.

És increïble

2008-01-12T12:57:00.000+01:00

Si això, és increïble com les amistats es recorden de mi...Bé farem els deures, eh Boira?

1-Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pag. 18 i escriu la línia 4...

Tit portava una sobrevesta brodada, cara però gastada, cordada al da...( no t'he copiat Boira, però llegim el mateix).

2-Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?

Un coixí de color daurat de sobre el sofà.

3-Què ha estat l'últim que has mirat a la televisió?

La tele, que és això?

4-Sense mirar quina hora és?

Les 22:30?

5-Ara mira quina hora és?

Les 22:49, ostres si que passa ràpid el temps...

6-Deixant a un costat l'ordinador, què escoltes?

La meva filla gran parlant fluixet pel telèfon...

7-Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?

Si al carrer vol dir al aire lliure, doncs 24 hores...tot un dia i una nit...

8-Abans d'estar escrivint al bloc, que estaves fent?

He anat a passejar al gos...

9-Què portes ara mateix?

Podria dir un "negligé", però porto una camisola simil de seda blanca i una jaqueta de llana, mitjonets curts...

10-Vas somiar ahir?

Sempre somiu...

11-Quant de temps vas estar rient l'últim cop que vas riure?

Ric moltes vegades durant el dia, l'última alhora de sopar amb les meves filles...

12-Què hi ha a les parets de l'habitació on estàs?

Sóc al menjador i davant meu hi tinc uns cuadres de tauletes antigues que feia el meu pare (les tauletes)...

13-Has vist alguna cosa cosa estranya últimament?

Ostres, si i carai, coses increïbles...

14-Quina és l'última pel.lícula que has vist?

Rec...vaig sortir del cinema marejada...

15-Si et fessis multimilionària de la nit al dia, què compraries?

Pagaria la hipoteca i un pis per cada filla, i...

16-Alguna cosa sobre tu...

No sóc pas hipòcrita.

17-Si poguessis fer alguna cosa al món, independent de la política,què faries?

Convertir el món en un paradís terrenal...

18-T'agrada ballar?

Molt...

19-Què en penses d'en George Bush?

Uffffffffffffffffffffffffffff

20-Imagina que,per reacció espontània,tens una nena;quin nom li posaries?

Júlia.

21-I si és un nen?

Arnau.

22-T'agradaria viure-hi a l'estranger?

Si ja hi visc.

23-Què t'agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?

Amb un pots "passar" ja m'està bé...

I ara que el faci qui vulgui...

Curiositats lingüístiques

2008-01-10T22:35:00.000+01:00

Ells diuen Perro viejo i mosquita muerta on nosaltres diem gat vell i gata maula.

Allà la sort màxima de la rifa és masculí, el gordo, i un femení la grossa, aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui virgen, i nosaltres que sigui Mare de Déu.

Ells paguen impuestos que ve d'imponer, i nosaltres contribucions que ve de contribuir.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya , ja que, sóns un sinvegüenzas, mentre que els corresponents catalans, són només, uns pocavergonyes.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen madera, quan nosaltres toquem ferro.

Allà celebren cada any las Navidades, mentre que aquí amb un sol Nadal anual ja en tenim prou, com en tenim també prou amb un Bon dia i una Bona nit cada vint-i-quatre hores enfront dels seus múltiples Buenos días i Buenas noches diaris.

Dels ous de les gallines que no són blancs ,ells en diuen, morenos i nosaltres Rossos, colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment Almeja, i aquí figa, mots que designen dues realitats diferents, com és un mol.lucs salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas,i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells Hablan-i fan!- Aquí Enraonen,és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Tot una concepció del món,doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col.lectiu, d'una psicología nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no unicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

El meme dels sentits

2008-01-09T11:49:00.000+01:00

Hauré de fer el meus deures com a feligresa sinó el Mossèn s'enfadarà....

ULLS, Què t'agrada contemplar?

Tota mena de culets bonics i rodons...i una posta de sol, camps plens de roselles florides ( i no he copiat Dejà viè)...

MANS, Què no pots deixar de tocar?

Uf, els braços del meu marit i otras cosas del querer...la carona de la meva filla petita, el cabell de la meva filla gran, passar la mà per un camp de blat, cosetes suaus.... Ah! havia de triar? doncs cul.

NAS, Quina olor et torna boig?

L'olor del després..després de què Clint? és què queda tan bonica la frase....l'olor de les meves filles, del pa de pessic acabat de fer( ostres tampoc he copiat Dejà viè), l'olor d'una bona colònia que no s'entafori als narius, l'herba acabada de segar...

ORELLES, Quina cosa t'agrada que et diguin?

Paraules d'amor, tendreses que surten de la boca d'un amant, i MAMA T'ESTIMO!!!!!!!...

BOCA, Què t'agrada mossegar?

Més que mossegar, llepar(que farem? s'encomanen els vicis del gatot) i xuclar i prémer amb els llavis.

I ara que el faci qui vulgui.....

No veure-hi tres dalt d'un burro...

2008-01-08T22:45:00.000+01:00

I perquè he de veure-hi tres dalt d'un burro si jo el que vull és veure-hi els numerets dels codi de barres, (el codi de barres és un sistema d'identificació numèrica adaptat per tal de poder ser llegit ràpidament mitjançant un sistema òptic-electrònic).

Em passo tota la tarda jugant amb les ulleres de veure-hi a prop i només pel simple fet d'aquest particular gest d'ulleres amunt, ulleres avall m'adono que l'edat no perdona, i que haig de fer quelcom per poder gaudir cada instant amb més intensitat i si cal amorrar-me més...m'amorro, cap problema.

Rebaixes o la bogeria de tornar-se boig

2008-01-08T08:42:00.000+01:00

Perquè tot està tan malament muntat?

Perquè per dates en que gastem més, com ara Nadal i reis, no hi ha rebaixes?

Les rebaixes són a l'endemà d'aquestes festes tan consumistes, però malgrat tot haver-hi gastat tant i consumir encara més sempre queda un raconet per anar de rebaixes...Som animals de costums i anem on hi va el ramat.

Quan una persona no hi va de rebaixes se la considera anormal, però el que és realment anormal són els productes que el dia 5 trobaves a un preu X i el dia 7 aquesta X era a la meitat.

Pots caure en una depressió si el dia 7 tornes a anar a les botigues on vas comprar els regals i amb un full i un llapis a la mà vas prenen nota del que vas comprar i compares els preus del que vam pagar el dia 5 o abans. Els diners que ens hauriem estalviat si no fessim cas al calendari imposat de dates històriques i aquest cap de setmana a casa nostra fos Nadal i vinguéssin els reis...Crec que la "cuesta" de gener seria d'una baixada total.

El maluc i la manera de caminar?

2008-01-05T12:51:00.000+01:00

Suposo que encara em dura el cansament i la visió doble de la nit de cap d'any ( el gatot amb dues dones jejeje). Però és que ahir vaig tenir convidats a sopar a casa ( no us enfadeu si no us vaig convidar), bé doncs tornem al sopar d'ahir al vespre. Tot fent la xerradeta després de sopar tot menjant el que quedava dels torrons i les neules i una mica de ratafia, cava i moscatell, em va agafar per riure...

Us preguntareu perquè?..Doncs no és la primera vegada que escolto unes paraules que no ho sé pas on estàn escrites, enganxades, televisades o radiades..total que el que vaig sentir és:

"Que les dones quan deixen de ser verges se sap"....jajajajaja, perquè?, vaig preguntar, i el que vaig sentir per resposta va ser:"Pués porque las caderas se ensanchan y la forma de andar es diferente"......juajuajua...El ulls em ploraven de la risa que em van fer venir aquelles paraules vingudes d'un argentí, que jo abans les havia sentit d'un català, d'un espanyol.....

Llavors em vénen al cap les meves formes de d'adolescent totes arrodonides i ara que he parit dues criatures i tinc més anys sóc més estreta de malucs i jo crec que faig "uso", "osea" que el meu cul no cabria pel cuadradet on tinc la foto...jajajaja i com he de caminar...eixarrancada..jajaja

Us deixo que no puc parar.

El Rei negre

2008-01-04T21:09:00.000+01:00

Jo sóc fidel al Rei negre, desde petita ha estat el meu Rei preferit i ara a casa la meva petita tal com ho va fer la gran, també li agrada més el Rei negre.

No ho sé el perquè m'agrada més que els altres dos, potser per la majestuositat de les seves robes, potser perquè sempre m'han dit que era el més ric i portava més joguines...potser perquè és negre i llueix unes dents blanques què fan del seu somriure, un somriure encisador que no amaga darrera unes barbes, potser...

La foto de cara al món

2008-01-02T22:52:00.000+01:00

No canviaré la meva foto d'esquena al món (que ja sabeu que no n'estic, que les veig venir totes), malgrat tot amb l'orgia que vam muntar a casa del veí de dalt m'assembla que tot està ja vist.

Que si pogués posaria tot un reguitzell de fotos que déu n'hi dó...però jo què en sóc de formaleta...

Ara que si voleu em podeu veure prenen el primer cafetó del dia, això si de cara al món, i després cap a la dutxa....

De cara al món

2008-01-01T21:23:00.000+01:00

Aquest any que comencem potser em veureu de cara al món, serà com un regal de reis.

L'esquena que no vol dir pas que estigui d'esquena al món, doncs les veig venir totes, ja me l'heu repassat i resseguit prou.

Fins l'any que ve...

2007-12-31T11:53:00.000+01:00

Amics i amigues que aquest any em caminat junts per camins i viaranys, (quina cursilada).

Blocaires, (no així tampoc)

Veins i veïnes ens veiem aquest vespre a casa del veí de dalt...no falteu, que ens ho passarem d'allò més bé, i haurà pernil de "pata negra", pa amb tomata ( no se pas qui m'ho ha enganxat això), bons vins i millor cava i força raïm.

I així tots tindrem una bona sortida i una bona entrada d'any...

Que aquest any acaba en número parell, a més és un 8 i a més és de traspàs i a més no sé pas que vol dir tot plegat.

Fins el vespre. Un petó per a tothom.

L'home dels nassos

2007-12-29T12:00:00.000+01:00

Recordo quan arribava el dia 31 de desembre la meva àvia ens deia a la meva germana i a mi que avui quan sortíssim al carrer haviem de trobar a l'home dels nassos què tenia tants nassos com dies té l'any...La meva germana i jo buscàvem i buscàvem un home amb tot de nassos a la cara...No vaig saber fins més tard quan ja era una mica "massa" grandeta que l'home dels nassos eren tots els homes que trobàvem pel carrer, doncs només tenia un nas que era el dia que li restava per acabar l'any.

HISTÒRIA

L'home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre, o cap d'any.
Segons Joan Amades, l'home dels nassos sembla ser una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Actualment, en algunes ciutats o pobles s'organitza una cercavila amb un capgrós representant l'home dels nassos.
En els pobles petits, es deia que apareix a l'església i devora la pica de l'aigua beneïda.
A Barcelona era tradició de trobar l'Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja, dalt d'un cadafalc perquè tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s'espera que tengui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

Sants Innocents

2007-12-28T13:05:00.000+01:00

Quin dia avui, quina feinada que tinc, avui és el gran dia, un gran dia per a tot el veïnat, la festa la farem grossa i a casa meva, al pis de sota.

Aquest vespre sense que ningú ho sàpiga em caso..si però és un secret molt ben guardat, feia temps que en tenia ganes i l'altre dia la Robelfu em va donar el que em calia (una bona repassada a les puntes) i llavors vaig pensar què carai i tot pujant les escales i amb una cervesa negre a la mà d'aquelles que en Clint fa servir per lligar, vaig anar a veure el veí de dalt i, si la idea li va agradar força. Havia d'anar abans a veure al Mossèn per allò de confessar-me de tots els meus pecats, com aquell del dijous passat que vaig anar a fer un tomb per on treballa l'Stripper (diuen les velles àvies que una dona no pot veure un home despullat abans del casori). La Jo mateixa em cus el vestit de núvia, ella ja sap que ha de tenir molta personalitat i poder ensenyar una miqueta el meu culet. El meu cusí de Reus s'encarrega de la música i de fer les fotografíes, li queden d'allò més bé. La déjà vié em guarnirà l'escala i la Zel posarà tota la seva empenta per poder trobar les Dames d'honor, això si m'agradaria que una portés un vestit de color terra. La Carme R, podria fer una selecció del personal que entrarà a casa meva per la festa, més que res que després no trobi a faltar alguna coseta. Tot l'encís vull que el posi la Nimue i els pallassos (que no pas les pallassades) la Txell. També voldria que quan jo baixés per les escales del meu bloc la Boira hi posés una mica de color emboirat, per crear espurnes de màgia a l'assumpte. Imprescindible que la safata de canapès la porti en Jo mateix. Carme F. siusplau fés que aquest dia sigui un somni i una relitat.... la Joana i la musa hauran de portar els anells o el que vulguin portar. I sobretot Rondaire a tu et deixo venir si després del sopar podem gaudir dels teus vídeos pornos...

El viatge de noces o jo que sé voldria que fos a la Marina mar enllà.

Apa que tot vagi bé....Però si em deixo el nuvi...Amb el fred que fa i com que la caldera s'espatllat...res millor que m'escalfi el llit un Gatot amorós.

Mossegar-me la llengua

2007-12-26T18:10:00.001+01:00

Poques vegades o quasi bé mai em mossego la llengua...Però quan comences una feina i l'encarregada et diu "hablame en castellano" que has de fer?...

Jo li hagués dit..."Estant cara al públic en una botiga a Catalunya i no entens el català? Almenys entendre'l ja no et dic que el parlis, perquè jo com a clienta si entro a comprar i no m'entenen ( quan per llei tinc tot el dret a parlar la meva llengua i que m'entenguin) marxo de la botiga, però abans demano per la mestressa i omplo els fulls de reclamació".

És indignant que encara estem enclats en èpoques antiquè? Perquè d'altre manera no ho entenc.

Tancat per vacances

2007-12-22T10:04:00.000+01:00

Aquest any treballo per fer els somnis de moltes persones realitat...bé alguns...de somnis.

Restaré tancada al món dels blocs...la feina m'absorveix fins i tot que a hores d'ara encara no he anat a comprar el sopar de nit bona, que malgrat no celebrar-ho com a "altres contrades" vénen a casa els meus pares i les meves germanes, sort que elles em donaràn un cop de mà ( què no de mall), ja que arribaré a taula just per asseure'm (què bé).

I després de sopar farem cagar el tió....

Bones Festes a tots!!!!!!

Hi havia una vegada

2007-12-19T13:41:00.000+01:00

Hi havia una vegada que tres homes perduts pel desert anàven buscant quelcom per menjar i aixoplugar-se enmig del fred d'aquella nit de gener. El tres homes un de cada país diferent esgarrapàven la sorra per poder caminar. Allà a la llunyania van veure una llum tímida però aclaparadora era una llum amb poder que els arrossegava cap aquell indret on un xalet inmens floria del cim de la muntanya. Ells, els tres homes s'hi van apropar...i pel finestral de l'ala oest del xalet van veure un home i una dona asseguts davant una taula plena de menjars suculents i begudes amb solera. Celebraven el fet de tenir un fill què la beneficiència els hi havia donat, el minyonet ros i blanquet jeia al costat d'un abet enorme i guarnit de llums, al costat l'avi vestit de vermell amb una barba llarga i blanca i a la llar de foc cremava el tió de la família ( que no pas l'oncle, o potser si).

La dona verge per naturalesa es va apropar al finestral i féu entrar aquells homes que estàven pelats de fred. Amb tota humilitat els va donar robes majestuoses, corones pel cap, collarets i guants blancs per esmorteir el fred. L'home de la dona verge per naturalesa els va fornir d'or, plata i mirra perquè poguéssin començar un negoci.

Total que "amb les mans a la massa" els van trobar i no ho sé el perquè la història es va capgirar.

El plumero

2007-12-18T09:25:00.000+01:00

El plumero o plumall és un estri molt beneficiós per a la nostra salut alhora de fer-ne ús. Perquè?

La pols es treu en un moment.

1-No cal aixecar les tonteries que tinguis damunt els mobles, amb moviments rotatoris vas treient la pols del voltant (que és el que és veu).

2-Hi ha diferents mides ( per poder arribar allà on la mà no arriba) i suavitats i també colors (els colors no impliquen que puguis netejar més depressa, però t'alegren el dia).

3-En les pràctiques sexuals també té el seu encant ( per la suavitat), però cuidado quan la pluma està gastada, doncs llavors hi ha una mena de punxes que déu n'hi dó.

Total que no et canses gens ni mica, i a casa ja no hi haurà pols, tot això és un benefici per a la nostra salut. Fora reumes, al.lèrgies, mal d'ossos i bona plenitud sexual.

La Penèlope

2007-12-17T20:21:00.000+01:00

La Penèlope (en grecΠηνελοπεια) és un personatge de L'Odisea, un dels dos grands poemes épics atribuits a Homer (l'altre és La Llíada). Penèlope és l'esposa del personatge principal, el rei d'Ítaca l'Odiseu. Ella espera durant vint anys la arribada del seu marit de la Guerra de Troia. Per aquesta raó se la considera un símbol de la fidelitat conjugal fins el dia d'avui. Mentre el seu espos està fora, Penèlope és desitjada per molts homes. Per a mantenir la seva castedat davant la absència del seu marit, té una pensada. Els hi diu als pretendents que aceptarà la desaparició de l'Odiseu, amb la conseqüent promesa d'un nou enllaç, quan acabi de teixir un sudari. Per a allargar el major temps possible aquest teixit, procura desfer per la nit el que fa durant el dia, i d'aquesta manera passen 20 anys. Just quan l'Odiseu arriba a casa, Penèlope acaba la labor, l'Odiseu mata a los pretendents i roman amb ella.

Jo no espero a l'Odiseu ni necesito demostrar la meva castedat, davant ( l'allau de pretendents?¿?¿), al meu Odiseu particular.....Però m'agrada fer mitja i us en deixo una mostra "la meva mega bufanda".

Més memes

2007-12-14T13:05:00.000+01:00

L'amic Clint, que no sé pas que pensar...M'ha proposat...què vol saber...

Jo 10 anys enrera, tenia 32, treballava en una botiga de mobles, estava casada, la meva filla tenia 6 anys, acabava de comprar-me una casa, tenia un gat, tenia una cadernera, feia un curs d'escriptura creativa, militava a ERC i agafava dos autobusos per anar a la feina.

Jo 5 anys enrera, tenia 37 anys, acabava de néixer la meva filla petita ( no pas del meu primer marit), estava vivint en parella amb el meu amor, la meva filla gran tenia 11 anys, ja no tenia casa, tenia un pis, ja no tenia gat, tenia un gos, ja no tenia cadernera, tenia un pollet, estava fent les proves per entrar a treballar al metro de Barcelona, tenia 6 kilos de més, agafava el metro per anar a fer els cursets de la feina. Començava ha apreciar els bons vins i el cava, el formatge i el vi de Rioja em produïen agror.

Jo 1 any enrera, tenia 41, he canviat de pis (i no sóc pas una nómada), m'he casat amb el meu amor, les meves filles tenen 15 i 4 anys. Ja he perdut el 6 kilos de més, continuo amb el gos, després d'haver enterrat 4 hamsters. Sé més coses, també tinc més feina, em fa mal l'esquena, el sexe és boníssim. Em vaig comprar la faldilla vermella a les rebaixes.

Ahir 13 de desembre, tenia 42 anys, les meves filles tenien 16 i 5 anys, continuo casada amb el meu amor, continuo tenint el mateix gos, tot el matí perdut esperant un home que en vingués a fer un pressupost...i ha vingut a l'hora de dinar. La faldilla vermella ha fet "estragos". Ah! va ser Santa Llúcia.

Avui 14 de desembre, tinc 42 anys, aquest mati aniré a la perruqueria (ei! veïna del davant, guarde'm la tanda), al vespre tinc el sopar d'ERC de Nadal. Les filles igual, l'amor igual, el gos igual. La faldilla vermella està guardada esperant l'estiu.

5 cançons de les qual em sàpiga la lletra, quasi bé totes les del Llach i Serrat, alguna de l'Alejandro sanz (sóc pecadora), un parell o tres d'en Tomeu Penya...

5 llocs ideals per visitar, Tornar a Londres, Begur, Port Lligat, alguna platja paradisíaca (suposo que aniré amb el inserso), Argentina...

5 coses que m'agrada menjar, Val posar alguna part del cos humà? Marisc, una bona paella d'arròs, amanides, una fondue de formatge o de carn, els préssecs....

Joguines preferides, jejejejejeje, a la meva edat a què puc jugar?...el teto, a la piragüa...

5 distribucions de GNU/Linux preferides: Passo palabra! tot i això segueixo sense entendre res! Perdona Clint però no entenia res!

Si alguna persona ho vol fer li cedeixo el torn....

Una de cementiris

2007-12-13T18:13:00.000+01:00

Recordo una història que explicava el meu avi.

Deia que uns amics i ell van fer una jugesca de qui s'atrevia a anar al cementiri de Sants i clavar una espasa damunt una tomba del mort que havien enterrat aquella mateixa tarda.

En Rafael (que no era pas el meu avi) s'hi va atrevir.

A les dotze de la nit va entrar tot sol al cementiri saltant la tanca de ferro mentra els altres es van quedar a fora. En Rafael es va lligar la capa al coll, doncs aquella nit girava un vent que déu n'hi dó, i amb l'espasa a la mà va anar tirant pel dret fins que va trobar la tomba als seus peus, la terra flonja acabada de treballar, i just quan es disposava a clavar l'espasa dins l'esponjosa i vermellosa terra el vent va bufar tan fort que en clavar l'espasa la capa va quedar entra la terra i l'afilada fulla d'acer, llavors els amics que estaven fora van udolar i el Rafael va voler girar cua i marxar corrents...però la capa estava clavada sota l'espasa.

L'endemà el van trobar blanc, fred, amb els ulls trets de les conques i mort d'un cobriment de cor.

Avui en dia no portem capes...però portem bufandes.

El meu escriptori

2007-12-12T12:33:00.000+01:00

La Carme F, m'ha proposat ensenyar el meu escriptori. Aquí estic abraçant les meves joies.

Doncs som-hi!!!!

Mirar enlaire

2007-12-11T18:10:00.000+01:00

L'altre dia un amic meu per cert psicòleg de professió, em va dir que quan una persona està deprimida el que s'ha de fer és mirar enlaire i llavors les engoixes s'esvaeixen. Com exemple em va posar que quan un nen plora mira cap a baix i si li dius que miri enlaire ja no pot plorar.

Un altre exemple és que quan una persona està veient la televisió enfoca la mirada cap a baix i s'està molta estona enfocant cap el mateix punt, aquesta situació et pot dur a sentir opressió al pit i fins i tot angoixa, el que s'ha de fer és a estones enfocar cap amunt la mirada.

Llavors blocaires amics meus quan esteu davant l'ordinador, de tant en tant, aneu enfocant la mirada cap enlaire, potser descobrireu que aquest any no heu destrenyinat el sostre, o que cal pintar...Si ja ho sé que moltes dones mentre tenen la parella al seu damunt esperant la "tant" esperada ejaculació, van repassant la llista de la compra o les rutines diaries, suposo que aquestes dones mai es deprimeixen...potser l'avorriment va lligar a l'eufòria?

una escombra cap per amunt

2007-12-10T12:19:00.000+01:00

Recordo que a casa dels meus avis la meva àvia posava l'escombra cap per amunt quan volia que les visites que ella volia marxessin aviat. No ho sé si feia el seu efecte, però ella la hi possava. També he sentit dir que hi ha gent que quan la té ficada amunt (l'escombra) hi tira sal per sobre.

He estat investigant sobre aquesta peculiaritat i m'he assabentat de que es tracta d'una tradició molt antiga de quan venien a cobrar els tributs els senyors feudals a les cases catalanes, era com una mena de ritual que el poble feia servir perquè aquesta recaptació violenta acabés el més aviat possible i no se'n portessin més del que estava estipulat per foc.

Jo per si de cas tinc una escombra cap amunt...perquè els d'hisenda no en cobrin més del que jo "crec" raonable.

Que s'han fet de les bombolles de cada Nadal?

2007-12-07T18:47:00.000+01:00

Aquest any he trobat a faltar les tan esperades bombolles del cava Freixenet...Perquè?

Perquè és un tòpic del Nadal, com aquell que "vuelve a casa por Navidad" , el turró el lobo, el cava codorniu, el senyor calb de la loteria i altres anuncis que fan que el Nadal sigui Nadal.

Aquest post no té cap mena de lucre al nomenar certs articles pel seu nom de marca.

Proveu de ficar una bombolla dins la copa de cava....

Voldria escriure la paraula precisa....

2007-12-05T19:10:00.000+01:00

i que en llegir-la la shadow , el gatot , l'striper , el talcomraja ...

Poguessin sentir un esclat de vida dins del seu cor, un esclat de colors dins l'ànima, un esclat de t'estimos i llepades per la seva pell. Voldria que en llegir la paraula precisa les seves vides agafessin el caire precís per no tornar a plorar, per no tenir cabuda la tristesa, per poder riure i no baixar el cap i sentir-se abatuts.

Voldria que tots els meus blocaires i jo fossim eternament feliços, ni que fossin estonetes petites que arreplegades totes fessin la vida com cal.

El bidet

2007-12-04T18:54:00.000+01:00

El bidet (del francès bidet, caballet, per la postura que hom fa servir quan es renta) és un recipient baix amb agua corrent i desguàs, generalment fabricat de porcellana o llosa, ideat per rentar-se els organs genitals externs i el cul o anus. És útil també per fer banys de seient en personas que pateixen morenes. És un element habitual de la cambra de bany en molts països, i pràcticament desconeguts en altres.

Amb l'ús diari de la dutxa cada cop menys es fa servir el bidet. Tan necessari per abans de...i després de...

Cliqueu AQUÍ i escoltareu la veritable història del bidet.

"¿Un clavo saca otro clavo?"

2007-12-03T11:18:00.000+01:00

Suposo que l'ensorra més i sinó ho proveu: quan claveu un clau a la paret i es torça ben endins o fa el forat més gros...proveu de clavar un altre en el mateix lloc oi que ensorra més el primer clau que heu posat?

Llavors perquè quan la nostra parella ens deixa ens hi aferrem a la primera persona que passa per la nostra vida?

En aquest moment, durant el trànsit en que dura la nostra pèrdua no ho sabem i pensem que la nostra situació millorarà...de vegades surt bé però d'altres no.

La importància de la importància

2007-12-02T17:41:00.000+01:00

La importància és un privilegi dels qui la saben utilitzar. La importància de donar importància a allò que realment ens és necessari per viure i poder ser feliços és la importància de la importància.

Hom pot donar importància a coses materials ( una casa, un cotxe, roba de marca, tenir molts diners,...) a coses abstractes ( casar-se, tenir parella fixe, tenir fills, ser prim/a, ser guapo/a, tenir els pits més grossos, ser més alt/a,...), per molta gent no tenir alguna d'aquestes coses els hi amarga la vida, però realment la importància de la importància ens les donen les coses que poden fer créixer l'ànima, l'esperit, el ser, la ment i el cor, són coses que mai els hi donem importància però són vitals i són les que realment ens enriquèixe'n, com la tolerància, la paciència, estimar, la valentia, saber escoltar, ajudar, acaronar, cantar, somriure, riure, tenir un amic, fer petons, estrényer una mà, una abraçada, fer l'amor, fer l'ullet...,

PD: Potser el rètol no hi toca gaire, però m'agrada't i segur què si folléssim més; menys dèries i neguits tindriem i és clar no aniriem mal follats...

La meva doctrina

2007-11-30T19:07:00.000+01:00

L'Espiritisme és una doctrina que apareix en el segle XIX de la mà d'Allan Kardec, de fet ell va ser qui va crear aquesta paraula, que etimològicament parlant significa: "Sistema per a l'estudi de l'esperit", (Espirit:Esperit, Isme:Sistema). Tracta la naturalesa, l'origen i avenir dels Esperits, així com també les seves relacions amb el món corporal.

-Déu existeix.
-Després de la mort, l'esperit humà sobreviu i passa a habitar una dimensió anomenada món espiritual.
-Algunes persones posseeixen un do especial (mediumnitat) que els permet comunicar-se amb els esperits que habiten aquest món.
-Els esperits es reencarnen, tornen a la vida a la Terra en un nou cos a través de la gestació, per a continuar amb el seu progrés intel·lectual i moral
-Existeixen altres mons habitats a l'Univers, alguns d'ells més avançats que el planeta Terra.
-Les accions bones i dolentes en aquesta existència tindran conseqüències en existències futures.

El significat del colors

2007-11-29T17:58:00.000+01:00

El vermell és el més excitant. s'associa al perill, la guerra, l'energia, la fortalesa, la determinació, així com a la passió, al desig i a l'amor. És un color molt intens a nivell emocional. Millora el metabolisme humà, augmenta el ritme respiratori i eleva la pressió sanguínia.
El blau un color reservat. Es sol associar amb l'estabilitat i la profunditat. Representa la lleialtat, la confiança, la saviesa, la intel·ligència, la fe, la veritat i el cel etern. Se'l considera un color beneficiós tant per al cos com per a la ment. Alenteix el metabolisme i produeix un efecte relaxant.
El verd és reservat i esplendorós. Es el color de l' esperança. Representa harmonia, creixement, exuberancia, fertilitat i frescor. Té una forta relació a nivell emocional amb la seguretat. Per això en contraposició al vermell (connotació de perill), s'utilitza en el sentit de "via lliure" en senyalització. El verd fosc té també una correspondència social amb els diners. El color verd té un gran poder de curació. És el color més relaxant per a l'ull humà i pot ajudar a millorar la vista. El verd suggereix estabilitat i resistència.
El groc irradia sempre en tot lloc. Representa l'alegria, la felicitat, la intel·ligència i l'energia. El groc suggereix l'efecte d'entrar en calor, provoca alegria, estimula l'activitat mental i genera energia muscular. Amb freqüència se l'associa al menjar. El groc pur i brillant és un reclam d'atenció, pel que és freqüent que els taxis siguin d'aquest color en algunes ciutats. En excés, pot tenir un efecte perturbador, inquietant. És conegut que els nadons ploren més en habitacions grogues.
El taronja és el foc, festa, plaer... S'associa a l'alegria, el sol brillant i el tròpic. Representa l'entusiasme, la felicitat, l'atracció, la creativitat, la determinació, l'èxit, l'ànim i l'estímul. És un color molt calent, pel que produeix sensació de calor. No obstant això, el taronja no és un color agressiu com el vermell. La visió del color taronja produeix la sensació de major aport d'oxigen al cervell, produint un efecte vigoritzant i d'estimulació de l'activitat mental.
El porpra és absència de tensió. S'associa a la reialesa i simbolitza poder, noblesa, luxe i ambició. Suggereix riquesa i extravagancia. El color porpra també està associat amb la saviesa, la creativitat, la independència, la dignitat. Hi ha enquestes que indiquen que és el color preferit del 75% dels nens abans de l'adolescència. El porpra representa la màgia i el misteri.
El blanc la llum, inocència, pau, estabilitat, calma, armonia. S'associa a la llum, la bondat, la innocència, la puresa i la virginitat. Es considera el color de la perfecció. El blanc significa seguretat, puresa i neteja. A diferència del negre, el blanc en general té una connotació positiva. Pot representar un inici afortunat.
El negre és l' oposat a la llum, el color de la tristesa, separació, nit, mort i ansietat. És el símbol del silenci, del misteri i, en ocasions, pot significar impur i maligne. Confereix noblesa i elegància, sobretot quan és brillant.
El gris el color que tot ho iguala, també desconsol, aborriment, desànim. Simbolitza la indecisió i l'absència d'energia, exprés dubte i malenconia. Els colors metàl·lics tenen una imatge llustrosa, adoptant les qualitats dels metalls que representen. Donen impressió de fredor metàl·lica, però també donen sensació de brillantor, luxe, elegància, per la seva associació amb els metalls preciosos.

Necessita més sexe l'home què la dona?

2007-11-28T18:42:00.000+01:00

Segons uns estudis que potser ampliarà la Carme R.
La dona no necessita tant sexe com l'home a causa que en la dona predomina la psicologia i per tant la sexualitat de l'hemisferi dret cerebral que és "holístic" i com tal capaç de connectar-se "holísticament" amb l'ambient. El que significa que és capaç de connectar-se amb les energies subtils sense que les barreres físiques siguin massa impediment, en aquest cas amb les masculines de l'ambient, i entre elles, les de qualsevol home amb el qual tingui afinitat i estigui en les proximitats. Al contrari, en l'home predomina la psicologia de l'hemisferi esquerre que és molt sensual, reduccionista; és a dir, que rep només allò que pot veure i tocar, sent poc o res extrasensorial ni receptiu a les energies "holístiques"; d'allà, que la seva sexualitat necessiti molt més de contacte i transmissió física de fluids. De tal manera, la solteria és més viable i suportable en la dona que en l'home. Pel dit, podem comprendre que la consciència i intel·ligència i per tant la necessitat masculina s'expressa molt més de manera físic-corporal, mentre que la majoria de les dones tenen molt poc desenvolupada aquesta intel·ligència kinestésica-corporal i no necessiten tant la seva expressió i compensació per aquesta via o mitjà corporal. Pel mateix, el llenguatge, expressió i necessitats són tan diferents entre home i dona. D'allà el seu desconeixement mutu... D'altra banda, també podem entendre que l'home necessita més sexe que la dona, a causa del seu gradient hormonal masculí; ja que les hormones masculines provenen i necessiten per a la seva formació de l'energia i estrògens femenins. A causa del dit la demanda sexual de l'home té un gran component de necessitat biològica. Si li fatal tal informació-energia femenina, que gairebé exclusivament només pot aconseguir per mitjà de la relació sexual amb una dona, s'irritarà i patirà fisiològica i piscològicament. L'home no pot trencar el cordó umbilical físic-sexual que li uneix al principi femení perquè manca de la capacitat extrasensorial o virtual de connectar amb la dona mental i subtil-virtualment; mentre que la dona no li succeeix això. També es troba l'home més incomplet i té tanta demanda-necessitat sexual de la dona, perquè el seu hemisferi cerebral dret-femení en estar poc desenvolupat i integrat amb l'esquerre-másculí, deixa a l'home massa descompensat, lateralitzadó i molt polaritzat sexualment; que accentúa molt la seva atracció pel sexe oposat. Tanta necessitat i incomprensió tornar-se'l impacient, desatent i fins i tot excessivament agressiu. Mentre l'educació no es dirigeixi a corregir aquest desequilibri cognitiu i en conseqüència sexual, l'home sobretot, serà excessivament escèptic, materialista, egoista, egocèntric, intolerant, agressiu, i lasciu, libidinós.

La familia Mata

2007-11-26T19:19:00.000+01:00

Espero els dilluns amb ansia per veure "la familia Mata". Una sèrie que fins ara no m'ha decepcionat. Però qui de veritat no em decepciona és l'Ivan Massagué i Antonio Dechán. L'Ivan ja m'agradava pel seu peculiar estil a la sèrie catalana "el cor de la ciutat" , "El laberinto del fauno", "XXL", altres sèries i teatre. La feina dels guionistes per aquests dos personatges és inmillorable. La resta dels personatges o actors van fen, ja que qui realment em fa vibrar durant l'hora i mitja que duren les batalletes són l'Ivan i l'António.

Manies, tics i obsessions

2007-11-26T10:14:00.000+01:00

Manies: L'existència de certes manies és un fet normal. El problema sorgeix quan comencen a coartar el temps i l'estabilitat de la persona i la convivència amb ella esdevé problemàtica. La comprovació del gas no és negativa, però fer-ho tres, quatre vegades o més, fins i tot després de veure que no era obert, comença a ser per a la persona un problema cada vegada més angoixant. De fet, aquestes manies solen anar acompanyades d'altres de semblants, per la qual cosa la vida quotidiana acaba omplint-se de comportaments ritualitzats.
La primera persona sorpresa i molesta pel ritual de les manies és la que les té.

Tics: Es poden definir com moviments involuntaris, de curta durada, no rítmics, bruscs i repetitius. Els qui els pateixen només els poden evitar si, quan perceben que estan a punt de sofrir-los, es concentren i els controlen, encara que només s'aconsegueixen aturar per temps limitat. No obstant això, altres vegades no dóna temps a dominar-los.

Obsessions: Estimar-te tota la meva vida.

Seràn manies, tics o obsessions ?

-Sentarme com els indis mentre veig la tele i tocar-me els peus.

-Caminar depressa.

-Mitja que em poso, mitja que no em torno a posar...perque les trenco.

-Quan tanco la porta de casa, l'empenyo endins per si està tancada.

-No suporto la gent que arriba tard sense cap mena d'excusa.

- No suporto la "risita" tonta del qui no sap què dir.

-No suporto la gent hipòcrita.

-No suporto tenir la terrassa mollada de pipi de gos.

-No suporto veure el terra blanc de pols ni la pols damunt els mobles.

-No suporto que em toquin el cabell.

-Patir per la gent que estimo.

-No suporto la gent que no em mira els ulls quan parla.

-Em posa nerviosa veure el Monzó i el Regàs...

Així doncs tenim un bon assortiment...

2007-11-25T18:22:00.000+01:00

Aries: Tal com raja, Jo mateixa, Txell, lluna, Rosa, al Paco (el paio que quan va a veure la veïna del bloc del davant li posen espelmes a la taula),

Taure:

Bessons: Boira,

Cranc : Terra, estripanits, El veí de dalt, Mikel( de Santvi)

Lleó: Jo mateix,

Verge: Robelfu, Mikel (que no és de Santvi), Hatim,

Balança: Té la mà Maria, Dimoniet1960, Déjà vie, Zel,

Escorpí: Rankor, Clint,

Sagitari: Jesús M. Tibau.

Capricorni: Stripper, Carme R., Gulchenruz,

Aquari: Josepmanel,

Peixos: Nimue,

Així doncs tenim per triar...

Acabem ja...

2007-11-23T18:09:00.000+01:00

L'home sagitari:És la fantasia sexual turbulenta i asumida d'una dona feta realitat, força depradadora. és un home dur amb la musculatura forta, pectorals ben definits i una panxa amb ràpida tendència a tornar-se "cervessera". Malgrat que aquest semental no acapara el mercat de la magnitud en matèria del penis, la seva complexió atlètica suggereix una bona revolcada en un paller.

La dona sagitari: Aquesta fèmina li agrada que la mirin, viu per això. Més que depilar-se es decolora qualsevol part del . El front sortit (com si fos el tercer ull), nas petit, llavis prims. Té la pelvis gran pel que fa què l'organ sexual sembli petit i tímid, poc borrissol.

L'home capricorni: No preten mai impressionar i meyns en el terreny professional.. Sensibilitat execèntrica. Mescla d'una seductora bellesa acriaturada i una rudesa curtida i preocupada. En comparació del tors que és esbelt, les cames donen la impressió de ser curtes. El penis carnós i uns testicles que penjen baixos, sensació de calma.

La dona capricorni: És la dona més intocable del zodiac, elegant (acostuma a vestir en tonalitats fosques), ulls grans, el cabell tirat enrera. Tendeix a ocultar les cuixes i el seu generós darrera. La vagina recatada i discreta, coberta per una mata de borrisol fi, el clítoris pronunciat i es troba amb facilitat.

L'home aquari: No es un home molt donat a les abraçades. És guapo i altlètic. Braços fibrats, caderas amples. No acostuma a ser molt pelut. malgrat que omple i molt els calçotets, el "bulto" és dels testicles que són gegants. Però com que el regenta urano (i és el planeta de l'inesperat e imprevisible) quan ensenya el penis aquest és assombrós en proporcions.

La dona aquari:La dona pitjor vestida, poc aficionada als centres estilistes i acostuma a portar el cabell curt. Molt inteligent. Pits petits, plens i rodons. Curves marcades i un bon cul, que fan que la vagina sembli gran, però costa veure-hi el que hi ha dins, malgrat que quan ho trobes l'estimulació el fa crèixer.

L'home peixos: Bellesa femenina (que no vol dir efeminat).El front ample, ulls grans i dramàtics, celles amples i peludes. Espatlles amples, braços prims però ben definits. El cul musculós, alt, de cames llargues i primes. Peus i mans eròtiques. Moderat en qüestió de cabell per tot el cos, però del melic al pubis li baixa un caminet més poblat de borrissol. Acostuma a portar el "paquet" suelto i el seu penis té unes proporcions perfectes tant de llargada com de gruixut. Sembla un ser asexuat , com si la seva nuesa estigués destinada a inspirar més l'apreciació estètica que no pas la clara luxúria.

La dona peixos:Fina i recatada i educada, malgrat portar bojos als cambrers quan va al restaurant(canviam el got, vull la carn més feta, aqui hi ha una taca...). Ofereix una imatge moral, virginal i tensa..res a veure després al llit. Dona de poc cabell, mai surt de casa sense maquillar-se encara que sigui lleugerament. Li repeleixen els sucs sexuals, les seves olors i suors. Acostuma a relacionar el sexe a sentir-se bruta. De totes maneres si ella ho sabés la seva vagina és una de les més fines, saboroses i boniques del zodíac.

Més...

2007-11-22T17:49:00.000+01:00

L'home verge: Que no vol dir que ho sigui. Acostuma a ser pelut, però el cabell més aviat aspre que suau. Les cames i les natges fortes. Està ben dotat(de penis) i supera la mitjana tan en llargada com en circumferència.Els testicles apretats i durs com ell mateix. En realitat té menys pràctica en qüestions sexuals de la que ens fa pensar, ja que adopta un paper d'entès en aquests afers com en molts aspectes de la seva vida.

La dona verge:Dona bastant alta i de pits generosos. No és una dona corrent, ni vanitosa ni fàcil. Mata de cabell ondulada. La zona genital és enorme i es distingeix per un borrisol, espès i llustrós. La carn de la vagina d'un vermell rubí, sucosa i llavis pronunciats. Mugrons grans i foscos que canvien de textura durant el joc sexual.

L'home balança: No coneix ni la depressió ni la soledat. El cabell que cubreix el seu cos és suau i avellutat.Pelvis estreta i espatlles ben formades. Dotat d'un bon penis i fàcil d'usar, és d'un color rosat i molt ben format. Té aspecte d'osset de peluix.

La dona balança:És molt atractiva i aprèn de seguida a encendre o apagar aquest do. Acostumen a ser menudes i una mica andrògines. Talla 38 en vestits, una 85 copa B en sostens i de peu un 38. Perfecta fins i tot la vagina, suau, rosada i mimosa.

L'home escorpí:El millor home per mantenir ralacions sexuals!! (i això que no ho he probat). Exhibicionista per naturalesa. Té el penis llarg, gros i de venes molt marcades, com totes les seves extremitats. Sexualment és molt saludable.

La dona escorpí:Malgrat tenir una apariència freda i distant, acostuma a ser una boja del sexe, però mai sexe per sexe, busca una parella per poder reproduir-se, té un fort instint maternal. Pits durs i ben posats, com els ulls d'una serp. El monte de venus se li perfila sota la roba, ja que porta la roba sempre cenyida. La vagina sempre fresca, rosada i a punt.

I seguim...

2007-11-21T18:32:00.000+01:00

L'home bessons: Els peus i les mans els tenen petits i llavors el penis sembla més gran del que en realitat és. Infalible al llit sota els llençols sap guanyar-se a una dona fins i tot robar-li el cor. És un del homes més peluts del zodíac.

La dona bessons:Mugrons hipersensibles, ella mateixa hi juga alhora del sexe. La vagina, estreta i poc profunda, el que fa què l'home més maldestre li pugui donar infinit plaer.

L'home cranc: La part de sota de l'abdòmen el té sortit, bona mata de cabell al pubis malgrat tenir poc cabell al cap, pelvis ample, el seu penis és de mida mitjana però de tronc gruixut, els testicles no els té gaire penjant i són grossos.

La dona cranc: Malgrat està prima sempre tindrà una suau curvatura en el seu cos. És la dona del zodíac que té els pits més grossos, la cadera estreta i la panxa plana.

La vagina, la més maca i sempre hi porta quelcom per fer-la més bonica (depilacions en forma de cor, calcetes "sexis" i alguna arracadeta penjada allà on la parella li agrada llepar). Au! ja ho veus estripanits.

L'home lleó: El penis, no gaire llarg, però considerablement gros. Els testicles grans i rodons i no molt penjants. Llueix una bona mata de cabell ja sigui al cap i al tors. El cabell del pubis acostuma a ser curtet i escàs amb un caminet lleuger que arriba fins a les natges i a l'interior de les cuixes (per cert molt sensible aquesta zona).

La dona lleó: Pits perfectes i simètrics, alçats i dignes d'exhibir-se. La zona de la vagina la més recatada de la lleona, borrisol lleu i suau. El llavis molt ficats endins, la obertura curta i el clítoris retret, però molt sensible i juganer.

Sextrologia

2007-11-20T11:35:00.000+01:00

Astrologia, horòscops...però hi ha veritablement alguna teoria sobre com és una persona sexualment?. Si i tant...hi ha un llibre que tracte amb un llenguatge sofisticat i clar una filosofía astrològica molt original. Inteligent, sincer, i sense tabús, examina els aspectes sexuals de cada signe fins l'últim detall: Signe i ment, cos i ànima, sexe i sexualitat.

Així podem saber què:

L'home àries : La mida del seu penis és llarga però sobretot gruixuda, de tronc recte i el gland sovint acabat en punta. Els testicles, petits. El cul musculós i ferm, malgrat passin els anys.

La dona àries: Degut a la regència de mart el seu aparell sexual és el més untuós i sortit del zodiac. El botó del plaer pot arribar a sortir de manera tan indignant que qualsevol pensaria que intenta compensar el penis que li falta. Apenes té borrissol a les aixelles i el pubis (malgrat portar-lo rapat). El cul sensual i ben format, mai massa gros.

L'home taure: Sota de la seva bragueta té quelcom per presumir, és un dels signes del zodiac que té el penis més gran, llarg i robust ( això jo ho puc constatar). El cul ferm sota unes lumbars ben marcades.

La dona taure: El borrisol del "monte de venus" és suau fi i l'acostuma a portar rapat. El "monte de venus" el té molt sortit, malgrat el clítoris què és esmunyadís i petit que sols uns dits i una llengua destres el saben trobar i treballar. Els seus pits molt sensibles. Associa el dolor amb el plaer.

Els pits

2007-11-18T12:37:00.000+01:00

Prenen nota d'un comentari del Joan aquí ho teniu.

Vosaltres lloats homes que dieu que la llargada del penis no té importància què el què de veritat importa és la eficàcia alhora de fer-lo treballar. Jo com moltes dones i blocaires amigues meves us donem la raó, malgrat que tampoc li fem fàstics a un bon penis llarg i gruixut. Ja ho veieu ens acostomem a tot.

Però vosaltres lloats homes penseu el mateix quan canvien els torns? El pit millor petitet i que càpiga en una mà, o pel contrari gros i que siguin les dues mans les que li fan de cassoleta?

Tipus copa de champange francès o tipus fondaria d'un plat de sopa?

El pit és la regió del cos humà compresa entre la base del coll i l'espatlla fins l'abdòmen, situat a la part davantera, oposada a l'espatlla. Les dones tenen el pit i les seves mames més desenvolupat que els homes, això fa que cumpleixi una funció primordial per l'alimentació dels bebès durant la seva primera etapa de vida .

La mama és una glándula de secreció externa (glándula exocrina), parell, casi totalment simètrica (l'esquerra és de major tamany que la dreta en la majoría dels casos, el fet contrari és molt rar) situada sota la pell en el tòrax de tots els individus de la espècie humana, sent atròfica en l'home.

El mugró és una protuberància petita en la part més o menys central de la mama. La seva finalidat fisiològica en la femella és la de fornir al lactant de la llet que va produint les glàndulas mamaries durante l'embaràs i l'edat d'alletament del nadó.
El mugró i l'aureola són també receptors eròtics (òrgans sexuals), formant part de la zona erògena del cos humà tant per la dona com per l'home.

Pits naturals o pits de silicona?

Tot depèn de la dona, de com es troba ella amb els seus pits d'origen, tant si són petits o grans. I sempre que no perjudiquin la salut com en el cas d'uns pits grans (atròfia mamària).

I no val la pensada què "millor uns pits grans per dur a terme una cubana...".

Mètodes anticonceptius

2007-11-15T18:35:00.000+01:00

El preservatiu (terme provinent de preservar la vida), també anomenat condó, és un element que s'utilitza com mètode anticonceptiu i de prevenció d'algunes malalties de transmissio sexual. Consisteix en una funda que es col·loca sobre el penis erecte o una bossa que es col·loca dins de la vagina abans de l'inici del coit. Per a la seua fabricació s'usen diversos materials, sent el més comú d'hule làtex natural, encara que hui en dia encara es fabriquen en teixits animals, i ja es disposa de materials sintètics, com el poliuretà, encara que no són tan difosos.
El preservatiu masculí és una funda que es col·loca sobre el penis i generalment posseeix un espai a l'extrem tancat anomenat dipòsit, dissenyat per a contenir el semen. Mesura de 16 a 22 cm de longitud i de 3,5 a 6.4 cm de diàmetre. La mesura estàndard d'un preservatiu és de 180 mm de llarg, 52 mm d'ample i entre 0.06 i 0.07 mm de grossor.

Retalls d'història

El preservatiu ha sigut usat des de temps antics per a prevenir "malalties venèries" (com se'ls coneixia abans, en honor a Venus, deessa de l'Amor), igual que com mètode anticonceptiu. En el moment que l'enginyós ser humà va descobrir la relació entre el sexe i la concepció dels fills, així com entre el sexe i l'aparició de certes malalties, va començar a utilitzar seccions més o menys llargues d'intestins d'animals amb una de les puntes lligada. Aquests dispositius encara avui poden aconseguir-se (construïts de manera un poc més sofisticada), a causa de la seua capacitat de transmetre la calor corporal i per la seua sensació tàctil, però no són molt efectius en l'evitació de la concepció. A Egipte, almenys des de l'any 1000 a. C. s'utilitzaven fundes de tela sobre el penis. La llegenda del rei Minos (1200 a. C.) fa referència a l'ús de pulmons de peix o bufetes de cabra per a retenir el semen.

En molts països hi ha organismes que distribueixen de forma gratuïta preservatius tant per a control de la natalitat com per a prevenció de ETS. Aquestes iniciatives troben oposició per part de grups religiósos i moralistes que s'oposen a la distribució o ús de preservatius. Aquests grups argumenten que:
El control de la natalitat és una cosa que no hauria de realitzar-se ja que va contra de les lleis de la naturalesa i la religió.
La lliure distribució de preservatius (igual que la educació sexual en establiments educatius) incentivaria a les persones a tenir relacions sexuals premaritalés, acció condemnada per les religions i en molts estrats socials.

Terminologia curiosa:

En Espanya se l'anomena "goma", en Argentina i Uruguai "folre", en Perú "ponxo"; en altres països "globus" i "paracaigudes". En Estats Units se li diu rubbers ('gomes', en plural) i en Regne Unit Johnny ('juanito') o Love glove ('guant de l'amor').

El penis, lloat òrgan

2007-11-14T15:12:00.000+01:00

El penis és un òrgan extern de l'aparell reproductor masculí, propi de tots els mamífers i d'alguns altres animals, tant vertebrats com invertebrats. En català, existeixen diverses denominacions populars com carall, cigala, titola, pardal, xerric, verga, xil.la, tita, etc.

Longitudinalment el penis es divideix en tres segments: l'arrel, el fust (també anomenat tronc o vera) i el gland (o el cap del penis). La pell que cobreix el gland quan el penis és flàccid s'anomena prepuci i té una obertura a l'extrem que ,en aquest estat, permet la sortida de l'orina i la micció.

El penis arriba a les mesures adultes als 16 o 17 anys). Les mides del penis en estat flàccid d'un home adult oscil·len -en general- entre els 7 i els 10 centímetres de llargada i entre els 7 i els 9 cm de circumferència. Val a dir, però, que el penis flàccid és força dificultós d'amidar(que no d'admirad), ja que la mida varia segons la circulació de la sang, segons l'estat d'ànim de l'individu (en molts moments el penis es troba en un estat de semierecció) i també segons la temperatura ambiental (s'escurça amb el fred).
Les mides mitjanes del penis d'un home adult en estat d'erecció són d'uns 15 cm de llarg i d'uns 12 cm de circumferència. Aquestes mesures són les que hom considera normals, en termes estadístics, però val a dir que hi ha una gran variabilitat -que cal considerar normal, excepte en casos extrems- entre les mides d'un home i les d'un altre. És molt habitual una desviació de fins a 3 cm, de més o de menys, tant en la llargada com en la circumferència. Això vol dir que hi ha penis normals amb una llargada des de 12 cm fins a 18 i amb una circumferència d'entre 9 cm i 15 en la zona més ampla, la més propera a l'abdomen).
Pel que fa als nens, el penis assoleix la meitat de les mides d'un home adult cap als 10 o 11 anys i, pel que fa als trets racials, les mides són menors en els orientals (fins a un parell de centímetres menys que la mitjana, tant en longitud com en circumferència), intermèdies en els hòmens de pell blanca i majors en els de pell negra (fins a un parell de centímetres més que la mitjana).
Cal aclarir que hom mesura les llargades des del naixement del penis, a tocar de l'os pubis, fins a l'extrem del gland. verga) i el gland (o cap del penis).

Au!!!! agafeu una cinta mètrica, més que res per saber si sou orientals, negres o teniu la pell blanca...

Em fa matinar aquest Jesús...

2007-11-14T10:05:00.000+01:00

No es tracta de matinar expressament que jo ja matino prou...
Malgrat que jo tampoc m'esperava aquell canvi, si que a poc a poc vaig intuí que s'anava anunciant, més que res per els senyals que vaig anar trobant pel camí.

Bé aquí us deixo la meva pista, el fet és que heu d'esbrinar si la frase de sota és dins del llibre, Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders. SORT

"El dia en el qual la seva vida sofrí el canvi no havia estat anunciat en cap aspecte."

I per qualsevol dubte què, en tindreu...feu clik aquí.

30è joc literari de Tens un racó dalt del món

2007-11-13T13:05:00.000+01:00

DIMECRES, 14 DE NOVEMBRE A LES 8 DEL MATÍ, comença el 30è joc literari que patrocina en Jesús M. Tibau, al del racó dalt del món . Aquesta vegada en sóc col.laboradora junt amb una trentena més de blocaires. Per a mi és un luxe i un honor i espero que sorti bé.

El que heu de fer és lleguir la pista que demà sortirà a casa meva.

Endavant i som-hi.

Per a més informació us podeu ficar dins del racó.

La televisió

2007-11-12T12:12:00.000+01:00

Recordo que el primer aparell de televisió que va entrar a casa meva va ser una ITT, tenia la caixa se fusta (sapely) era l'any 1969, i jo tenia 4 anys. Només dues cadenes amb blanc i negra, la primera i la UHF.

Viviem en una casa de 40 metres quadrats, els meus avis, la meva besàvia, els meus pares i les meves germanes. La meva besàvia que no podia moure's del llit, li penjàvem un mirall a la paret del davant perquè pogués veure la televisió, ella s'espantava i cridava que aquell home que estava dins la caixa l'estava mirant i que li traiessim del davant. La meva germana i jo reiem perquè ella no entenia que l'home de la tele no la mirava. Quan donàven el partit del Barça (cosa bastant rara) per la tele la casa s'omplia de veïns que encara no en tenien de tele.

Els sofàs en aquella època no existien i ni tan sols els menjadors estàven preparats amb extensió perquè cabéssin. La tele la gaudiem asseguts a les cadires i al voltant de la taula.

El meu pare i el meu tiet van ser els primers fabricants de tauletes de televisió, aquelles tauletes de ferro amb el sobre de fusta de sapely que tenien un prestatge per posar-hi el diari. El meu pare carregava la tauleta dalt de la vaca del 600 i marxava cap a altres poblacions per vendre el producte. Ell sempre explica que una vegada va anar a Madrid a vendre la tauleta i quan ja les tenia venudes l'home de la botiga li va dir que on es fabricaven les seves tauletes i quan el meu pare va dir a Barcelona l'home tot empipat el va treure de la botiga de males maneres. Madrid va quedar vetat pel negoci del meu pare. També explica que a las Palmas de Gran Canaries venien molt bé el producte, i eran tan grans les despeses per enviar-les en vaixell que quan una sortia defectuosa preferien tornar a enviar una de nova que reparar la malmesa.

Estranyesa a la nit

2007-11-09T13:30:00.000+01:00

Ahir a la nit, tapadeta i amb la ràdio a cau d'orella, vaig escoltar el meu relat.

S'en va fer estrany escoltar una veu amiga de cada nit llegint unes lletres meves, lletres què sempre que he tingut oportunitat las he llegides jo.

Estrany però alhora encisador, la veu amiga va anar llegint cada mot com si fos el seu pensament i las va anar transformant en paraules que tenien vida, una vida pròpia cada una d'elles, amb el seu caire, el seu color i la seva forma més adient.
Estrany però alhora captivador i enamorador.

La ràdio

2007-11-08T10:04:00.000+01:00

Fa temps em passejava per la ràdio i allà asseguda davant d'un micròfon llegia els meus poemes, a "lletres menudes", de Catalunya Ràdio, amb Carles Solà.

Aquesta vegada a la ràdio es llegirà un relat meu però calent i ho farà, suposo que la Brigitte, doncs la narració surt del pensament d'una dona.

Voldria que aquesta nit tots el veïns del meu bloc i d'altres blocs anessim a dormir amb la ràdio enganxada a cau d'orella, el dial 103.5 d'ONA FM, el progarama "CALENTS I CONTENTS", la manteta o el nòrdic damunt la nostra pell i si voleu us fiqueu companyia al llit.

I tot gràcies al veí de dalt que compartim quelcom més que un pis en el mateix bloc...la finestra de la cuina.

Estimulació

2007-11-07T12:33:00.000+01:00

la millor estimulació per viure és fer servir els cinc sentits o el sis.

-L'oïda: Escoltar només el que volem sentir per si de cas ens fan mal algunes paraules.

-L'olfacte:Olorar bones olors, ja siguin perfums,vinguin de la cuina, de la natura i del cos humà.

-la vista:Poder veure amb els ulls ben oberts tot allò que la vida ens regala i mig ens tapa,sempre que no ens produeixi cap esglai.

-El gust:Tastar tota mena de menjars,sucs i fluids que ens passin coll avall. I poder així fruir de l'amargor,la dolçor,la salabró i l'acidesa.

-El tacte:Tocar, acaronar, grapejar, palpar, fregar, amanyagar...tot allò que podem sentir amb la nostre pell (si val tot).

Amb aquests cinc sentits la vida ens ha d'anar millor. Ei! he dit cinc? i el sisé? Aquest sentit només el tenim les dones i sinó pregunteu els homes......

La ruda

2007-11-04T15:38:00.001+01:00

La setmana passada em van regalar una ruda, la veritat és que sempre n'he tingut una a casa menys quan més falta em feia.

"Qui té ruda a casa Nostre Senyor l'ajuda", només per aquesta dita (i això que no sóc catòlica practicant), per les seves papallones i per el seu aroma m'agrada de tenir ruda a casa.

La ruda s'ha de regalar per poder gaudir de les seves propietats, NO te la pots comprar. És de clor verd i a l'hivern agafa una tonalitat blava, quan floreix ho fa amb unes floretes grogues,la seva olor és molt forta i característica.

Propietats:

-És una planta que acostumen a tenir a casa les bruixes(per això jo la tinc).

-Serveix per allunyar la gent envejosa i dolenta i les males vibracions que et puguin envoltar.

-com a infusió en altes dosis seveix com abortiu i a dosis menors per regular la menstruació.

-com a infusió per reduir les migranyes.

-com a oli (en un preparat barrejant alcohol i deixant madurar durant 40 dies) per fregues i massatges i així disminuir el dolor als ossos i com a relaxant.

-com a infusió per evitar i "matar" els paràsits intestinals.

-porta molta vitamina C.

-Antiespasmòdica.

ja ho diuen "Ante la duda ruda".

El millor que té la ruda és una papallona enorme, vistosa i preciosa, que només s'alimenta de ruda i deixa els seus ous a les fulles de la planta i quan els ous néixen surt un cuc que sembla tret del dibuixos animats, perquè és verd i groc i carbassa i gran i té la cara molt simpàtica. Després quan s'ha fet gran i gros s'embolcalla en un capoll i surt la papallona.

I què més queda per explicar?

Doncs què a més de regalar rams de flors regaleu també una planta de ruda.

Nancy

2007-11-04T13:33:00.000+01:00

Voldria retra un homenatge a la nina de la meva infantesa.

Una nina que donava molt joc, primer va ser rossa, després pèl roja,morena i més tard va arribar la diversitat:xinesa,negra..

Jo en tenia dues, la pèl roja que me la van regalar quan vaig fer la comunió i la negra.

També tenia l'armari tot fet de fusta blanc i blau. I el bagul de color vermell.

Em passava hores i hores jugant amb la meva germana que també en tenia dues, la pèl roja i la xinesa. Les Nancys anaven a passejar, a comprar, a ballar, al cinema, de casament...

Trobo que les nines han perdut la seva inocència, que per això eren nines, ara les fan més "sexis", potser massa, amb els pits ben marcats, molt primes i porten fins i tot tanges i roba de marca.

Avui en dia les nenes jugan d'una manera diferent, desenvolupen altres hàbits, com voler ser primes, poder portar roba i complements de marca...i el que haurien de desenvolupar amb aquest joc és la conversa, la imaginació,la creativitat, el saber combinar, vestir-les per l'ocasió i sobretot jugar, sense malicia, sense enveges, simplement jugar, un hàbit que s'ha perdut...

Calceta o tanga?

2007-11-02T13:13:00.000+01:00

L'altre dia passejant pel bolc del meu amic vaig topar amb una enquesta..boxer o slip?

I jo que en sóc de agossarada em faig la mateixa pregunta,quan cal fer servir calceta i quan tanga?

Les calces són una peça de roba interior femenina, que s'ajusta a la cintura i cobreix des de aquesta fins l'engonal. Les calces més corrents tenen forma anatòmica, ajustada al cos amb tres obertures, una per a la cintura i dues simètriques per a les cuixes.

El tanga és una peça de roba íntima que cobreix mínimament la part frontal del pubis deixant al descobert les natges.Consisteix en un triangle de roba o teixit que es perllonga amb una cinta per cadascun dels tres vèrtexs, fins a coincidir en un punt que en posar-se'l es situa a l'acabament de la columna vertebral. Alguns models incorporen un altre petit triangle que queda situat en la part del darrera just al capdamunt de les natges.

Jo crec que portes posat el que t'acostumes a portar posat i amb el que et sents més còmode i bé en tu mateixa.

Ja fa anys que vaig desterrar les calcetes i sóc usuaria de totes totes del tanga,m'hi sento bé, no es marca res quan portes pantalons ni quan portes faldilles, no se't posen mai les calcetes a dins perque a dins ja hi portes una tireta...ara això sí, si te'l poses per primera vegada hauràs d'esperar uns dies a que se't faci un "callo", una vegada fet són comodíssims...

Ara ve el "kit" de la qüestió què feu servir vosaltres?

Denúncia

2007-10-31T11:51:00.001+01:00

Ahir dimarts com cada dia al passar per davant de l'estació em van donar el diari QUÉ!, precisament aquest dia (feia sol) no duia les ulleres de sol, per mi va ser un error no dur-les posades perquè avui dimecres encara em dura la cremor als ulls. I dic tot això per la indignació que vaig sentir en llegir a la primera plana una notícia amb una falta d'ortografía garrafal. No entenc que un grup de persones que editen un diari què surt al carrer amb una tirada important (aquest fet és irrellevant) no puguin fer servir unes eines tan importants com un simple diccionari.

Hi ha molta gent que la seva única manera d'aprendre és llegint i aquests errors (aquest error no és d'impressió) dificulten l'aprenentatge.

Jo ja he fet els meus deures i via correu he formulat la meva queixa.

Us deixo l'enllaç de la primera plana, però abans posseu-vos les ulleres de sol, i ha veure si trobeu la falta.....

http://www.quediario.com//pdfs/barcelona/301007bar.pdf

Revistes a la consulta del metge...

2007-10-29T13:49:00.001+01:00

Fa uns dies a la consulta del ginecòleg va caure a les meves mans una revista vella, mentre esperava...anava passant els fulls sense donar especial importància al que deien les lletres...fins que em vaig aturar a una plana on deia..."Y después del sexo ¿qué hacemos?...Para sexo estaba yo, si d'aquí uns minuts el ginecòleg m'anava a "remenar"per fer la revisió anual.

Però els meus ulls s'hi van aturar i vaig anar llegint:

Durante el orgasmo el cuerpo libera sustancias químicas que provocan un suave mareo. Así que si él necesita unos minutos de sueño antes de retomar la faena,tómatelo como un síntoma de su satisfacción (no de su aburrimiento).

Prohibido:

-Iniciar una conversación seria: su cerebro se parece tanto al de un calamar frito que ni él mismo seria capaz de recordar su nombre.

-Intentar volver al ataque antes de que él esté listo, la idea es hacerle sentir como Hércules, no como un ancianito sin viagra.

-Usar frases inquisitivas del tipo "¿en qué piensas?", si le arrojas una frase de ese estilo es posible que se ponga a reflexionar y éste sea el resultado:"antes no pensaba, pero ahora pienso en cómo salir de aquí en los próximos 10 segundos sin que te sientas ofendida".

-Zapear, acurrucarse juntos en el sofá y ver la tele es una cosa, pero convertir el lecho en una sala de estar, manda un mensaje inequívoco. Aquí haig de "mandar un mensaje"?

I dic jo: És que s'han de tenir normes per estimar o per follar, tan difícil és, que quan dues persones s'estimen o simplement fan sexe, quelcom hagi de dir com han d'anar el pre- i el post- d'una bona estona de sexe? És aquesta mena de revistes les que llegueixen els /les adolescents i no tant adolescents? No trobeu que titlle a l'home com el eterno "guerrero" que torna de la guerra i la dona ha d'estar a la seva disposició?

I a la dona com la titlle? de "submisa" i "complaciente" i jo queeeeeeeeeeee? Com a dona que sóc no hem de tenir llavors, també unes normes?.... Una mica de respecte, per favor...

Sort que la Montse la infermera, va cridar el meu nom, Rosa ja pots passar...

Àlex Susanna

2007-10-28T21:01:00.001+01:00

Orgull i saviesa és el que sento quan nomeno el nom d'Àlex Susanna. El vaig tenir com a mestre, mestre de l'esperit, mestre del cor, mestre d'educació....Amb mi va encetar la seva carrera docent com a professor de català a un institut...Llavors vaig seguir la seva trajectòria i no em perdia cap Festival internacional de Poesía de Barcelona, que ell mateix va fundar l'any 1984.

El mar, com el foc o la pluja,

acompanya l'home aquestes nits de densa lectura

en què tot és ja fosc i irreverent.

De tant en tant se n'adona.

El mar és com un coixí

on ell recolza alguna idea.

Llavors se l'enduu

i la bressa;la torna nova,

canviada, potser més clara o més neta...

El mar és la música, és el ritme

a què ens acompassem sense adonar-nos-en.

Alguna rialla ho trenca tot, però.

Llavors es tracta de tornar a començat.

El mar és la música, és el ritme

a què ens acompassem sense adonar-nos-en.

Alguna rialla ho trenca tot, però.

Llavors es tracta de tornar a començat.

El mar és la música, és el ritme

a què ens acompassem sense adonar-nos-en.

Com l'amor, potser...

Llavors es tracta de tornar a començat.

PD: mireu-li els ulls no és entendridor?...si amb la mirada ja et diu què n'és de poeta.

Em persegueixen els memes...

2007-10-27T13:28:00.000+02:00

Em va passar un mem el señor del racó dalt del món en el qual cal donar alguns consells per mantenir un bloc, però el que no sabia jo és que per una altre banda hi havia la Zel fent el mateix, llavors a sota us deixo una barreja de mems ja que el que jo pugui dir ja ho diuen ells dos. Ara bé jo us demanaria que poseiu quelcom de "picant", "verd" ,....dóna brillantor a la pantalla de l'ordinador,per aquesta raó mai els hi passaria el mem a l'striper o la palito o el estripanits que se'm cala foc a l'ordinador...

- És important ser original, intentar aportar alguna cosa nova.
- Tot i que la majoria dels blocs parlen de temàtica diversa (aquesta és una de les seves gràcies), penso que és important que els visitants regulars sàpiguin més o menys què trobaran, i tenir un estil propi.
- Els blocs són un gènere nou, i crec que una de les característiques que ha de complir és ser atractiu a la vista. D'altra banda, atots ens costa llegir a l'ordinador, i per això sóc de l'opinió que els textos massa llargs no vénen de gust a la majoria. Cal ser més concret i directe.
-No cansis. Potser s'hauria de dir que el lector hauria d'estar assegut davant de l'ordinador.
-Dos camins, un, documentar-te si vols explicar quelcom, no s'hi val parlar sense fonaments, entenguem-nos, quan es tracta de qüestions serioses, notícies, campanyes, dades... Et pot enganyar la font, però penso que no s'hi val inventar-se res si intentes fer un post així com de denúncia, de política, de coses que passen, altra cosa és la pròpia opinió, aquí... explaia't!!!
-Procura no ser un lector anònim. No ens enganyem, el que ens agrada és poder llegir algun comentari, és que resulta un pèl trist parlar al desert, o a les pedres...

Passo la pilota, a la Carme R., a la Boira, i al jo mateix....